Pàgina d'inici > Noticies

Missatge del Sant Pare Benet XVI per a la XXVII Jornada Mundial de la Joventut 2012

«Viviu sempre contents en el Senyor!» (Fl 4,4) Benvolguts joves, M’alegro d’adreçar-me novament a vosaltres en ocasió de la XXVII Jornada Mundial de la Joventut. El record de la trobada de Madrid el passat mes d’agost continua molt present en el meu cor. Va ser un moment extraordinari de gràcia, durant el qual el Senyor […]

«Viviu sempre contents en el Senyor!» (Fl 4,4)

Benvolguts joves,

M’alegro d’adreçar-me novament a vosaltres en ocasió de la XXVII Jornada Mundial de la Joventut. El record de la trobada de Madrid el passat mes d’agost continua molt present en el meu cor. Va ser un moment extraordinari de gràcia, durant el qual el Senyor va beneir els joves allí presents, vinguts d’arreu del món. Dono gràcies a Déu pels molts fruits que va suscitar en aquelles jornades i que en el futur continuaran multiplicant-se entre els joves i les comunitats a les quals pertanyen. Ara ens estem dirigint ja cap a la propera cita a Rio de Janeiro l’any 2013, que tindrà com a tema «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus!» (cf. Mt 28,19).

Aquest any, el tema de la Jornada Mundial de la Joventut ens el dóna l’exhortació de la Carta de l’apòstol sant Pau als cristians de Filips: «Viviu sempre contents en el Senyor!» (4,4). En efecte, L’alegria és un element central de l’experiència cristiana. També experimentem en cada Jornada Mundial de la Joventut una alegria intensa: l’alegria de la comunió, l’alegria de ser cristians, l’alegria de la fe. Aquesta és una de les característiques d’aquestes trobades. Veiem la força atraient que té: en un món marcat sovint per la tristesa i la inquietud, l’alegria és un testimoniatge important de la bellesa i fiabilitat de la fe cristiana.

L’Església té la vocació de portar l’alegria al món, una alegria autèntica i duradora, aquella que els àngels van anunciar als pastors de Betlem la nit del naixement de Jesús (cf. Lc 2,10). Déu no sols ha parlat, no sols ha fet signes prodigiosos en la història de la humanitat, sinó que s’ha fet tan proper que ha arribat a fer-se un de nosaltres, recorrent totes les etapes de la vida de l’home. En el difícil context actual, molts joves del vostre entorn tenen una necessitat immensa de sentir que el missatge cristià és un missatge d’alegria i d’esperança. Voldria reflexionar ara amb vosaltres sobre aquesta alegria, sobre els camins per trobar-la, perquè pugueu viure-la cada vegada amb més profunditat i ser-ne missatgers entre els qui us envolten.

1. El nostre cor està fet per a l’alegria

L’aspiració a l’alegria està gravada en el més íntim de l’ésser humà. Més enllà de les satisfaccions immediates i passatgeres, el nostre cor cerca l’alegria profunda, plena i perdurable, que pugui donar «gust» a l’existència. I això val sobretot per a vosaltres, perquè la joventut és un període d’un descobriment continuat de la vida, del món, dels altres i d’un mateix. És un temps d’obertura cap al futur, en què es manifesten els grans desitjos de felicitat, d’amistat, de compartició i de veritat; en què un és impulsat per ideals i es conceben projectes.

Cada dia el Senyor ens ofereix tantes alegries senzilles: l’alegria de viure, l’alegria davant la bellesa de la natura, l’alegria d’un treball ben fet, l’alegria del servei, l’alegria de l’amor sincer i pur. I si mirem amb atenció, hi ha tants motius per a l’alegria: els moments entranyables de la vida familiar, l’amistat compartida, el descobriment de les capacitats personals d’un mateix i la consecució de bons resultats, l’estimació que altres ens tenen, la possibilitat d’expressar-se i sentir-se compresos, la sensació de ser útils per al proïsme. I, a més, l’adquisició de nous coneixements mitjançant els estudis, el descobriment de noves dimensions a través de viatges i trobades, la possibilitat de fer projectes per al futur. També poden produir en nosaltres una alegria veritable l’experiència de llegir una obra literària, d’admirar una obra mestra de l’art, d’escoltar i interpretar la música o de veure una pel·lícula.

Però cada dia hi ha tantes dificultats amb les quals ens trobem en el nostre cor, tenim tantes preocupacions per al futur, que ens podem preguntar si l’alegria plena i duradora a la qual aspirem no és potser una il·lusió i una fugida de la realitat. Hi ha molts joves que es pregunten: és veritablement possible en l’actualitat l’alegria plena? Aquesta recerca segueix camins diversos, alguns dels quals es manifesten com erronis, o almenys perillosos. Però, com podem distingir les alegries veritablement duradores dels plaers immediats i enganyosos? Com podem trobar en la vida l’alegria veritable, aquella que dura i no ens abandona ni en els moments més difícils?

2. Déu és la font de l’alegria veritable

En realitat, totes les alegries autèntiques, ja siguin les petites del dia a dia o les grans de la vida, tenen l’origen en Déu, encara que no ho sembli a primera vista, perquè Déu és comunió d’amor etern, és alegria infinita que no es tanca en ella mateixa, sinó que es difon en aquells que ell estima i que l’estimen. Déu ens ha creat a imatge seva per amor i per a vessar damunt nostre el seu amor, per omplir-nos de la seva presència i la seva gràcia. Déu vol fer-nos partícips de la seva alegria, divina i eterna, fent que descobrim que el valor i el sentit profund de la nostra vida es troba a ser acceptats, acollits i estimats per ell, i no amb una acollida fràgil com pot ser la humana, sinó amb una acollida incondicional com ho és la divina: jo sóc estimat, tinc un lloc en el món i en la història, sóc estimat personalment per Déu. I si Déu m’accepta, m’estima i n’estic segur, llavors sabré amb claredat i certesa que és bo que jo sigui, que existeixi.

Aquest amor infinit de Déu per cadascun de nosaltres es manifesta de manera plena en Jesucrist. En ell es troba l’alegria que cerquem. En l’evangeli veiem que els fets que marquen l’inici de la vida de Jesús es caracteritzen per l’alegria. Quan l’arcàngel Gabriel anuncia a la Mare de Déu que serà mare del Salvador, comença amb aquesta frase: «Déu te guard» (literalment: «Alegra’t», que en grec era una salutació molt comuna) (Lc 1,28). En el naixement de Jesús, l’àngel del Senyor diu als pastors: «Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,11). I per als Mags que cercaven el nen, «l’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa» (Mt 2,10). El motiu d’aquesta alegria és, per tant, la proximitat de Déu, que s’ha fet un de nosaltres. Això és el que sant Pau va voler dir quan escrivia als cristians de Filips: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop» (Fl 4,4-5). La primera causa de la nostra alegria és la proximitat del Senyor, que m’acull i m’estima.

En efecte, l’encontre amb Jesús produeix sempre una gran alegria interior. Ho podem veure en molts episodis dels evangelis. Recordem la visita de Jesús a Zaqueu, un recaptador d’impostos deshonest, un pecador públic, a qui Jesús diu: «Avui m’haig d’hostatjar a casa teva.». I sant Lluc diu que Zaqueu «el va acollir amb alegria» (Lc 19,5-6). És l’alegria de l’encontre amb el Senyor; és sentir l’amor de Déu que pot transformar tota l’existència i portar la salvació. Zaqueu decideix canviar de vida i donar la meitat dels seus béns als pobres.

A l’hora de la passió de Jesús, aquest amor es manifesta amb tota la seva força. Ell, en els últims moments de la seva vida terrenal, en el sopar amb els seus amics, diu: «Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. […] Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11). Jesús vol introduir els seus deixebles i cadascun de nosaltres en l’alegria plena, la que ell comparteix amb el Pare, perquè l’amor amb què el Pare l’estima estigui en nosaltres (cf. Jn 17,26). L’alegria cristiana és obrir-se a aquest amor de Déu i pertànyer a ell.

Els evangelis relaten que Maria Magdalena i altres dones van anar a visitar el sepulcre on havien posat Jesús després de la seva mort i van rebre d’un àngel una notícia desconcertant: la de la seva resurrecció. Llavors, així ho escriu l’Evangelista, van abandonar el sepulcre molt de pressa, «amb por, però amb una gran alegria», i van córrer a anunciar la feliç notícia als deixebles. Jesús va sortir al seu encontre i els va dir: «Déu vos guard» (literalment: «Alegreu-vos», que en grec era una salutació molt comuna) (Mt 28,8-9). És l’alegria de la salvació que els ofereix: Crist és el vivent, és aquell que ha vençut el mal, el pecat i la mort. Ell és present enmig nostre Ressuscitat, fins al final dels temps (cf. Mt 28,20). El mal no té l’última paraula sobre la nostra vida, sinó que la fe en Crist salvador ens diu que l’amor de Déu és el que venç.

Aquesta alegria profunda és fruit de l’Esperit Sant que ens fa fills de Déu, capaços de viure i d’assaborir la seva bondat, de dirigir-nos a ell amb l’expressió «Abbà, Pare» (Rm 8,15). L’alegria és signe de la seva presència i de la seva acció en nosaltres.

3. Conservar en el cor l’alegria cristiana

Aquí ens preguntem: Com podem rebre i conservar aquest do de l’alegria profunda, de l’alegria espiritual?

Un Salm diu: «Que sigui el Senyor la teva delícia: ell et donarà el que desitja el teu cor» (Sl 37,4). Jesús explica que «amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp» (Mt 13,44). Trobar i conservar l’alegria espiritual sorgeix de l’encontre amb el Senyor, que demana que el seguim, que ens decidim amb determinació, posant tota la nostra confiança en ell. Estimats joves, no tingueu por d’arriscar la vostra vida obrint-la a Jesucrist i al seu evangeli; és el camí per tenir la pau i la felicitat veritable dins nosaltres mateixos, és el camí per a la realització vertadera de la nostra existència de fills de Déu, creats a imatge i semblança seva.

Cercar l’alegria en el Senyor: l’alegria és fruit de la fe, és reconèixer cada dia la seva presència, la seva amistat: «El Senyor és a prop» (Fl 4,5); és tornar a posar la nostra confiança en ell, és créixer en el seu coneixement i en el seu amor. L’Any de la fe, que iniciarem d’aquí a pocs mesos, ens ajudarà i estimularà. Benvolguts amics, apreneu a veure com actua Déu en les vostres vides, descobriu-lo amagat en el cor dels esdeveniments de cada dia. Creieu que ell és sempre fidel a l’aliança que ha segellat amb vosaltres el dia del vostre baptisme. Sapigueu que mai no us abandonarà. Dirigiu sovint la vostra mirada cap a ell. A la creu va lliurar la vida perquè us estima. La contemplació d’un amor tan gran dóna als nostres cors una esperança i una alegria que res no pot destruir. Un cristià mai no pot estar trist, perquè ha trobat Crist, que ha donat la vida per ell.

Cercar el Senyor, trobar-lo, significa també acollir la seva Paraula, que és alegria per al cor. El profeta Jeremies escriu: «Quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l’alegria del meu cor. Jo porto el teu nom, Senyor, Déu de l’univers» (Jr 15,16). Apreneu a llegir i meditar la Sagrada Escriptura; allí trobareu una resposta a les preguntes més profundes sobre la veritat que niua en el vostre cor i la vostra ment. La Paraula de Déu fa que descobrim les meravelles que Déu ha obrat en la història de l’home i que, plens d’alegria, proclamem en lloança i adoració: «Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva. […] Agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat» (Sl 95,1.6).

La litúrgia, en particular, és el lloc per excel·lència on es manifesta l’alegria que l’Església rep del Senyor i transmet al món. Cada diumenge, en l’eucaristia, les comunitats cristianes celebren el Misteri central de la salvació: la mort i resurrecció de Crist. Aquest és un moment fonamental per al camí de cada deixeble del Senyor, en què es fa present el seu sacrifici d’amor; és el dia en què trobem el Crist ressuscitat, escoltem la seva Paraula, ens alimentem del seu cos i la seva sang. Un Salm afirma: «Avui és el dia que ha fet el Senyor: alegrem-nos-en i celebrem-lo» (Sl 118,24). La nit de Pasqua, l’Església canta l’Exultet, expressió d’alegria per la victòria de Jesucrist sobre el pecat i la mort: «Exultin de joia tots els àngels del cel […]. Que la terra també s’ompli d’alegria il·luminada i radiant de la claror […]. Que el cant joiós de tot el poble ressoni en aquesta sagrada nau.» L’alegria cristiana neix de saber-se estimats per un Déu que s’ha fet home, que ha donat la seva vida per nosaltres i ha vençut el mal i la mort; és viure per amor a ell. Santa Teresa de l’Infant Jesús, jove carmelita, va escriure: «Jesús, la meva alegria és estimar-te a tu» (Poesia 45/7).

4. L’alegria de l’amor

Benvolguts amics, l’alegria està íntimament unida a l’amor; ambdós són fruits inseparables de l’Esperit Sant (cf. Ga 5,23). L’amor produeix alegria, i l’alegria és una forma de l’amor. La beata mare Teresa de Calcuta, recordant les paraules de Jesús: «Fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35), deia: «L’alegria és una xarxa d’amor per a capturar les ànimes. Déu estima qui dóna amb alegria. I qui dóna amb alegria dóna més.» El servent de Déu Pau VI va escriure: «En Déu mateix, tot és alegria perquè tot és un do» (Ex. ap. Gaudete in Domino, 9 de maig de 1975).

Pensant en els diferents àmbits de la vostra vida, voldria dir-vos que estimar significa constància, fidelitat, tenir fe en els compromisos. I això, en primer lloc, amb les amistats. Els nostres amics esperen que siguem sincers, lleials, fidels, perquè l’amor veritable és perseverant també i sobretot en les dificultats. I el mateix val per al treball, els estudis i els serveis que exerciu. La fidelitat i la perseverança en el bé porten a l’alegria, encara que aquesta no sigui sempre immediata.

Per entrar en l’alegria de l’amor estem cridats també a ser generosos, a no conformar-nos a donar el mínim, sinó a comprometre’ns a fons, amb una atenció especial pels més necessitats. El món necessita homes i dones competents i generosos, que es posin al servei del bé comú. Esforceu-vos per estudiar amb seriositat; conreeu els vostres talents i poseu-los des d’ara al servei del proïsme. Cerqueu la manera de contribuir, allí on estigueu, perquè la societat sigui més justa i humana. Que tota la vostra vida estigui impulsada per l’esperit de servei, i no per la recerca del poder, de l’èxit material i dels diners.

A propòsit de generositat, he d’esmentar una alegria especial: és la que se sent quan es respon a la vocació de lliurar tota la vida al Senyor. Estimats joves, no tingueu por de la crida de Crist a la vida religiosa, monàstica, missionera o al sacerdoci. Tingueu la certesa que omple d’alegria els qui, dedicant-li la vida des d’aquesta perspectiva, responen a la seva invitació a deixar-ho tot per quedar-se amb ell i dedicar-se amb tot el cor al servei dels altres. De la mateixa manera, és gran l’alegria que ell regala a l’home i a la dona que es donen totalment l’un a l’altre en el matrimoni per a formar una família i convertir-se en signe de l’amor de Crist per la seva Església.

Voldria esmentar un tercer element per entrar en l’alegria de l’amor: fer que creixi en la vostra vida i en la vida de les vostres comunitats la comunió fraternal. Hi ha un vincle estret entre la comunió i l’alegria. No en va sant Pau va escriure la seva exhortació en plural; és a dir, no s’adreça a cadascú en singular, sinó que afirma: «Viviu sempre contents en el Senyor!» (Fl 4,4). Només junts, vivint en comunió fraternal, podem experimentar aquesta alegria. El llibre dels Fets dels Apòstols descriu així la primera comunitat cristiana: «Partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor» (Ac 2,46). Apliqueu-vos també vosaltres a fons perquè les comunitats cristianes puguin ser llocs privilegiats on es comparteixi, s’atengui i es cuidin els uns als altres.

5. L’alegria de la conversió

Benvolguts amics, per viure l’alegria veritable també cal identificar les temptacions que l’allunyen. La cultura actual porta sovint a cercar metes, realitzacions i plaers immediats, afavorint més la inconstància que la perseverança en l’esforç i la fidelitat als compromisos. Els missatges que rebeu empenyen a entrar en la lògica del consum, prometent una felicitat artificial. L’experiència ensenya que posseir no coincideix amb l’alegria. Hi ha tantes persones que, malgrat tenir béns materials en abundància, sovint estan oprimides per la desesperació, la tristesa i senten un buit en la vida. Per romandre en l’alegria, estem cridats a viure en l’amor i la veritat, a viure en Déu.

La voluntat de Déu és que nosaltres siguem feliços. Per a això ens ha donat les indicacions concretes per al nostre camí: els manaments. Complint-los trobem el camí de la vida i de la felicitat. Encara que a primera vista puguin semblar un conjunt de prohibicions, gairebé un obstacle a la llibertat, si els meditem més atentament a la llum del missatge de Crist, representen un conjunt de regles de vida essencials i valuoses que condueixen a una existència feliç, realitzada segons el projecte de Déu. Quantes vegades, en canvi, constatem que construir ignorant Déu i la seva voluntat ens porta a la desil·lusió, a la tristesa i al sentiment de derrota. L’experiència del pecat com un rebuig a seguir-lo, com ofensa a la seva amistat, enfosqueix el nostre cor.

Però encara que a vegades el camí cristià no sigui fàcil i el compromís de fidelitat a l’amor del Senyor trobi obstacles o registri caigudes, Déu, en la seva misericòrdia, no ens abandona, sinó que ens ofereix sempre la possibilitat de tornar a ell, de reconciliar-nos amb ell, d’experimentar l’alegria del seu amor que perdona i torna a acollir.

Estimats joves, recorreu sovint al sagrament de la penitència i la reconciliació! És el sagrament de l’alegria retrobada. Demaneu a l’Esperit Sant la llum per a saber reconèixer el vostre pecat i la capacitat de demanar perdó a Déu acostant-vos a aquest sagrament amb constància, serenitat i confiança. El Senyor us obrirà sempre els seus braços, us purificarà i us omplirà de la seva alegria: «Hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix» (Lc 15,7).

6. L’alegria en les proves

Al final potser quedarà en el nostre cor la pregunta de si és possible viure de veritat amb alegria fins i tot enmig de tantes proves de la vida, especialment les més doloroses i misterioses; de si seguir el Senyor i fiar-se’n dóna sempre la felicitat.

La resposta ens la poden donar algunes experiències de joves com vosaltres que han trobat precisament en Crist la llum que permet donar força i esperança, també enmig de situacions molt difícils. El beat Pier Giorgio Frassati (1901-1925) va experimentar tantes proves en la seva breu existència! Una d’elles concernia a la seva vida sentimental, que l’havia ferit profundament. Precisament en aquesta situació, va escriure a la seva germana: «Tu em preguntes si sóc alegre; i com no podria ser-ho? Mentre la fe em doni la força estaré sempre alegre. Un catòlic no pot deixar de ser alegre. […] El fi per al qual hem estat creats ens indica el camí que, encara que estigui sembrat d’espines, no és un camí trist, és alegre fins i tot també a través del dolor» (Carta a la germana Luciana, Torí, 14 de febrer de 1925). I el beat Joan Pau II, en presentar-lo com a model, va dir d’ell: «Era un jove d’una alegria contagiosa, una alegria que superava també tantes dificultats de la seva vida» (Discurs als joves, Torí, 13 d’abril de 1980).

Més pròxima a nosaltres, la jove Chiara Badano (1971-1990), recentment beatificada, va experimentar com el dolor pot ser transfigurat per l’amor i estar habitat per l’alegria. A l’edat de 18 anys, en un moment en què el càncer la feia patir de manera particular, va pregar l’Esperit Sant perquè intercedís pels joves del seu Moviment. A més de la seva curació, va demanar a Déu que il·luminés amb el seu Esperit a tots aquells joves, que els donés la saviesa i la llum: «Va ser un moment de Déu: patia molt físicament, però l’ànima cantava» (Carta a Chiara Lubich, Sassello, 20 de desembre de 1989). La clau de la seva pau i alegria era la confiança plena en el Senyor i l’acceptació de la malaltia com a expressió misteriosa de la seva voluntat per al seu bé i el dels altres. Sovint repetia: «Jesús, si tu ho vols, jo també ho vull.»

Són dos senzills testimonis, entre molts altres, que mostren que el cristià autèntic no està mai desesperat o trist, fins i tot davant les proves més dures, i mostren que l’alegria cristiana no és una fugida de la realitat, sinó una força sobrenatural per a fer front i viure les dificultats quotidianes. Sabem que Crist crucificat i ressuscitat és amb nosaltres, és l’amic sempre fidel. Quan participem en els seus sofriments, participem també en la seva alegria. Amb ell i en ell, el sofriment es transforma en amor. I aquí es troba l’alegria (cf. Col 1,24).

7. Testimonis de l’alegria

Benvolguts amics, per a concloure voldria encoratjar-vos a ser missioners de l’alegria. No es pot ser feliç si els altres no en són. Per això, cal compartir l’alegria. Aneu a mostrar als altres joves la vostra alegria d’haver trobat aquell tresor preciós que és Jesús mateix. No podem conservar per a nosaltres l’alegria de la fe; perquè aquesta pugui romandre en nosaltres, hem de transmetre-la. Sant Joan afirma: «Us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres […]. I escrivim tot això perquè la nostra joia sigui completa» (1Jn 1,3-4).

A vegades es presenta una imatge del cristianisme com una proposta de vida que oprimeix la nostra llibertat, que va contra el nostre desig de felicitat i alegria. Però això no correspon a la veritat. Els cristians són homes i dones veritablement feliços, perquè saben que mai no estan sols, sinó que sempre estan sostinguts per les mans de Déu. Sobretot vosaltres, joves deixebles de Crist, teniu la tasca de mostrar al món que la fe porta una felicitat i alegria vertadera, plena i duradora. I si la manera de viure dels cristians sembla a vegades cansada i avorrida, llavors sigueu vosaltres els primers a donar testimoniatge del rostre alegre i feliç de la fe. L’evangeli és la «bona notícia» que Déu ens estima i que cadascun de nosaltres és important per a ell. Mostreu al món que això de veritat és així.

Per tant, sigueu missioners entusiasmats de la nova evangelització. Porteu als qui pateixen, als qui l’estan cercant, l’alegria que Jesús vol regalar. Porteu-la a les vostres famílies, a les vostres escoles i universitats, als vostres llocs de treball i als vostres grups d’amics, allí on viviu. Veureu que és contagiosa. I rebreu el cent per un: l’alegria de la salvació per a vosaltres mateixos, l’alegria de veure la misericòrdia de Déu que obra en els cors. El dia del vostre encontre definitiu amb el Senyor, ell podrà dir-vos: «Servent bo i fidel! […] Entra al goig del teu senyor» (Mt 25,21).

Que la Mare de Déu us acompanyi en aquest camí. Ella va acollir el Senyor dins seu i el va anunciar amb un cant de lloança i d’alegria, el Magníficat: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,46-47). Maria va respondre plenament a l’amor de Déu dedicant-li la vida en un servei humil i total. És anomenada Causa de la nostra alegria perquè ens ha donat Jesús. Que ella us introdueixi en aquella alegria que ningú no us podrà prendre.

Benedictus pp. XVI

Vaticà, 15 de març de 2012

T'interessarà ...

El més llegit