Pàgina d'inici > Noticies

Manifest del Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat amb motiu de les properes eleccions

El dissabte dia 9 d’octubre es va celebrar la primera reunió del Secretariat de Marginació del Bisbat de Barcelona. Els membres del Secretariat, persones de diferents entitats que treballen en la promoció i ajuda de l’anomenat “Quart món”, debateren  sobre la greu situació en què viuen en la marginació, molts homes i dones del nostre […]

El dissabte dia 9 d’octubre es va celebrar la primera reunió del Secretariat de Marginació del Bisbat de Barcelona. Els membres del Secretariat, persones de diferents entitats que treballen en la promoció i ajuda de l’anomenat “Quart món”, debateren  sobre la greu situació en què viuen en la marginació, molts homes i dones del nostre País, i també com, degut a la greu crisi econòmica que  patim, hi ha moltes persones en un perill imminent de caure en l’exclusió social. La  pregunta, que ens formularen, fou:  què ens passa a tots?.

Què ens passa a tots? I en aquest tots, incloem a les comunitats cristianes, a les institucions, als polítics, a la societat en general. Què ens passa a tots?. Que som incapaços de reaccionar? Què ens passa?  Per què no hi ha més complicitats per cercar veritables solucions (personals i institucionals) per tots els que viuen al marge de la societat?

No és senzill trobar-ne alguna resposta concloent en aquesta pregunta punyent. Ara bé, el que no sigui senzill trobar solucions, no és cap excusa perquè la pregunta no ens inquieti, i no posi sota sospita les nostres conductes personals, i no obligui a canviar l’ordre de prioritats en els nostres plantejaments, personals i col·lectius.

Conscients, que tots hi tenim part de responsabilitat en aquesta problemàtica, i tots hem d’aportar solucions,  hem cregut convenient a les portes d’unes eleccions al Parlament de Catalunya fer unes demandes als futurs responsables de la política catalana.

 Demanem:

A tots els partits polítics  que formaran part de la cambra del Parlament de Catalunya, independentment de les ideologies i sigles que representin, que el seu objectiu primer sigui, la persona, i es comprometin a treballar, perquè cap hom i dona, sigui quin sigui el seu origen, cultura, credo religiós,  deixi de ser atesa en les seves necessitats més bàsiques. I tothom trobi en les institucions l’ajuda necessària per viure amb dignitat.

Tots el programes econòmics, culturals, d’organització administrativa, de relació de Catalunya amb  Espanya, i amb la resta del món etc, han de tenir com a primera finalitat fer possible que tothom poguí viure amb les condicions a les què que té dret com a persona.

 

Especialment demanem una atenció especial per tots aquells que, formant part de la societat, no tenen a ningú que els empari. Ens referim, entre altres, a col·lectius com, “els sense sostre”,  homes i dones explotats sexualment, els afectats per drogodependències (víctimes de l’alcohol, de les drogues), infants nascuts en famílies des estructurades, ancians sense recursos, persones que malviuen amb pensions irrisòries, famílies residents en barris marginals de les nostres societats i pobles,

Fem aquesta demanda, motivats pel fet que en les presentacions dels programes polítics dels partits, el “Quart món” no és una de les primeres prioritats

En conseqüència,

Proposem:

Que en l’elaboració dels pressupostos, es prioritzin les partides destinades a polítiques socials eficaces. Encara que això sigui en detriment d’altres àmbits. Veiem amb preocupació, que la quantitat de diners destinat al “quart món”, no s’incrementi en aquest temps de crisi amb el mateix percentatge que han augmentat les persones excloses.

Concretament:

En l’àmbit del sense sostre

a)      Destinar persones i s’habilitar llocs per atendre a les persones que viuen al carrer. No tant sols se’ls ha de facilitar més llocs per dormir, sinó que es disposin d’organismes i mitjans per atendre i guarir les patologies que molts d’ells pateixen: depressions, malalties mentals, alcoholismes, drogoaddicció etc

b)      Col.laborar amb mitjans, diners i recursos amb les moltes entitats nascudes gracies a la iniciativa privada (confessionals i laiques) i fa anys ja treballen per ajudar als més necessitats

c)      Facilitar locals a on puguin trobar-se, rentar-se, menjar les persones “sense sostre”

En l’àmbit de les persones grans i malaltes

a)      Incrementar de manera substantiva les pensions no retributives que perceben moltes persones grans.  Malgrat els problemes de tresoreria que pateixen les nostres institucions, aquestes pensions hauria d’arribar a la mateixa quantitat del salari mínim interprofessional

b)      Augmentar la plantilla de professionals dedicats a l’atenció de les persones grans i que viuen soles

c)      Destinar partides a la rehabilitació de cases i pisos deteriorats, sovint sense ascensor a on viuen moltes persones grans o impedides.  I posar més mitjans per combatre “ el mobbing” mobiliari.

 En l’àmbit dels infants.

a)      Revisar la llei del menor. El primer objectiu sigui el bé de l’infant. Quan aquests objectius estan en conflicte amb altres drets, com pot ser els dels pares o institucions, sempre fer prevaldre els del menor.

b)      Fer una política educativa, a on tots els adolescents trobin un lloc per formar-se, els més idoni possible a les seves característiques

c)      Perseguir i castigar a les màfies que utilitzin menors per la mendicitat, la pornografia infantil, o la prostitució

d)      Augmentar els educadors de carrer, i dotar-los de mitjans per complir la seva funció de detectar i acompanyar els infants en risc d’exclusió

En l’àmbit de les persones explotades sexualment

a)      Dedicar per part de les institucions, mes recursos humans i econòmics per tal de facilitar l’eradicació o la disminució de la prostitució. Que les alternatives que se’ls ofereixen siguin vàlides i realistes

b)      Cal que les institucions trobin sortides,  com pot ser pisos d’acollida, per les ex-prostitutes grans, que molt sovint es troben soles i desemparades

c)      Que es persegueixin les màfies, i  totes les persones que es lucren explotant  aquestes dones.

En l’àmbit de la sensibilització a la responsabilitat

a)      Promoure campanyes per fomentar el voluntariat

b)      Fer conèixer, d’una manera objectiva i sense sensacionalismes la realitat de marginació que hi ha en la nostra societat per mitjà dels serveis d’informació institucionals (televisions i ràdios públiques, butlletins d’òrgans oficials,…) i també en campanyes pels mitjans de comunicació.

 

 

Barcelona, 21 d’octubre de 2010

 

Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat

T'interessarà ...

El més llegit