Pàgina d'inici > Noticies

Mariners sota la protecció de la Mare de Déu del Carme

[Catalunya Cristiana  – Mónica García] Una estàtua de la Mare de Déu, cartells de fars de la ITF Seafarers —la federació internacional de sindicats de treballadors del transport—, rems i escafandres… Està tot tranquil, ben tranquil. Si no fos pel soroll dels cotxes que circulen per la ronda litoral, gairebé ens podríem imaginar que ens […]

[Catalunya Cristiana  – Mónica García]

Una estàtua de la Mare de Déu, cartells de fars de la ITF Seafarers —la federació internacional de sindicats de treballadors del transport—, rems i escafandres… Està tot tranquil, ben tranquil. Si no fos pel soroll dels cotxes que circulen per la ronda litoral, gairebé ens podríem imaginar que ens trobem a alta mar… Però en realitat som a Stella Maris de Barcelona, «la llar dels mariners lluny de la seva llar».

Stella Maris és l’organisme diocesà que coordina, anima i promou la pastoral relacionada amb el món del mar: atén el mariner i les seves famílies en les seves necessitats humanes i espirituals. Un matí en Segimon i en Carles, voluntaris de Stella Maris, han quedat com de costum per acostar-se a alguns vaixells atracats al port de Barcelona i fer-los una visita. Vestits amb una armilla groga s’enfilen a la furgoneta de la ITF i inicien una ruta que ells mateixos han establert pels diferents molls del port de Barcelona. Saluden la policia portuària i s’adrecen cap a un vaixell que està descarregant soja. En Segimon fa ja 11 anys que col·labora amb Stella Maris: tot i que no tenia cap relació amb aquest apostolat, en jubilar-se s’hi va interessar i ja és gairebé un «llop de mar». Amb prou feines en Carles fa un any que hi col·labora, però es mou amb facilitat per pujar al vaixell i establir converses amb els mariners. «Tenia un company de feina a qui apreciava molt i que es dedicava a fer-ho en el seu temps lliure… Més tard vaig veure una ressenya al Full Dominical, vaig trucar i aquí em teniu», explica.

«Els mariners sempre t’agraeixen la visita», reconeix. El voluntari afirma que hi ha un aspecte psicològic que és fonamental per a aquestes persones que passen més de sis mesos l’any fora de casa. «Els escoltes, hi parles i intentes solucionar-los les dificultats; i si és molt complicat els proporciones un advocat», assenyala, «i d’altra banda els recomanes llocs interessants de Barcelona per visitar». Segons en Carles, els fas com de «cicerone».

 Un altre món

 En el primer buc que visiten oneja la bandera grega. Després d’enfilar-se per l’escala i saludar un tripulant reben una identificació per poder introduir-se a la nau. «El món del mar és un altre món», assegura en Segimon. El cert és que per al qui puja per primera vegada en un vaixell d’aquesta mena, li és fàcil pensar que de sobte ha entrat en una pel·lícula d’aventures i que pot passar qualsevol cosa inesperada… «Fotos no», etziba taxatiu un mecànic. «Venim de Stella Maris, un centre de mariners», assenyalen els voluntaris en anglès. Són conduïts a través de passadissos i d’escaletes fins al menjador. Grecs, filipins i un romanès es disposen a dinar. Allí se’ls informa de la possibilitat de visitar Barcelona, de comprar in situ targetes telefòniques, de l’assistència sanitària o de qualsevol altra necessitat… Els deixen uns tríptics amb la informació necessària. Abans de sortir del menjador, els ofereixen cafè. Els mariners semblen cansats…, no s’han mostrat especialment acollidors, però els voluntaris saben que la seva tasca és oferir-se amablement per a qualsevol necessitat i continuar amb altres vaixells. «De vegades es produeixen autèntics drames, com un dia que ens van dir: “Avui no vingueu perquè la tripulació acaba de matar el capità”», recorda el Carles. «En una altra ocasió un armador va abandonar un vaixell amb set tripulants a 22 km del port i ens van trucar perquè els portéssim aigua per beure i dutxar-se», afegeix en Segimon.

Avui tot és molt més normal i els voluntaris prossegueixen la seva ruta. Al moll d’inflamables un mariner gallec comenta que ha estat als Stella Maris de França i Itàlia, però mai al de Barcelona. «És un bon servei per als mariners», reconeix. Continuen visitant un vaixell de bandera maltesa amb tripulants turcs. Les banderes són sovint de conveniència i les tripulacions poden ser d’allò més diverses. Solen ser gent de països pobres, assenyala en Carles. Tot i que cobren poc, entre 150 i 400 euros al mes, és un sou superior al que cobrarien al seu país. Actualment la majoria dels mariners són filipins, però en aquest buc que llueix bandera de Malta la tripulació és turca. Estan fent tasques de manteniment. No tenen ni idea de què és Stella Maris, però es desfan en amabilitat i ofereixen fruita als visitants. Després d’explicar els serveis de l’Apostolat del Mar, asseguren que visitaran el centre. Un altre vaixell de bandera italiana i tripulació filipina té la maquinària espatllada i esperen a ser remolcats. Per això, preveient que potser passaran uns dies a Barcelona, han trucat a Stella Maris per comprar targetes telefòniques. El mariner que els atén pregunta si al centre se celebra missa el diumenge i s’assegura bé de l’horari. A la cuina hi ha penjada una discreta creu.

Benestar espiritual

 L’Apostolat del Mar de Barcelona vetlla pel benestar de la gent de mar, incloent-hi l’aspecte espiritual. Se celebren misses amb regularitat i també celebracions ecumèniques. Com a membre de la International Christian Maritime Association (ICMA), manté una relació regular amb comunitats d’altres confessions cristianes. Addicionalment s’ha establert un acord de col·laboració amb el Consell Islàmic Cultural de Catalunya per a l’assistència espiritual dels mariners musulmans. «Si voleu anar a Barcelona us passem a buscar aquesta tarda per aquí i us tornem a la nit, gratuïtament», assenyala en Carles en un bon anglès. En mirar per l’ull de bou es veuen els edificis més alts de Bellvitge i la gran urbs totalment aliena a aquest altre món sobre l’aigua.

Ja són gairebé les 14.30 h i en Segimon mira el comptaquilòmetres de la furgoneta i la llibreta on apunta les visites del dia: 32 quilòmetres i 6 vaixells. «No està malament, però de vegades hem tingut temps de visitar-ne 12», puntualitza. Els voluntaris són sempre benvinguts a Stella Maris i només calen coneixements d’anglès, una certa agilitat física per transitar pels vaixells i responsabilitat per complir els horaris. Tant en Carles com en Segimon coincideixen que és una tasca gratificant i de vegades sorprenent… «Sempre et reben amb amabilitat, i t’agraeixen que t’interessis per ells.»

Vols ser voluntari de Stella Maris o col·laborar-hi econòmicament?

Stella Maris basa la seva activitat en el voluntariat. Els voluntaris, actualment uns 35, s’apleguen en diferents activitats, i formen tots part de la gran família de Stella Maris. Les activitats proposades són: guàrdies a la residència, realitzant tasques pròpies de recepció i acollida; visites a vaixells; transport de mariners del vaixell al centre i viceversa; organització d’activitats esportives i culturals; acollida al club; assistència social, legal i mèdica, si cal; àrees administratives i de comptabilitat; tasques tècniques com informàtica, electricitat, etc.

Les dedicacions i els horaris varien segons l’activitat, però en principi el més important és la constància. Hi ha voluntaris amb dedicacions molt diverses. És molt útil saber un anglès bàsic, tot i que no imprescindible.

Així mateix, s’ha impulsat una campanya de captació de socis per tal que col·laborin econòmicament amb l’entitat de forma periòdica.

Per a més informació: Pg. Josep Carner, 51, 08038 Barcelona, apomar@icab.es, tel. 934 431 965 (tardes)

T'interessarà ...

El més llegit