Pàgina d'inici > Noticies > Papa Francesc

'Laudato Si', a través de les ciències

Es presenta la segona encíclica del Papa Francisco "Laudato Si" de la mà d'un teòleg, un físic i un filòsof

El Seminari Conciliar de Barcelona ha acollit entre els primers actes acadèmics del curs, la presentació de la segona encíclica del Papa Francesc : Laudato Sí. Sobre la cura de la casa de tots. Un acte amb la intenció d’analitzar l’encíclica des dels punts de vista teològic, científic i social, per tal d’analitzar en profunditat la crida sobre la degradació del mediambient com a conseqüència de l’acció humana.

L’encarregat de conduir la conferència va ser el cardenal arquebisbe de Barcelona, el Dr. Lluís Martínez Sistach, que va començar citant un cant de Francesc D’Assís sobre la creació de les espècies.


Una visió “sistematitzada” per la religió

Davant l’expectació de tots, el Dr. Emili Marlés, el vicedegà de la Facultat de Teologia, va començar explicant com “Laudato Sí” destaca per la seva visió sistematitzada, una visió que proposa un diàleg entre l’obra de Déu i la ciència a través de la creació. Va explicar com, observant la natura, amb una mirada contemplativa podem entendre el que Déu pretén expressar.

D’altra banda, va destacar de l’encíclica, com no tot la cosa material és criticat per l’Església, sinó que hi ha una “visió positiva del cristianisme” quan es mira la materialitat de la creació que s’explica sobretot en el “Déu fet home”.

Conversió ecològica integral

El Dr. Lluc Torcal, professor de la Facultat Antoni Gaudí i monjo del Monestir de Poblet, per la seva banda, va anar més enllà entenent l’encíclica com una “nova manera d’entendre el món”, en què el Papa convida a un procés de “conversió ecològic” urgent. Més enllà de la contaminació i el canvi climàtic, destaca el mètode pel qual es fa indispensable la ciència per entendre l’obra de Déu.

“Quan el Papa incorpora al magisteri les lliçons i teories científiques i ens diu és que hi ha un instrument privilegiat a través de la raó humana, a través de la ciència, que ens fa comprendre com és la creació divina. Per tant, el llenguatge per parlar de la creació és la ciència, va expressar en declaracions.

Va insistir en què hi ha d’haver un gir que trenqui amb les solucions “ineficaces i febles” que hi ha ara, amb la fi d’arribar a la trobada amb Déu. Segons va dir, és necessari contemplar i gestionar, per atendre adequadament la natura, latent en la ciència, i el que hi habiten.

L’encíclica, segons Torcal, convida a un procés de conversió ecològica que ha de ser integral, ja que els desastres venen a causa de la nostra activitat, incapaç d’adaptar-se a les necessitats mediambientals. Aquesta ecologia integral també cal aplicar-la en el bé de la biodiversitat, sobretot en benefici de la dignitat de les persones i en aquelles societats que han quedat desequilibrades a causa de l’explotació terrenal d’unes altres.

“Deute ecològic social”

La relació entre home i natura la va continuar desenvolupant el Dr. Miquel Ramon Fuentes, filòsof de la Facultat de Filosofia de Catalunya, que va destacar la vessant social que abasteix l’encíclica. Va destacar com un dels punts rellevants la presència a l’alça de “l’home tecnocràtic”, motivat en explotar els recursos, però, cec davant el desgast del medi i de les societats que es veuen afectades. Va esmentar com les migracions també vénen causades per l’explotació de les multinacionals, les quals entren amb un “deute ecològic” amb aquestes. Un deute per al qual cal parar atenció en l’encíclica que ens dóna les claus per a “la construcció i urbanització de les grans ciutats món més humà”.

“No tot està perdut”

El cardenal Martínez Sistach va tancar la sessió amb el missatge esperançador que el Papa Francesc deixa a l’encíclica, quan diu “l’ésser humà encara pot intervenir-hi positivament. No tot està perdut”.

T'interessarà ...

El més llegit