Pàgina d'inici > Noticies

Missatge per la Jornada Mundial de la Joventut 2014

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCES PER LA XXIX JORNADA MUNDIAL DE LA JUVENTUT 2014 «Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel” (Mt 5,3) Estimats joves: Tinc gravada en la memòria l’extraordinària trobada que vam viure a Rio de Janeiro , en la XXVIII Jornada Mundial de la Joventut . Fou una […]

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCES
PER LA XXIX JORNADA MUNDIAL DE LA JUVENTUT 2014

«Feliços els pobres en l’esperit,
perquè d’ells és el Regne del cel” (Mt 5,3)

Estimats joves:

Tinc gravada en la memòria l’extraordinària trobada que vam viure a Rio de Janeiro , en la XXVIII Jornada Mundial de la Joventut . Fou una gran festa de fe i fraternitat! La bona gent brasilera ens va acollir amb els braços oberts, com la imatge del Crist Redemptor que des de dalt del Corcovado domina el magnífic panorama de la platja de Copacabana. A la riba del mar, Jesús va renovar la seva crida a cadascun de nosaltres perquè ens convertim en els seus deixebles missioners, el descobrim com el tresor més preuat de la nostra vida i compartim aquesta riquesa amb els altres, els que són a prop i els que són lluny, fins a les perifèries geogràfiques i existencials extremes del nostre temps.

La pròxima etapa del pelegrinatge intercontinental dels joves serà Cracòvia , el 2016 . Per tal de marcar el nostre camí, voldria reflexionar amb vosaltres en els propers tres anys sobre les Benaurances que llegim a l’Evangeli de Sant Mateu. Aquest Any començarem meditant-ne la primera: “Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel”; l’any 2015: “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu; i a l’últim, l’any 2016, el tema serà: “Feliços els compassius: Déu se’n compadirà”.

1 . La força revolucionària de les Benaurances

Sempre ens fa bé llegir i meditar les Benaurances. Jesús les va proclamar en la seva primera gran predicació, a la riba del llac de Galilea. Hi havia una gentada tan gran que va pujar a una muntanya per ensenyar als seus deixebles; per això, aquesta predicació s’anomena el “sermó de la muntanya”. A la Bíblia, la muntanya és el lloc on Déu es revela, i Jesús, predicant des de la muntanya, es presenta com a mestre diví, com un nou Moisès. I què ensenya? Jesús ensenya el camí de la vida, el camí que ell mateix recorre, encara més, que Ell mateix és, i el proposa com a camí per a la veritable felicitat. En tota la seva vida, des del naixement a la gruta de Betlem fins a la mort a la creu i la resurrecció, Jesús va encarnar les benaurances. Totes les promeses del Regne de Déu s’han complert en Ell.

En proclamar les Benaurances, Jesús ens invita a seguir-lo, a recórrer amb Ell el camí de l’amor, l’únic que porta a la vida eterna. No és un camí fàcil, però el Senyor ens assegura la seva gràcia i mai ens deixa sols. Pobresa, afliccions, humiliacions, lluita per la justícia, cansament en la conversió quotidiana, dificultats per viure la crida a la santedat, persecucions i altres molts desafiaments estan presents en la nostra vida. Però si obrim la porta a Jesús, si deixem que Ell sigui en la nostra vida, si compartim amb Ell les alegries i els sofriments, experimentarem una pau i una alegria que només Déu, amor infinit, pot donar.

Les Benaurances de Jesús són portadores d’una novetat revolucionària, d’un model de felicitat oposat al que habitualment ens comuniquen els mitjans de comunicació, l’opinió dominant. Per a la mentalitat mundana, és un escàndol que Déu hagi vingut per fer-se un de nosaltres, que hagi mort en una creu. En la lògica d’aquest món, els que Jesús proclama benaurats són considerats “perdedors”, febles. En canvi, són exaltats l’èxit costi el que costi, el benestar, l’arrogància del poder, l’afirmació d’un mateix en perjudici dels altres.

Estimats joves, Jesús ens demana que responguem a la seva proposta de vida , que decidim quin és el camí que volem recórrer per arribar a la veritable alegria. Es tracta d’un gran desafiament per a la fe. Jesús no va tenir por de preguntar als seus deixebles si volien seguir-lo de veritat o si preferien anar per altres camins. I Simó, anomenat Pere, tingué el valor de contestar: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.” Si sabeu dir “sí” a Jesús, llavors la vostra vida jove s’omplirà de significat i serà fecunda.

2. El valor de ser feliços

Però, què significa “benaurats” (en grec makarioi)? Benaurats vol dir feliços. Digueu-me: cerqueu de veritat la felicitat? En una època en què tantes aparences de felicitat ens atrauen, correm el risc d’acontentar-nos amb poc, de tenir una idea de la vida “en petit”. Aspireu, en canvi, a coses grans! Eixampleu els vostres cors! Com deia el beat Piergiorgio Frassati: “Viure sense una fe, sense un patrimoni per defensar, i sense sostenir, en una lluita contínua, la veritat, no és viure, sinó anar fent. No hem d’anar fent mai, hem de viure.” En el dia de la beatificació de Piergiorgio Frassati , el 20 de maig de 1990, Joan Pau II l’anomenà “home de les Benaurances”.

Si de veritat deixeu emergir les aspiracions més profundes del vostre cor, us adonareu que en vosaltres hi ha un desig inextingible de felicitat, i això us permetrà desemmascarar i rebutjar tantes ofertes “de baix preu” com trobeu al voltant vostre. Quan busquem l’èxit, el plaer, posseir de manera egoista i els convertim en ídols, podem experimentar també moments d’embriaguesa, un fals sentiment de satisfacció, però al final ens fem esclaus, mai estem satisfets, i sentim la necessitat de buscar cada vegada més. És molt trist veure una joventut “farta”, però feble.

Sant Joan, en escriure als joves, deia: “Sou forts i la paraula de Déu roman en vosaltres, i heu vençut el Maligne”. Els joves que escullen Jesús són forts, s’alimenten de la seva Paraula i no “s’atipen” d’altres coses. Atreviu-vos a anar contracorrent. Sigueu capaços de cercar la felicitat veritable. Digueu no a la cultura del provisional, de la superficialitat i del fer servir i llençar, que no us consideració capaços d’assumir responsabilitats i d’afrontar els grans desafiaments de la vida.

3 . Feliços els pobres en l’esperit…

La primera benaurança, tema de la pròxima Jornada Mundial de la Joventut, declara feliços els pobres en l’esperit, perquè el Regne del cel els pertany. En un temps en què tantes persones pateixen a causa de la crisi econòmica, posar la pobresa al costat de la felicitat pot semblar quelcom fora de lloc. En quin sentit podem parlar de la pobresa com una benedicció?

En primer lloc, intentem comprendre què significa “pobres d’esperit”. Quan el Fill de Déu en es va fer home, va escollir un camí de pobresa, d’humiliació. Com diu sant Pau a la Carta als filipencs: “Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es féu semblant als homes”. Jesús és Déu que es despulla de la seva glòria. Aquí veiem l’elecció de la pobresa per part de Déu: sent ric, es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa.

És el misteri que contemplem en el pessebre, veient el Fill de Déu en una menjadora, i després a la creu, on la humiliació arriba fins al final.

L’adjectiu grec ptochós (pobre) no té només un significat material, sinó que vol dir “captaire”. Està lligat al concepte jueu d’anawim , els “pobres de Jahvè”, que evoca humilitat, consciència dels propis límits, de la pròpia condició existencial de pobresa. Els anawim es fien del Senyor, saben que depenen d’Ell .

Jesús, com va entendre perfectament santa Teresa de l’Infant Jesús, en la seva Encarnació es presenta com un captaire, un necessitat en recerca d’amor. El Catecisme de l’Església Catòlica parla de l’home com un “captaire de Déu” i ens diu que la pregària és la trobada de la set de Déu amb la nostra set.

Sant Francesc d’Assís va comprendre molt bé el secret de la Benaurança dels pobres en l’esperit. De fet, quan Jesús li va parlar a través de la persona del leprós i del Crucifix , reconegué la grandesa de Déu i la seva pròpia condició d’humilitat. En l’oració, el Poverello passava hores preguntant al Senyor: “Qui ets tu? Qui sóc jo?” Es despullà d’una vida benestant i despreocupada per esposar-se amb la “Senyora Pobresa”, per imitar Jesús i seguir l’Evangeli al peu de la lletra. Francesc va viure inseparablement la imitació de Crist pobre i l’amor als pobres, com les dues cares de la mateixa moneda.

Vosaltres em podríeu preguntar: Com podem fer que aquesta pobresa d’esperit es transformi en un estil de vida, que es reflecteixi concretament en la nostra existència? Us contesto amb tres punts.

Primer que tot, intenteu ser lliures en relació amb les coses. El Senyor ens crida a un estil de vida evangèlic de sobrietat, a no deixar-nos portar per la cultura del consum. Es tracta de buscar l’essencial, d’aprendre a despullar-se de tantes coses supèrflues com ens ofeguen. Desprenguem-nos de la cobdícia de tenir, dels diners idolatrats i després malbaratats . Posem Jesús en primer lloc. Ell ens pot alliberar de les idolatries que ens converteixen en esclaus. Fieu-vos de Déu, estimats joves! Ells ens coneix, ens estima i mai ens oblida. Així com té cura de les flors del camp, no permetrà que ens falti res. També per superar la crisi econòmica cal estar disposats a canviar d’estil de vida, a evitar tant de malbaratament. De la mateixa manera que cal valor per ser feliços, també cal valor per ser sobris.

En segon lloc, per viure aquesta Benaurança necessitem la conversió amb relació als pobres. Ens n’hem de preocupar, ser sensibles a les seves necessitats espirituals i materials. A vosaltres, joves, us encomano de manera particular la tasca de tornar a posar al centre de la cultura humana la solidaritat. Davant les velles i noves formes de pobresa -l’atur, l’emigració, els diversos tipus de dependències-, tenim el deure d’estar atents i vigilants, vencent la temptació de la indiferència. Pensem també en els qui no se senten estimats, que no tenen esperança en el futur, que renuncien a comprometre’s en la vida perquè estan desanimats, desil·lusionats, acovardits. Hem d’aprendre a estar amb els pobres. No ens omplim la boca amb paraules boniques sobre els pobres. Apropem-nos-hi, mirem-los als ulls , escoltem-los. Els pobres són per a nosaltres una ocasió concreta per trobar el Crist mateix, de tocar la seva carn que pateix .

Però els pobres -i aquest és el tercer punt- no sols són persones a qui podem donar alguna cosa. Ells també tenen quelcom per oferir, per ensenyar-nos. Tenim tant per aprendre de la saviesa dels pobres! Un sant del segle XVIII, Benet Josep Labre, que dormia als carrers de Roma i vivia de les almoines de la gent, es va convertir en conseller espiritual de moltes persones, entre les quals figuraven els nobles i prelats. En cert sentit, els pobres són per a nosaltres com mestres. Ens ensenyen que una persona no és valuosa pel que posseeix, pel que té al seu compte al banc. Un pobre, una persona que no té béns material, manté sempre la seva dignitat. Els pobres poden ensenyar-nos molt, també sobre la humilitat i la confiança en Déu. En la paràbola del fariseu i el publicà, Jesús presenta aquest últim com a model perquè és humil i es considera pecador. També la vídua que llença dues petites monedes al tresor del temple és un exemple de la generositat de qui, encara que tingui poc o gens, ho dóna tot.

4 . … perquè d’Ells és el Regne del cel

El tema central en l’Evangeli de Jesús és el Regne de Déu. Jesús és el Regne de Déu en persona, és l’Emmanuel, Déu-amb-nosaltres. És al cor de l’home on el Regne, el senyoriu de Déu, s’estableix i creix. El Regne és alhora do i promesa. Ja se’ns ha donat en Jesús, però encara s’ha de complir en plenitud. Per això demanem cada dia al Pare: “Vingui a nosaltres el teu regne”.

Hi ha un vincle profund entre pobresa i evangelització, entre el tema de la passada Jornada Mundial de la Joventut -” Aneu i convertiu tots els pobles”- i el d’enguany: “Feliços els Pobres en l’esperit: el Regne dels cel és d’ells”. El Senyor vol una Església pobra que evangelitzi els pobres. Quan Jesús envià els Dotze, els va dir: “No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguin”. La pobresa evangèlica és una condició fonamental perquè el Regne de Déu es difongui. Les alegries més belles i espontànies que he vist en el transcurs de la meva vida són les de les persones pobres, que tenen poc cosa per aferrar-se. L’evangelització, en el nostre temps, només serà possible per mitjà del contagi de l’alegria.

Com hem vist, la Benaurança dels Pobres en l’esperit orienta la nostra relació amb Déu, amb els béns materials i amb els pobres. Davant l’exemple i les paraules de Jesús, ens adonem de quanta necessitat tenim de conversió, de fer que la lògica del ser més prevalgui sobre la del tenir més.

Els sants són els que més ens poden ajudar a entendre el significat profund de les Benaurances. La canonització de Joan Pau II el segon diumenge de Pasqua és, en aquest sentit, un esdeveniment que omple el nostre cor d’alegria. Ell serà el gran patró de les JMJ , de les quals fou iniciador i promotor. En la comunió dels sants seguirà sent per a tots vosaltres un pare i un amic.

El proper mes d’abril és també el trentè aniversari del lliurament de la Creu del Jubileu de la Redempció als joves. Precisament a partir d’aquest acte simbòlic de Joan Pau II va començar el gran pelegrinatge juvenil que, des de llavors, contínua a través dels cinc continents. Molts recorden les paraules amb què el Papa, el Diumenge de Rams de 1984, va acompanyar el seu gest: “Estimats joves, en clausurar l’Any Sant, us confio el signe d’aquest Any Jubilar: la Creu de Crist! Porteu-la pel món com a signe de l’amor del Senyor Jesús a la humanitat i anuncieu a tots que només en Crist mort i ressuscitat hi ha salvació i redempció”.

Benvolguts joves, el Magnificat, el cant de Maria, pobra d’esperit, és també el cant de qui viu les Benaurances. L’alegria de l’Evangeli brolla d’un cor pobre, que sap alegrar-se i meravellar-se per les obres de Déu, com el cor de la Verge, a qui totes les generacions anomenen “benaurada”. Que Ella, la mare dels pobres i l’estrella de la nova evangelització, ens ajudi a viure l’Evangeli, a encarnar les benaurances en la nostra vida, a gosar ser feliços.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

T'interessarà ...

El més llegit