Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

M. Encarnació Colomina, camí dels altars

El Cardenal Sistach va presidir l’obertura diocesana de la causa de canonització de la cofundadora de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret

S’obre, a l’Església de Barcelona, una nova causa de canonització: la de M. Encarnació Colomina, cofundadora de les Missioneres Filles de la Sagrada Família. Tot i que fins ara l’advocació de la Sagrada Família estava lligada a sant Josep Manyanet, ara és el moment de conèixer i reconèixer la religiosa qui, assumint el seu carisma, va fer possible que l’obra manyanetiana fos enriquida pel “geni femení”, com diu el Papa Francesc.

El Cardenal Sistach va ser l’encarregat de presidir aquesta sessió d’obertura diocesana de la causa de canonització al Saló del Tron, després d’haver obtingut el nihil obstat de la Congregació per a les Causes dels Sants. També va estar present el tribunal que portarà aquesta causa: el jutge delegat, P. Ramon Domènech, ofm; el promotor de justícia, P. Vicente Benedito, op; la notària, Chiara Rostagno, i el postulador de la causa, P. Josep Maria Blanquet, sf.

Infància i vocació religiosa de M. Encarnació

Manuela Colomina i Agustí (1848-1916) va néixer el 24 de desembre de 1848 a Os de Balaguer (la Noguera, Lleida) i fou batejada l’endemà, el dia de Nadal. La fe viscuda a la família i a la parròquia afavorirà en ella el desig de consagrar-se a Déu. Després d’un intent de vida religiosa a les Concepcionistes de Tremp, que ha d’abandonar per motius de salut, i guiada per sant Josep Manyanet, el 1877 ingressa a l’Institut que ell havia fundat l’any 1874, les Filles de la Sagrada Família. En començar el noviciat a Horta (Barcelona) va rebre el nom de Maria Encarnació; va fer la seva professió religiosa el 23 d’abril de 1879; al cap de poc temps fou nomenada superiora de la Casa Noviciat.  

Fidelitat al carisma

La reforma que va viure l’Institut l’any 1880 va comportar uns canvis que l’allunyaven del carisma de sant Josep Manyanet. Un grup de dones fidels a ell es reuní a Barcelona sota la guia de la Serventa de Déu, i després de dotze anys d’espera van obtenir l’aprovació de l’Institut restaurat amb el nom de Filles de la Santa Casa de Natzaret.

Cofundadora

El 1894 funden a Aiguafreda, i la M. Encarnació serà la superiora i mestra de novícies d’aquesta casa, bressol de la restauració de l’Institut. El 1898 va assumir la fundació del col·legi Mare de Déu dels Àngels (la Sagrera-Barcelona). Mentrestant s’obren el col·legi Sant Josep, de Barcelona, i l’escola parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. El Fundador li va confiar la direcció de l’Institut, que ella va conduir amb prudència i responsabilitat fins a 1905.

Últims anys i mort

A partir d’aleshores la Serventa de Déu viurà a les comunitats de Sant Josep i del col·legi Mare de Déu dels Àngels dedicada a la pregària, donant testimoni de caritat i contemplant i fent vida les virtuts de Natzaret.

El 24 de novembre de 1916, durant la celebració de l’eucaristia, pateix un atac d’apoplexia; la seva situació va empitjorant, i mor en olor de santedat la matinada del 27 de novembre de 1916.

T'interessarà ...

El més llegit