Pàgina d'inici > Noticies > Arquebisbe Omella

Mons Omella: “No duc cap projecte. Jo només vull caminar juntament amb la gent”

El nou Arquebisbe de Barcelona ha parlat sense embuts de com veu la diòcesi, de com compaginarà el seu treball a Roma i de quin tracte tindrà amb els laics i capellans

Ve de lluny. Concretament, de Logronyo. Però va néixer a la diòcesi de Tortosa i, per aquest motiu, parla un català agradable però amb esforç. Ve a Barcelona, una arxidiòcesi de què no sap gaire cosa, de què no té cap projecte en ment, tot i que sí que té una idea clara: caminar amb la gent. Perquè és conscient que les alegries d’un poble són les alegries d’un bisbe i les tristeses de la feligresia seran les seves pròpies. Riu constantment, sap escoltar i té moltes ganes de conèixer la diòcesi. Així és Monsenyor Joan Josep Omella, nou Arquebisbe de Barcelona.

Entrevistador: Aquest 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, ha pres possessió de la Seu. Per què es va escollir aquesta data tan assenyalada pels catalans?

Mons. Omella: No trobàvem un altre dia perquè ningú tenia l’agenda fàcil: ni jo ni lo Cardenal ni el nunci. I es va acordar el 26 de desembre. Casualment jo estic molt content amb la data perquè està dintre de Nadal, un naixement. Jesús neix a Betlem lo dia 25 i lo dia 26 és lo dia de Sant Esteve Protomàrtir que, diguéssim, és lo Nadal de Catalunya. Al meu poble sempre se celebra el 26 també. Per això per a mi és un dia molt agradable de començar el meu treball a Barcelona. És un dia de la família, un dia en què Nostre Senyor se compromet a viure dins d’una la Terra i a participar de la nostra situació. Jo vull fer el mateix: vull encarnar-me a Barcelona i viure les seves alegries i penes. És lo meu dia, lo dia de Nadal, lo dia del Naixement, de l’Encarnació, de Jesucrist. Sant Esteve protomàrtir és també lo dia del testimoniatge, del servei, de la diaconia, de la caritat. Jo no vull imposar res, jo vull donar testimoni joiós i alegre de l’Evangeli i de Nostre Senyor. Són molts símbols, és un dia molt significatiu i podem treure-li molta substància.

E: Porta aquí uns dies, però què recorda del seu primer viatge a Barcelona i què coneix ara de l’arxidiòcesi?

Mons. Omella: Vaig anar a Barcelona per primer cop amb vuit anys amb la meua iaia i em vaig quedar impressionat de veure una ciutat tan gran. Però lo que més em va marcar va ser el mar perquè al meu poble no hi ha ni riu. Sobretot recordo el Tibidabo, que tenia moltes atraccions pels xiquets. Després hai tornat un parell de vegades: una d’elles vaig anar a la Catedral en època del Cardenal Jubany i l’altra a la consagració de la Sagrada Família amb Benet XVI. De la diòcesis no conec gairebé res tot i que estic en contacte amb els seus bisbes i amb la gent que treballa a l’Arquebisbat, que són els que poc a poc me van introduint en el coneixement de la diòcesis. Poc més puc dir.

E: Ve de Logronyo però té un peu posat a Roma, concretament a la Congregació de Bisbes. Com compaginarà la seva tasca al Vaticà amb la diòcesi de Barcelona i quins avantatges representarà per a Barcelona?

Mons. Omella: El Papa m’ha nomenat membre de la Congregació de Bisbes per cinc anys i sols en fa un que estic allà. Per tant, tinc quatre anys encara per endavant. Este contacte amb Roma en una de les congregacions més importants del Vaticà crec que li fa molt de bé a l’Església de Barcelona perquè com a Arquebisbe faré presència al Vaticà i portaré les preocupacions de Roma a Barcelona i a la inversa. Diguéssim que lo trajecte d’anada i tornada es fa per mitjà de l’arquebisbe, fet que permetrà conèixer més Barcelona a Roma. Això és important i espero que sigui un gran bé per a la diòcesi, no per a mi perquè jo sóc una persona que no tinc ambicions. Tot lo que sigui treballar per l’arxidiòcesi i per Roma i que el Vaticà conegui Barcelona i la seva feligresia crec que és un bon treball.

E: En la seva primera carta als fidels de Barcelona escrivia que “el primer que intentaré fer és conèixer-vos i apropar-me a tots vosaltres”. Com farà per conèixer les 213 parròquies de l’arxidiòcesi i els seus feligresos?

Mons. Omella: Això es fa com a un poble: un per un, poquet a poquet. Jo he fet un petit programa, consensuat amb los vicaris de la diòcesi: pel matí, estaré al despatx perquè la gent pugui venir a parlar amb mi; després de dinar, visitaré les obres socials; i al final de la tarda, visitaré les parròquies una darrera de l’altra, celebraré allà la missa, coneixeré a la gent del consell pastoral i me quedaré a xerrar una estona amb cada capellà. Quant de temps em prendrà això? Doncs encara no ho sé però suposo que durant el primer any ho podré aconseguir, de manera que conegui una primera aproximació de la diòcesi de Barcelona.

E: La seva primera visita a Barcelona com a arquebisbe electe va ser al Seminari Conciliar. Com veu la relació amb els futurs sacerdots?

Mons. Omella: Los sacerdots són los col·laboradors més directes dels bisbes i la meva relació amb ells ha de ser de fraternitat. No com un superior que te vigila i que busca on t’has equivocat. Al contrari. He de caminar amb ells i donar-los confiança. Los seminaristes, a més, són els futurs sacerdots, així que els he de cuidar i treballar la pastoral juvenil perquè ells puguin respondre si Déu los demana ser capellans. Lo meu treball és estar molt a prop dels joves i dels seminaristes i treballar colze amb colze amb els sacerdots.

E: Seguint amb els joves, són un dels pilars de l’Església del futur. Quins projectes té en ment per evangelitzar-los?

Mons. Omella: Dic sempre que no duc moltes coses per a fer. Jo vull caminar juntament amb la gent. Barcelona, com diu lo Cardenal Sistach, és un tren que va eixir de l’estació fa molt de temps i jo pujo al tren per anar davant, per dir per on hem de caminar. El pastor guia a la gent en una direcció: trobar Jesucrist, la salvació, la pau, la fraternitat… però alhora he de caminar amb tothom: els joves, els solters, els vells, els que no creuen… perquè les joies i els sofriments de la gent són les joies i els sofriments de l’Església i d’un pastor. També he d’anar darrere de la gent per a recollir a aquells que no avancen a la mateixa velocitat, que es cansen, que es deprimeixen. He de recollir a tots i caminar amb tots. Aquesta és la imatge que em vol guiar en aquest temps de bisbe de Barcelona.

E: Tenim a Barcelona al bisbe auxiliar Mons. Sebastià Taltavull. Quina relació hi haurà amb ell i quin pla de treball té pensat per a ell?

Mons. Omella: Estic molt content de saber que en Sebastià és molt apreciat i estimat a Barcelona. Per a mi això és una gran alegria ja que som molt amics i nos coneixem d’abans que ell fos bisbe auxiliar de Barcelona. Estic molt content i no tinc enveja, al contrari: m’enorgulleix. Vull tenir amb ell una relació fraterna de bisbe, d’amistat i per això hem acordat que ell vingui a viure al Palau Episcopal de manera que puguem parlar tots los dies i treballar los dos en la mateixa direcció. Ell m’ajudarà a conèixer més Barcelona, a aterrar, i jo espero transmetre-li tot lo que tinc dintre del meu cor. Però ell m’ha d’ajudar a fer aquesta primera entrada a Barcelona perquè això serà bo per a mi i per a la diòcesi de Barcelona.

E:  Hem parlat dels joves, dels seminaristes, del bisbe auxiliar, però quin paper jugaran els laics al llarg del seu pontificat?

Mons. Omella: Se diu en llatí Nihil sine episcopo: no hi ha església sense bisbe. Però lo bisbe no pot fer res sense els laics, religiosos i preveres. He de deixar treballar als seglars perquè saben molt, tenen presència a la família, a la vida pública… Ells són els autèntics evangelitzadors del món d’avui.

E: A Barcelona tenim el monument més visitat de tota Europa…

Mons. Omella (rient): La Sagrada Família!

E: Exacte. Porta alguna idea per a la Basílica?

Mons. Omella: Una de les primeres actituds que tinc dintre del meu cor és assentar-me una tarda o tot un dia i contemplar la bellesa de la Sagrada Família. I entrar dins el pensament d’Antoni Gaudí. Quan m’haiga empapat de tot el que ell volia dir ja procuraré transmetre-ho a tothom. Però la Sagrada Família és un instrument molt important per a l’evangelització, per al diàleg fe-cultura.

E: Parlant de cultura, què farà el bisbe Omella per garantir-la?

Mons. Omella: L’Església sempre ha estat pionera amb tots els temes culturals siguin artístics o d’estudi. Jo vull potenciar aquesta cultura i promoure aquest diàleg cultura-fe perquè és molt important. La fe fa cultura i ajuda a que l’home que busca a través de l’art o la investigació trobi la bellesa, la veritat i la bondat. Això és lo que he de cuidar de manera especial en un diàleg també amb lo món laic que fa cultura.

T'interessarà ...

El més llegit