Pàgina d'inici > Noticies

Mirada al futur

Papa Francesc remarca  la importància d’una església que creixi per atracció i no per proselitisme Pontífex: “Hem de tornar a donar esperança als joves, ajudar als ancians, difondre l’amor” [2013-10-01 L’Osservatore Romano] De la conversa del Papa Francesc amb Eugeni Scalfari narrada a la “Repubblica”, sorprèn immediatament el to de confrontació oberta i amigable, el […]

Papa Francesc remarca  la importància d’una església que creixi per atracció i no per proselitisme

Pontífex: “Hem de tornar a donar esperança als joves, ajudar als ancians, difondre l’amor”

[2013-10-01 L’Osservatore Romano]

De la conversa del Papa Francesc amb Eugeni Scalfari narrada a la “Repubblica”, sorprèn immediatament el to de confrontació oberta i amigable, el desig d’entendre’s recíprocament i el fet, cada vegada més evident, de que el Pontífex no dubta en posar-se en joc en primera persona.

“Puc abraçar-lo per telèfon?”, exclama el fundador del diari romà. Certament, jo també l’abraço. Després ho farem en persona. Fins aviat”, replica amb senzillesa el Papa Francesc. La trobada amb motiu de la carta que Pontífex ha dirigit a Scalfari, i ajuda encara més a comprendre el cor del Papa Francesc. “Cal conèixer i escoltar-se”, i –afegeix- “a mi em  passa que després d’una trobada en vull fer una altra perquè neixen noves idees i es descobreixen noves necessitats”. Heus aquí: l’atenció a les persones i la seva unicitat és la característica que ràpidament impacta i atrau.

Un intercanvi de bromes sobre el recíproc intent de conversació permet al Pontífex  abordar la qüestió del proselitisme: no té sentit, perquè tal com ha volgut recordar als catequistes amb les paraules de Benet XVI-“l’Església no creix per proselitisme, creix per atracció “, un “llevat que serveix al bé comú”. Es tracta, en síntesi, del testimoni, que cada cristià ha de donar i traslluir de l’Església en  tot seu conjunt: és una minoria, sens dubte, però també una força de transformació.

 “L’ideal d’una Església missionera i pobre” anima les paraules del Papa Francesc, que sense reticències respon a les preguntes de Scalfari i mira el camí realitzat dels cristians durant la història parlant significativament dels sants–Pau, Agustí, Francesc, Ignasi- i repeteix que l’objectiu és “l’escolta de les necessitats, dels desitjos, de les desil·lusions, de la desesperació, de l’esperança. Hem de tornar a donar esperança als joves, ajudar als ancians, obrir-nos de cara al futur, difondre l’amor. Pobres entre els pobres. Hem d’incloure als exclosos i predicar la pau”. Paraules que no per casualitat recorden l’inici del document conciliar sobre l’Església en el món contemporani: “Els goigs i les esperances (gaudium et spes), les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i dels qui sofreixen, són a la vegada goigs i esperances, plors i angoixes dels deixebles de Crist. No hi ha res veritablement humà que no trobi ressò en el seu cor “

El Papa Francisco mira de fet al Vaticà II, “inspirat per Joan XXIII i per Pau VI”, perquè a l’hora, subratlla amb claredat el Pontífex, el concili “va decidir mirar al futur amb esperit modern i obrir-se a la cultura moderna”.

No són afirmacions buides les d’aquell que en l’entrevista es defineix, a més del títol tradicional de bisbe de Roma, “Papa de la catolicitat”. En el col·loqui parla de fet amb un accent personalíssim d’ell mateix, revelant la il·luminació serena que va envair-lo immediatament després de l’elecció en el conclave i que el va induir a acceptar-la. Precisament aquest posar-se en joc li permet parlar de les realitats més profundes: la gràcia, l’ànima, Déu i el futur, sobre el qual obre la mirada. Perquè “també la nostra espècie acabarà, però no acabarà la llum de Déu”.

G.M.V

T'interessarà ...

El més llegit