Pàgina d'inici > Noticies

Missatge “Urbi et orbi” de Sa Santedat Benet XVI

Benvolguts germans i germanes de Roma i d’arreu del món, «Surrexit Christus, spes mea» ‘El Crist en qui jo espero, el Crist ressuscità’ (Seqüència pasqual). Arribi a tots vosaltres la veu exultant de l’Església, amb les paraules que l’antic himne posa en llavis de Maria Magdalena, la primera a veure, el matí de Pasqua, Jesús […]

Benvolguts germans i germanes de Roma i d’arreu del món,

«Surrexit Christus, spes mea» ‘El Crist en qui jo espero, el Crist ressuscità’ (Seqüència pasqual).

Arribi a tots vosaltres la veu exultant de l’Església, amb les paraules que l’antic himne posa en llavis de Maria Magdalena, la primera a veure, el matí de Pasqua, Jesús ressuscitat. Ella va anar corrents a trobar els altres deixebles i, amb el cor esglaiat, els va anunciar: «He vist el Senyor» (Jn 20,18). També nosaltres, que hem travessat el desert de la Quaresma i els dies dolorosos de la Passió, avui obrim les portes al crit de victòria: «Ha ressuscitat! Realment ha ressuscitat!»

Tot cristià reviu l’experiència de Maria Magdalena. És un encontre que canvia la vida: l’encontre amb un home únic, que ens fa sentir tota la bondat i la veritat de Déu, que ens lliura del mal, no d’una manera superficial, momentània, sinó que ens en lliura radicalment, ens guareix completament i ens torna la dignitat. Heus aquí per què Maria Magdalena anomena Jesús «el Crist en qui jo espero»: perquè ha estat ell qui l’ha fet renéixer, qui li ha donat un futur nou, una existència bona, lliure del mal. «El Crist en qui jo espero» significa que cada desig meu de bé troba en ell una possibilitat real: amb ell puc esperar que la meva vida sigui bona i plena, eterna, perquè és Déu mateix qui s’ha fet proper fins entrar en la nostra humanitat.

Però Maria Magdalena, com els altres deixebles, han hagut de veure Jesús rebutjat pels caps del poble, capturat, flagel·lat, condemnat a mort i crucificat. Ha d’haver estat insuportable veure la Bondat en persona sotmesa a la maldat humana, la Veritat escarnida per la mentida, la Misericòrdia injuriada per la venjança. Amb la mort de Jesús semblava que fracassés l’esperança dels qui van confiar en ell. Però aquella fe mai no els va deixar del tot: sobretot en el cor de la Mare de Déu, la mare de Jesús, la flama va quedar encesa amb vivor també en la foscor de la nit. En aquest món, l’esperança no pot deixar d’experimentar la duresa del mal. No és només el mur de la mort el que l’obstaculitza, sinó encara més, els fiblons de l’enveja i l’orgull, de la mentida i de la violència. Jesús ha passat per aquesta trama mortal per obrir-nos el pas cap al regne de la vida. Va haver-hi un moment en què Jesús apareixia derrotat: les tenebres havien envaït la terra, el silenci de Déu era total, l’esperança una paraula que semblava vana.

I heus aquí que, a l’alba del dia després del dissabte, es troba el sepulcre buit. Després, Jesús es manifesta a Maria Magdalena, a les altres dones, als deixebles. La fe reneix més viva i més forta que mai, ja invencible, perquè, fonamentada en una experiència decisiva, «lluitaren Vida i Mort / en lluita sense mida. / El Rei de vida, mort, / ja regna amb nova vida.» Els senyals de la resurrecció testimonien la victòria de la vida sobre la mort, de l’amor sobre l’odi, de la misericòrdia sobre la venjança: «El Crist que revivia amb glòria sense fi. / Els àngels sense dol, / les benes i el llençol.»

Estimats germans i germanes: si Jesús ha ressuscitat, llavors ―i només llavors― ha esdevingut quelcom realment nou que canvia la condició de l’home i del món. Llavors ell, Jesús, és algú de qui podem fiar-nos de manera absoluta, i no sols confiar en el seu missatge, sinó precisament en ell, perquè el ressuscitat no pertany al passat, sinó que és present avui, viu. Crist és esperança i consol de manera particular per a les comunitats cristianes que més proves pateixen a causa de la fe, per discriminacions i persecucions. I és present com a força d’esperança a través de la seva Església, proper a cada situació humana de sofriment i injustícia.

Que Crist ressuscitat atorgui esperança al Pròxim Orient, perquè tots els components ètnics, culturals i religiosos d’aquesta regió col·laborin en favor del bé comú i el respecte dels drets humans. En particular, que a Síria cessi el vessament de sang i s’emprengui sense demora la via del respecte, del diàleg i de la reconciliació, com ho demana també la comunitat internacional. I que els nombrosos pròfugs provinents d’aquest país i necessitats d’assistència humanitària, trobin una acollida i solidaritat que alleugin els seus penosos sofriments. Que la victòria pasqual encoratgi el poble iraquià a no escatimar cap esforç per avançar en el camí de l’estabilitat i del desenvolupament. I, a Terra Santa, que israelians i palestins reprenguin el procés de pau.

Que el Senyor, vencedor del mal i de la mort, sostingui les comunitats cristianes del continent africà, els doni esperança per afrontar les dificultats i els faci agents de pau i artífexs del desenvolupament de les societats a les quals pertanyen.

Que Jesús ressuscitat reconforti les poblacions de la Banya d’Àfrica i n’afavoreixi la reconciliació; que ajudi la regió dels Grans Llacs, el Sudan i el Sudan del Sud, concedint als seus habitants la força del perdó. I que a Mali, que travessa un moment polític delicat, Crist gloriós li doni pau i estabilitat. Que a Nigèria, escenari en els últims temps d’atemptats terroristes sagnants, l’alegria pasqual li infongui les energies necessàries per a recomençar a construir una societat pacífica i respectuosa de la llibertat religiosa de tots els seus ciutadans.

Feliç Pasqua a tots!

Benedictus pp XVI

Vaticà, Pasqua 2012

T'interessarà ...

El més llegit