Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona > Bisbe Gordo

El bisbe Sergi beneeix els nous columbaris

El bisbe auxiliar remarca el fet de "veure la vida com un pelegrinatge" i "amb esperança"

El diumenge passat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo va beneir les noves estances de columbaris de la parròquia Sant Ramon de Penyafort. Va ser una trobada que va aplegar els fidels de la parròquia. Així, també hi van participar els familiars dels difunts que reposen al temple. Es va donar un agraïment especial al rector de la parròquia, Mn. Ramon Batlle, a més dels tècnics i treballadors de l’Arquebisbat de Barcelona. Aquests, doncs, són els que han reconstruït aquest espai vertical on es dipositen les urnes cineràries dins la parròquia.

La paradoxa cristiana

En les seves paraules, el bisbe auxiliar va remarcar que, tot i tractar-se d’un lloc relacionat amb la mort, “tots els missatges són de vida”. En aquest sentit va recordar quan Jesús deia, “Jo sóc la resurrecció i la vida” (Joan, 11:25). A més a més, es va referir a la “paradoxa que vivim els cristians”. És a dir, “quan ens referim als nostres germans difunts – explicava el bisbe – pensem en la vida per sempre”. “D’aquesta manera, en el camí cristià es convida a una visió d’esperança“, afegia el bisbe.

En aquesta línia, va exemplificar el cas del papa sant Joan XXIII. Segons va exposar, quan es va saber que s’estava morint, va ser un gran motiu de tristesa per a tota l’Església. “Ara bé, en contrapartida, -deia el bisbe- el Sant Pare va respondre: m’acaben de donar la millor bona notícia, ja que me’n vaig a la casa del Senyor”. Així doncs, va remarcar el fet de “veure la vida com un pelegrinatge”.

Una vida nòmada

En relació a la vida catòlica, Mons. Gordo va remarcar el fet que “la vida del cristià és la de nòmada”. “Som nosaltres el camí i rebem l’abraçada del Senyor”, va dir el bisbe. També, a tall d’exemple, es va referir a les paraules de santa Teresa de Jesús: “Visc sense viure en mi, i tan alta vida espero, que moro perquè no moro”. Altrament, va prendre les paraules de santa Teresa de Lisieux, “jo no moro, jo espero la vida”.

Per acabar el seu discurs, el bisbe Sergi va demanar que “el Senyor ens doni aquesta nova mirada”. Va proposar aquesta demanda especialment en aquesta setmana en què es comença la festa dels difunts. Després va afegir que, tot i que el cardenal Joan Josep Omella no es trobava present, els portava “felicitacions per aquest nou espai ple de pregària i de record dels germans difunts”.

Una Església de canvi

D’altra banda, en les seves paraules, el bisbe va fer referència a l’adaptació de l’Església als nous temps. “La cremació, anteriorment, es podia veure amb cert recel. – explicava- l’Església no està al marge de la nostra societat, està enmig del nostre món”. “Així, veiem que les persones demanen ser incinerades”. En aquest sentit, va explicar que, tot i que “tot va al seu ritme, és important mantenir els cossos guardats en un lloc sagrat”.

 

T'interessarà ...