Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Les Festes de Sant Roc, declarades patrimoni d'interès nacional

Aquestes festes són les més antigues que se celebren a la ciutat i han sabut resistir el pas dels anys tot mantenint l’essència dels seus inicis

El Govern ha acordat declarar les Festes de Sant Roc a la plaça Nova de Barcelona com a festa patrimonial d’interès nacional i inscriure-les en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Aquestes festes són les més antigues que se celebren a la ciutat i han sabut resistir el pas dels anys tot mantenint l’essència dels seus inicis. Amb un gran nombre d’elements festius, aquestes festes tenen un fort caràcter tradicional i importants components d’imatgeria festiva.

Alguns dels elements festius que participen de la festa són la Cucanya, el porró llarg, els panellets de Sant Roc, el Globus del Capità Munyón, la Bandera Verda, i la Bandera Heràldica. Les festes també disposen d’una imatgeria festiva pròpia com els gegants centenaris batejats amb el nom de Roc i Eulàlia; el Cu-cut, que té un ball propi i està inspirat en un personatge de la revista barcelonina “Cucut”, i els gegants infantils, que reben el nom de Pippo i Gal·la.
 
Les festes coincideixen amb la celebració de Sant Roc, el 16 d’agost, i amb la Mare de Déu d’agost. L’esquema de la festa, especialment en els seus dies centrals, el 15 i 16 d’agost, manté un protocol gairebé inalterable des de fa anys. La festa s’inicia amb una cercavila del nan Cu-cut damunt d’un ase i finalitza a la plaça Nova, on s’hissa la Bandera Heràldica de Sant Roc i s’inaugura la Cucanya, a la qual els més menuts són convidats a pujar-hi. Per començar el dia central de la festa, té lloc una tronada despertada enmig de la plaça Nova que marca la sortida de la cercavila pels carrers del barri amb tota la imatgeria festiva, els grallers, una cobla i els portadors de la Bandera Verda de la Comissió i la Bandera Heràldica. Aquest seguici acaba a la  basílica de Santa Maria del Pi, on se celebra una missa cantada. L’ofici finalitza amb la benedicció dels Panellets de Sant Roc, que seran lliurats als assistents, un cop venerada la relíquia del sant mentre es canten els “Goigs a llaor de Sant Roc”. Finalitzada la missa, s’inicia una nova cercavila cap al pati del Palau Episcopal, on els assistents són rebuts pel bisbe i es realitzen els balls d’honor de la imatgeria festiva i membres del seguici. Seguidament, es torna a la plaça Nova, des d’on es presencia la col·locació de la Bandera Verda de la Comissió a la balconada principal del Palau Episcopal. La festa segueix amb l’ofrena floral a Sant Roc que hi ha a la mateixa plaça i amb els balls del Seguici.
 
Els orígens de la festa són de l‘any 1563, quan el Consell de Cent de Barcelona va fer un vot a Sant Roc per demanar que la ciutat fos protegida de la pesta. El vot fou renovat l’any 1569 i fou tan exitós que es decidí celebrar una festa en honor del sant. Amb aquest objectiu es va constituir, l’any 1589, al barri de la Catedral, la Confraria de Sant Roch de la Plaça Nova. Malgrat els canvis urbanístics que ha patit la plaça Nova i el barri que l’envoltava, i el consegüent èxode de molts veïns i comerciants, la festa s’ha mantingut gràcies a la forta vinculació que aquests encara tenen amb el seu antic barri, avui pràcticament desaparegut com a tal. 
 
A banda dels actes tradicionals de les festes, al llarg de les dècades s’han anat introduint nous actes com la Trobada i ball de Gegants, els Titelles, el Correfoc, la Festa del Gos o el Castells de focs d’artificis, que ajuden a omplir de tradició aquesta particular festa major de la plaça Nova.

T'interessarà ...

El més llegit