Pàgina d'inici > Noticies

“Llum del món. El Papa, l'Església i els signes dels temps”

[Santa Seu /Traducció de l’Agència Flama.Info] En la roda de premsa a Roma hi ha intervingut l’arquebisbe Rino Fisichella, president del Pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelizació i Luigi Accattoli, periodista. Hi era present també l’autor de l’entrevista, Peter Seewald i don Giuseppe Costa, S.D.B., director de la Llibreria Editrice Vaticana. […]

[Santa Seu /Traducció de l’Agència Flama.Info]

En la roda de premsa a Roma hi ha intervingut l’arquebisbe Rino Fisichella, president del Pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelizació i Luigi Accattoli, periodista. Hi era present també l’autor de l’entrevista, Peter Seewald i don Giuseppe Costa, S.D.B., director de la Llibreria Editrice Vaticana.

L’arquebisbe Fisichella ha explicat que Seewald pregunta al Papa sobre “els grans temes que marquen la teologia del moment, els diversos esdeveniments polítics que sempre han acompanyat les relacions entre els diferents països i, finalment, els interrogants que sovint ocupen gran part del debat públic. Estem davant un Papa que no es nega a respondre cap pregunta, que s’expressa amb un llenguatge senzill, però no per això menys profund, i que accepta amb benevolència les provocacions de tantes preguntes”.

“Tanmateix –ha prosseguit-, reduir l’entrevista a una frase treta de context i de tot el pensament de Benet XVI seria una ofensa a la intel·ligència del Papa i una manipulació gratuïta de les seves paraules. El que emergeix del marc general d’aquestes pàgines és la visió d’una Església cridada a ser la Llum del món, signe d’unitat de tot el gènere humà”.

El president del Pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelització ha assenyalat que “no es tracta d’un llibre escrit per Benet XVI i, no obstant això, s’hi condensa el seu pensament, les seves preocupacions i sofriments d’aquests anys, el seu programa pastoral i les expectatives per al futur. La impressió que es té és la d’un Papa optimista sobre la vida de l’Església, malgrat les dificultats que l’acompanyen des de sempre”.

El volum que es presenta avui, ha dit, “és una entrevista que, en cert sentit suposa un repte per fer un seriós examen de consciència dins i fora de l’Església amb la finalitat d’assolir una veritable conversió del cor i de la ment. Les condicions de vida de la societat, l’ecologia, la sexualitat, l’economia i les finances, la mateixa Església… són qüestions que requereixen un esforç especial per a verificar l’orientació cultural del món d’avui i les perspectives que s’obren per al futur. Benet XVI no es deixa intimidar per les xifres de les enquestes, perquè la veritat té uns altres criteris: ‘l’estadística no és la mesura de la moral'”.

“Benet XVI torna sovint en aquestes pàgines a la relació entre modernitat i cristianisme. Una relació que no pot ni ha s’ha de viure paral·lelament, sinó conjugant correctament fe i raó, drets individuals i responsabilitat social. En una paraula, “posar Déu en el primer lloc”. (…) Aquesta és la conversió que el Papa demana als cristians i a tots els qui desitgin escoltar la seva veu. (…) Aquesta és la tasca que el Papa es proposa en el seu pontificat, i, honestament, no es pot negar, que és difícil”.

L’arquebisbe Fisichella ha conclòs el seu parlament remarcant que “els trets característics d’aquesta conversa de Benet XVI per compartir amb el públic en general el seu pensament, la seva manera d’ésser i la seva forma de concebre la mateixa missió que se li ha confiat, són sobretot la senzillesa i la veritat. És una tasca difícil en el període de la comunicació, que sovint tendeix a destacar només algunes parts deixant de banda el conjunt. Un llibre per a llegir i meditar, per a entendre una vegada més com l’Església pot ser en el món anunci d’una bona notícia que porta alegria i serenitat”.

Luigi Accatoli ha suggerit als seus col·legues periodistes que llegeixin aquest llibre “com una visita guiada al laboratori papal de Benet XVI i al món vital de Joseph Ratzinger”. “Albirarem sobretot aquest home cridat a ser Papa, en l’actitud amb la qual ha publicat els dos volums sobre Jesús de Natzaret, que proposa no com a documents de magisteri, sinó com a testimoni de la seva recerca del rostre del Senyor”.

Des del principi −prossegueix− el volum ens adverteix, que “el Papa pot tenir opinions personals equivocades i que sens dubte disposa de la “facultat de la decisió final” en matèria de fe, però “això no significa que contínuament generi infal·libilitat”. “Potser en aquesta reflexió -subratlla el periodista- cal buscar la primera arrel del llibre-entrevista que afronta també qüestions difícils”.

En diverses ocasions Benet XVI s’interroga sobre els seus 83 anys i fins i tot es planteja “l’oportunitat de la dimissió si es trobés incapacitat per a complir la seva missió”. En la mateixa pàgina nega haver pensat en dimitir per l’escàndol de la pedofília: “No es pot fugir en el moment de perill”. “Sabem que tots els Papes contemporanis -des de Pius XII fins ara- s’han plantejat el problema de la dimissió, però abans d’aquesta entrevista cap ho havia fet en públic.”

En el llibre-entrevista el Papa “analitza a fons el conflicte de la fe cristiana amb el nostre temps”, però almenys en dos passatges reconeix “la moralitat de la modernitat” i l’existència d’una “modernitat justa i bona”. A aquestes afirmacions positives cal afegir els passatges en els què reconeix les prevaricacions religioses del passat: des de les “atrocitats” comeses “en nom de la veritat”, a les “guerres de religió” i al “rigorisme” enfront de la corporeïtat amb el qual “es va arribar a espantar l’home”. En el conflicte amb el món modern en conseqüència, cal preguntar-se a cada pas “en què té raó el secularisme” i a on cal, per contra, “oposar resistència”.

El Papa “no té por d’usar expressions com ara “la pecaminositat de l’Església” i el terme “brutícia” per indicar el pecat que està en l’Església; (…) s’utilitza almenys tres vegades en el llibre a propòsit de la pedofília del clergat i del “xoc enorme” que va causar”. En aquest àmbit, el pontífex reconeix “reiteradament el paper positiu dels mitjans de comunicació, que ja havia expressat en diverses ocasions, però mai de forma tan explícita”: “Des del moment que es tracta de descobrir la veritat, hem d’estar agraïts”, i sobre aquest tema “ens regala un dels aforismes més eficaços del volum: “Solament perquè el mal estava dintre de l’Església els altres han pogut utilitzar-lo contra ella”.

Així mateix el Sant Pare “assegura que no hauria aixecat l’excomunió al bisbe Williamson, sense dur a terme una investigació posterior, si hagués sabut la seva posició de negació de l’Holocaust”.

Benet XVI cerca “amb cautela i valor una manera pragmàtica a través de la qual els missioners i altres operadors eclesials puguin ajudar a superar la pandèmia de la SIDA sense aprovar, però sense excloure -en casos particulars- l’ús del profilàctic” i reafirma el caràcter “profètic” d'”Humanae Vitae” de Pau VI, però no oculta l’existència d’una dificultat real per “trobar camins que es puguin recórrer humanament” (…) reconeixent que “moltes coses en aquest camp han de ser repensades i expressades d’una manera nova”.

El Papa és “molt optimista sobre el fet que el cristianisme s’enfronta a una nova dinàmica” que tal vegada el portarà a assumir “un aspecte cultural divers”; però se sent també “desil·lusionat” perquè “la tendència general del nostre temps és d’hostilitat a l’Església”.

Finalment, Benet XVI somia amb junyir la “simplicitat” i el “radicalisme” de l’Evangeli i del cristianisme. Es tracta de “comprendre el drama del nostre temps, de romandre ferms en la Paraula de Déu com la paraula decisiva i al mateix temps de donar al Cristianisme aquesta senzillesa i aquesta profunditat sense les quals no pot actuar”.

T'interessarà ...

El més llegit