Pàgina d'inici > Noticies > Arquebisbe Omella

Mons. Omella: “el pobre no és un número, és un rostre”

L'arquebisbe visita el menjador social de Sant Egidi i la basilica de Sant Just i Pastor amb els membres de la comunitat

L’arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella ha fet la seva primera presa de contacte amb la Comunitat de Sant Egidi per a conèixer la seva missió i veure més de prop la tasca que desenvolupen. La trobada es va organitzar en dues visites, una al menjador social de la comunitat, on se serveix dinar setmanalment als més vulnerables i, en segon lloc, a l’Església de Sant Just i Pastor amb tots els membres de la comunitat.

Menjador Social

Amb un tracte proper i de tu a tu. D’aquesta manera Omella va presentar-se amb alguns dels usuaris que acudeixen al menjador de la Casa de la Solidaritat de Sant Egidi, ubicat al número 12 del carrer Ataülf. Va ser la primera parada de la visita on, mentre els voluntaris preparaven i servien el menjar, l’arquebisbe xerrava amb els comensals, preguntant-los per la seva procedència i compartint opinions diverses de forma planera i amistosa.

Raquel Sancho, la responsable de la Casa de la Solidaritat, va explicar a l’arquebisbe el funcionament d’aquest menjador que té capacitat per una seixantena de persones i que ofereix el seu servei des de l’octubre del 2013. Un centre que se suma a la tasca solidària de Sant Egidi i que pretén ser “un espai de cooperació”. Els membres de l’entitat van entregar un exemplar de la Guia On menjar, rentar-se i dormir, que l’entitat va fer principalment, per als sense sostre.

Sant Just i Pastor

La visita va continuar uns carrers més enllà, a la basílica de Sant Just i Pastor, la seu de l’entitat, i la segona parada de la visita. Allà tota una multitud pertanyent a la comunitat l’esperava, entre aquests el rector, el Dr. Armand Puig que l’esperava a l’entrada de l’església.

Juntament amb el rector Omella va entrar a la capella del Sagrari a pregar, i allà mateix, el responsable de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro li va mostrar els llibres de l’entitat, on apareixen tots els indigents i voluntaris difunts que van trobar una família amb Sant Egidi.

Asseguts tots els assistents als bancs de la basílica, va començar una exposició sobre les tasques i la missió que acull la raó de ser de Sant Egidi. Castro, el primer a intervenir, va fer un repàs dels orígens de la comunitat, a Roma, fins a arribar al seu establiment a Barcelona, el 1989. Des d’on s’ha treballat per acollir els més vulnerables de la ciutat oferint llocs de repòs, un àpat calent, un llit on dormir i sobretot una mà on agafar-se en els moments més difícils.

Va haver-hi dues intervencions més, una sobre la pau, en què la comunitat es mostrava sempre disposada a “construir ponts pel diàleg, per testimoniar la unitat que s’hi desprèn”, i d’altra banda, una exposició sobre el valor de la cultura i la vida de cada un.

Un “oasi enmig del Sàhara”

Omella va agrair la invitació i va expressar-los la grata sensació vers la trobada. Concretament, va destacar la imatge que li havia quedat, la qual suposava un contrast enmig societat, que havien mostrat els interventors i que moltes vegades es descriu. Tal com va dir, “un oasi enmig del Sàhara”. Hi ha misèria, hi ha pobresa, hi ha secularització, però, hi ha un grup de gent que hi creu i acull els que vénen a veure aigua a descansar a dormir, etc.

Tanmateix va destacar el tracte amb els pobres que va més enllà d’un acte solidari, i arriba de tu a tu apel·lant a la importància del nom. “Els pobres del menjador tenen un nom i tenen un país d’origen, i en entrar aquí dintre a la capella he vist els noms dels quals han mort, de la comunitat i dels pobres. El pobre no és un número, és un rostre, i té un nom i una història, gloriosa o penosa, però sempre dintre la mà del nostre Déu”.

L’arquebisbe va considerar dos pilars en tota la tasca que desenvolupa Sant Egidi, “la pregària i els pobres”. Quant a la pregària va subratllar el sentit de “mirar amb els ulls de Déu i estimar amb el cor d’aquest”, un acte que cal mantenir. “És per això que cal intensificar la pregària, perquè amb ell veiem les persones d’una altra manera, i dintre el cor de cada persona hi trobem set de Déu”, va dir Omella.

T'interessarà ...

El més llegit