Pàgina d'inici > Noticies > L’alegria de l’amor

L'alegria de l'amor: un gran document sinodal

L’arquebisbe Joan Josep Omella reflexiona sobre el document del Papa Francesc sobre l'exhortació post-sinodal de l'amor a la família

L’exhortació apostòlica sobre la família ja és una realitat. “L’alegria de l’amor” ens recorda la bellesa de la vida familiar. Francisco escriu eloqüentment sense esquivar cap qüestió relacionada amb la família, per controvertida que sigui.

La seva principal novetat és la petició del Pontífex de tenir sempre una actitud d’acompanyament. El bisbe de Roma anima els pastors i als que treballen en l’apostolat de la família a escoltar amb sensibilitat. Un concepte clau de l’alegria de l’amor és la integració.

El Papa afronta vies pastorals que orienten en la construcció i famílies sòlides i fecundes, guiant als nuvis en la preparació al matrimoni i als esposos en els primers anys de vida matrimonial, així com a una espiritualitat de la parella i de la família que” és un camí que el Senyor fa servir per dur-los a cim de la unió mística (AL316).

Crec que mereix especial atenció el comentari a “l’himne de l’amor” de sant Pau (1C 13,4-7) en el qual el Papa Francesc fa una exegesi atenta, inspirada i poètica amb una gran capacitat d’introspecció psicològica. El matrimoni és per tant la quotidianitat de l’amor que passa per una “combinació d’alegries i fatigues, de tensions i de repòs, de sofriments i d’alliberament, de satisfaccions i de recerques, de fastidis i de plaers” (A 126).

El papa Francesc ha posat un especial èmfasi perquè totes aquelles persones que es troben en situacions de dificultat en la seva vida matrimonial puguin rebre una atenció especial. Ho expressa el document amb unes paraules molt clares: “Ajudar a curar les ferides dels pares i ajudar-los espiritualment, és un bé per als fills, els que necessiten el rostre familiar de l’Església que els doni suport en aquesta experiència traumàtica”. (A 246)

El document pontifici té algun aspecte crític en parlar de la praxi que accentuaven les qüestions morals i doctrinals i en la denúncia permanent a la decadència mundana, posant poca atenció en tot el que ens envolta de positiu. Això no vol dir una crítica a situacions anteriors de l’Església sinó que observem amb cura el document es fonamenta en una profusió d’ensenyaments de Sant Joan Pau II, el papa Benet XVI i els ensenyaments recollides dels propis Pares Sinodals.

L’exhortació Amoris laetitita obre una esperança abundant basada en la misericòrdia. No és un document que proposi regles o condemnes sinó que és una crida a la participació, a l’acompanyament ja a la integració: “El camí de l’Església és el de no condemnar a ningú per sempre i difondre la misericòrdia de Déu a totes les persones que ho demanen amb el cor sincer “(A 296).

Vull indicar finalment que aquesta exhortació proposa a l’Església com a comunitat ia tots els seus pastors perquè canviïn el seu enfocament respecte a la família: “Per integrar-la, per acompanyar-la des del seu inici, per romandre prop de tots aquells que han patit els efectes de l’amor ferit , plantejant un desafiament a ser comprensius davant de situacions complexes i doloroses, fent-ho en les existència concretes de cada persona i sempre amb tendresa.

L’exhortació apostòlica conclou amb una bella oració a la Sagrada Família que recomano sigui una oració per a ser resada a les nostres llars.

+ Juan José Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

Article publicat a La Vanguardia del diumenge 10 abril 2016

T'interessarà ...

El més llegit