Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

Les parròquies, precursores de les caixes d’estalvi

L’advocació per la Mare de Déu del Roser, originalment abans coneguda com a Mare de Déu dels Ous, va permetre que les esglésies poguessin prestar diners als més necessitats sense cap tipus d’interès

En l’època medieval, cada diumenge es repetia la mateixa tradició. Les gallines de cada parròquia donaven ous però, com que els diumenges eren dies de repòs, els ous es guardaven per a vendre’ls al dia següent: la gent dels voltants de la parròquia comprava aquests ous i els diners que pagaven s’oferien a la “Mare de Déu dels Ous”. La imatge d’aquesta Verge esdevindrà, amb posterioritat, la Verge del Roser tot i que, en els seus inicis, se la coneixia pel cistellet que sostenia en un dels seus braços. Era, als peus d’aquesta imatge, on es deixaven els diners i els ous. Un cop venuts tots els ous, els diners recaptats es guardaven en una caixa que només s’obria amb tres claus. Tres persones diferents –el rector, l’administrador i algun altre responsable- tenien una clau cadascú que, unides, obrien la caixa. Allà es dipositaven els diners de la venta dels ous.

Interès zero

Els diners de la caixa es destinaven a dues funcions: pagar els ciris per mantenir la imatge de la “Mare de Déu dels Ous” sempre il·luminada i fer préstecs sense interès a aquells que més ho necessitaven. Així, s’avançaven diners per les dots de les donzelles pobres o els deutes de les famílies necessitades. Era un acte de caritat de cada parròquia a través de l’advocació per la “Mare de Déu dels Ous”.

T'interessarà ...

El més llegit