Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Les processons en la diada del Corpus

Devoció al Santíssim Sagrament i traducció popular al llarg del temps de manera immemorial. Fra Valentí serra de Manresa ens en fa cinc cèntims

Com ja és sabut la festivitat del Corpus Christi es començà a celebrar a la població belga de Lieja l’any 1247 i fou estesa la seva celebració a l’Església universal l’any 1264 pel papa Urbà IV. Confirmada aquesta celebració universal l’any 1312 pel papa Climent V, tanmateix, no fou fins l’any 1317 –mitjançant un decret del papa Joan XXII— que fou establerta en el dia de Corpus la processó pública, general i solemne del Santíssim Sagrament pels principals carrers de les ciutats i nuclis urbans com a màxima expressió triomfant de la veneració eucarística. A Vic ja se celebrà la festa “del Preciós Cos de Nostre Senyor Déu” en el llunyà any 1318 i a Barcelona en el 1320.

A la ciutat de Girona l’any 1320 ja hi fou celebrada una processó del Corpus, la primera de Catalunya, i des d’aquesta primera processó eucarística gironina, poc temps després, a força poblacions de casa nostra organitzaren semblantment solemnes i concorregudes processons en la diada de Corpus (Lleida, Tortosa, València…) que es generalitzaren a nombroses poblacions a partir de l’any 1370 com a expressió de devoció i homenatge públic a Jesús, present a l’Eucaristia, do extraordinari del Senyor que prové del seu amor.

Moltes tradicions populars foren inserides en la processó del Corpus per tal de representar els diversos misteris de la fe, especialment amb la presència dels gegants i del bestiari. Sense entrar en les tradicions populars entorn de la famosa “Patum” de Berga, també en les processons del Corpus a Catalunya hi ha altres comparses significatives, com ara la Moma i la Cuca fera, que són molt populars a les poblacions d’Alcoi, d’Alacant i, sobretot, a les deTortosa i Morella. La “Cuca fera” és la figura d’un drac de caràcter monstruós que precedeix la processó del Corpus en algunes poblacions catalanes i vol representar com la idolatria i les heretgies han estat vençudes per la veritable religió que troba en l’Eucaristia la seva màxima expressió; mentre que “La moma” és el conjunt de comparses formada per “la moma i els set moms”, que figuren els set pecats capitals.

Una bona descripció d’aquestes comparses a les terres de l’Ebre fou aportada pel folklorista tortosí Joan Moreira: “A les cucaferes, nanos i gegants, seguien totes les banderes dels carrers, destacant-se per sobre totes, la roja de la Seu”. Semblantment, la celebració de l’Octava del Corpus també revestia una gran solemnitat a Tortosa i a les terres de l’Ebre, on cada tarda es feia una processó, essent més solemne la del dia de l’Octava, que era la festa del Gremi dels Sastres: “este dia empaliaven l’altar on hi tenien lo quadro del seu patró, Sant Homobono, y se posavan uns panyos de vellut amb estiroses brodades en los ànguls” (Folklore Tortosí, 615- 616, “la festa dels sastres”). Formen part de la tradició litúrgica del Corpus la seqüència Lauda Sion i l’himne Pange lingua, però ja us en parlaré en una altra escaiença.

Fra Valentí Serra de Manresa 

T'interessarà ...

El més llegit