Pàgina d'inici > Noticies

L'atur, factor determinant en les noves situacions de persones sense llar

[Càritas Barcelona] El perfil de les persones que s’estan incorporant al col·lectiu de sense llar, el que es troba en situació de pobresa més severa, està canviant. Les dades de 2009-2010 mostren que la majoria de les persones que entren a formar part d’aquest col·lectiu considera que la pèrdua del lloc de treball n’és la […]

[Càritas Barcelona]

El perfil de les persones que s’estan incorporant al col·lectiu de sense llar, el que es troba en situació de pobresa més severa, està canviant. Les dades de 2009-2010 mostren que la majoria de les persones que entren a formar part d’aquest col·lectiu considera que la pèrdua del lloc de treball n’és la causa. Majoritàriament són homes, nascuts a l’Estat espanyol, i també estrangers; solters; amb un nivell més alt d’estudis (secundària i superior) i joves (entre els quals, ex-menors que havien estat tutelats per les Administracions). D’altres col·lectius socials es troben també en situació d’alt risc d’exclusió (parelles joves en atur, famílies monoparentals, immigrants que han perdut o perdran la situació de regularitat davant la manca d’un contracte de treball).

Es calcula que a l’Estat espanyol, entre 26.000 i 30.000 persones es troben en situació de sense llar. En el conjunt de la Unió Europea hi ha més de tres milions de persones que viuen al carrer i quinze milions malvivint en habitatges sense les mínimes condicions, en situació d’amuntegament, en habitacions rellogades o en locals.

En aquesta data i durant tot l’any, Càritas, Feantsa España i Faciam promouen la Campanya “Ningú sense drets, ningú sense llar” per recordar a la societat que urgeixen respostes a l’exclusió social i residencial.

Al carrer, en vehicles o en habitacions compartides

De gener a novembre de 2010, a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, Càritas constataque 1.378 personesque han demanat ajuda viuen al carrer,en vehicles o en caravanes; 2.895 estan acollides a casa de parents o amics en haver perdut el seu habitatge; 11.142són persones que viuen en habitacions en règim de relloguer,de les quals 6.881 corresponen a unitats familiars.

Què demanem

Als Governs, als partits polítics, als Ajuntaments, a les entitats bancàries, a la societat

En aquests moments en què moltes persones, a causa de l’atur forçós, estan perdent els seus habitatges per deutes hipotecaris o de lloguer, i tantes altres malviuen al carrer des fa temps o de manera recent, cal que el dret constitucional a un habitatge digne deixi de ser una declaració de principis i pugui ser exercit realment i amb urgènciaper les persones que no tenen o han perdut el seu habitatge.

Cal un canvi en la llei hipotecària que actualment manté el deute del creditor malgrat hagi retornat el pis a l’entitat creditora. I afavorir que la persona/grup familiar es pugui mantenir en el pis, pagant un lloguer.

– Cal promoure habitatge social: pisos amb lloguer assequible d’acord als ingressos reals de les persones.Segons la Memòria de l’Administració Tributària 2008, el 59’4% de les declaracions de Renda  a Espanya tenen una base imposable inferior a 18.000€ anuals. Els preus dels habitatges (compra i lloguer) són desorbitats i no s’adeqüen a la realitat social del nostre país. 
 – Calen pisos d’inclusió per a les persones que necessiten fer un procés més llarg abans d’incorporar-se plenament a la societat, o per a aquelles que difícilment podran incorporar-s’hi.  

Cal afrontar el repte de construir una societat a la mida de les persones que la componen i on realment la persona i el seu benestar siguin el centre de l’acció política.

T'interessarà ...

El més llegit