Pàgina d'inici > Noticies

Missatge de Nadal Urbi et Orbi del Sant Pare Benet XVI

“Verbo caro factum est” – “La Paraula s’ha fet carn” (Jn 1,14) Benvolguts germans i germanes que m’escolteu a Roma i arreu del món, us anuncio amb goig el missatge del Nadal: Déu s’ha fet home, ha vingut a habitar entre nosaltres. Déu no és lluny: és a prop, més encara, és l’«Emmanuel», el Déu-amb-nosaltres. […]

“Verbo caro factum est” – “La Paraula s’ha fet carn” (Jn 1,14)

Benvolguts germans i germanes que m’escolteu a Roma i arreu del món, us anuncio amb goig el missatge del Nadal: Déu s’ha fet home, ha vingut a habitar entre nosaltres. Déu no és lluny: és a prop, més encara, és l’«Emmanuel», el Déu-amb-nosaltres. No és un desconegut: té un rostre, el de Jesús.

És un missatge sempre nou, sempre sorprenent, perquè supera les nostres esperances més audaces, especialment perquè no és només un anunci: és un esdeveniment, un succés que testimonis fiables han vist, sentit i tocat en la persona de Jesús de Natzaret. En ser amb ell, observant el que fa i escoltant les seves paraules, han reconegut en Jesús el Messies; i, veient-lo ressuscitat després d’haver estat crucificat, han tingut la certesa que ell, home veritable, era al mateix temps Déu veritable, el Fill unigènit vingut del Pare, ple de gràcia i de veritat (cf. Jn 1,14).

«La Paraula s’ha fet carn.» Davant aquesta revelació, torna a sorgir un cop més en nosaltres la pregunta: Com és possible? La Paraula i la carn són realitats oposades; com pot convertir-se la Paraula eterna i omnipotent en un home fràgil i mortal? Només hi ha una resposta: l’Amor. El qui estima vol compartir-ho tot amb l’estimat, vol estar-hi unit, i la Sagrada Escriptura ens presenta precisament la gran història de l’amor de Déu pel seu poble, que culmina en Jesucrist.

En realitat, Déu no canvia: és fidel a ell mateix. Aquell que ha creat el món és el mateix que ha cridat Abraham i que ha revelat el seu Nom a Moisès: «Jo sóc el qui sóc», «el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob», «Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex 3,14-15; 3,6; 34,6). Déu no canvia, des de sempre i per sempre és Amor. És en ell mateix comunió, unitat en la Trinitat, i cadascuna de les seves obres i paraules tendeixen a la comunió. L’encarnació és el cimal de la creació. Quan, per la voluntat del Pare i per l’acció de l’Esperit Sant, es va formar en el ventre de Maria Jesús, Fill de Déu fet home, la creació va aconseguir el seu cimal. El principi ordenador de l’univers, el Logos, va començar a existir en el món, en un temps i en un lloc.

«La Paraula s’ha fet carn.» La llum d’aquesta veritat es manifesta a qui l’acull amb fe, perquè és un misteri d’amor. Només aquells que s’obren a l’amor són coberts per la llum del Nadal. Així va ser en la nit de Betlem, i així també ho és avui. L’encarnació del Fill de Déu és un esdeveniment que ha ocorregut en la història, però que al mateix temps la supera. En la nit del món s’encén una nova llum, que es deixa veure per als ulls senzills de la fe, del cor mansuet i humil de qui espera el Salvador. Si la veritat fos només una fórmula matemàtica, en cert sentit s’imposaria per ella mateixa. Però si la Veritat és Amor, demana la fe, el «sí» del nostre cor.

I efectivament, què cerca el nostre cor si no una Veritat que sigui Amor? La cerca el nen, amb les seves preguntes tan desarmants i estimulants; la cerca el jove, que necessita trobar el sentit profund de la seva vida; la cerca l’home i la dona en la seva maduresa, per a orientar i recolzar el compromís en la família i en el treball; la cerca la persona anciana, per a fer complir l’existència terrenal.

«La Paraula s’ha fet carn.» L’anunci del Nadal és també llum per als pobles, per al camí conjunt de la humanitat. L’«Emmanuel», el Déu-amb-nosaltres, ha vingut com a Rei de justícia i de pau. El seu Regne —ho sabem— no és d’aquest món, això no obstant, és més important que tots els regnes d’aquest món. És com el llevat de la humanitat: si faltés, desapareixeria la força que porta al desenvolupament veritable, a l’impuls per col·laborar pel bé comú, al servei desinteressat del proïsme, a la lluita pacífica per la justícia. Creure en el Déu que ha volgut compartir la nostra història és un estímul constant a comprometre-s’hi, fins i tot entre les seves contradiccions. És motiu d’esperança per a tots aquells la dignitat dels quals és ofesa i violada, perquè aquell que ha nascut a Betlem ha vingut a alliberar l’home de l’arrel de qualsevol esclavatge.

Que la llum del Nadal resplendeixi novament en aquella Terra on Jesús ha nascut i inspiri israelites i palestins a cercar una convivència justa i pacífica. Que l’anunci consolador de l’arribada de l’Emmanuel alleugi el dolor i conforti en les proves les estimades comunitats cristianes de l’Iraq i de tot l’Orient Mitjà, donant-los coratge i esperança per al futur, i animant els responsables de les nacions a una solidaritat efectiva amb elles. Que es faci això també en favor dels qui encara pateixen per les conseqüències del terratrèmol devastador i per la recent epidèmia de còlera a Haití. I que tampoc s’oblidi els qui a Colòmbia i a Veneçuela, així com també a Guatemala i a Costa Rica, han estat afectats per calamitats naturals recents.

Que el naixement del Salvador obri perspectives de pau duradora i d’autèntic progrés a les poblacions de Somàlia, del Darfur i de Costa d’Ivori; que promogui l’estabilitat política i social a Madagascar; que porti seguretat i respecte dels drets humans a l’Afganistan i al Pakistan; que impulsi el diàleg entre Nicaragua i Costa Rica; que afavoreixi la reconciliació a la Península coreana.

Que la celebració del naixement del Redemptor reforci l’esperit de fe, de paciència i de fortalesa en els fidels de l’Església a la Xina continental, perquè no es desanimin per les limitacions a la seva llibertat de religió i de consciència i, perseverant en la fidelitat a Crist i a la seva Església, mantinguin viva la flama de l’esperança. Que l’amor del Déu-amb-nosaltres atorgui perseverança a totes les comunitats cristianes que pateixen discriminació i persecució, i inspiri els líders polítics i religiosos a comprometre’s pel ple respecte de la llibertat religiosa de tothom.

Estimats germans i germanes, «la Paraula s’ha fet carn», ha vingut a habitar entre nosaltres, és l’Emmanuel, el Déu que se’ns ha fet proper. Contemplem plegats aquest gran misteri d’amor, deixem que ens il·lumini el cor la llum que llueix a la cova de Betlem. Bon Nadal a tots!

T'interessarà ...

El més llegit