Pàgina d'inici > Noticies

La simbologia de l'oli en el cristianisme

L’oli manté una relació amb l’Esperit Sant i per això en alguns sagraments hi trobem l’oli dels malalts, l’oli dels catecúmens i el Sant Crisme, tots ells lligats al significat de les Sagrades Escriptures L’oli és un dels símbols del cristianisme que pren especial protagonisme al llarg de Setmana Santa. Durant aquests set dies, a [...]

L’oli manté una relació amb l’Esperit Sant i per això en alguns sagraments hi trobem l’oli dels malalts, l’oli dels catecúmens i el Sant Crisme, tots ells lligats al significat de les Sagrades Escriptures




L’oli és un dels símbols del cristianisme que pren especial protagonisme al llarg de Setmana Santa. Durant aquests set dies, a més de reviure els darrers instants de la vida de Jesús entre la benedicció del palmó i les processons que ocupen els carrers, se celebra la Missa Crismal. En aquesta celebració té lloc la benedicció i consagració dels Sants Olis que s’utilitzaran per a impartir determinats sagraments durant l’any.

Significat de l’oli

image

Antigament, l’oli havia estat interpretat com llum i salvació per a la brillantor que deixa impregnada a tot aquell que la toca, de manera que passava a ser com una marca de distinció. A Israel, per exemple, feien servir l’oli per a designar càrrecs i funcions a persones. Més tard, però, van relacionar brillantor de l’oli amb l’obra de Déu, és a dir, amb la llum de l’Esperit Sant.

Una de les primeres referències sobre aquesta simbologia en la història del cristianisme la trobem a l’Antic Testament, quan Moisés obté els ingredients per a la “Unció Santa”. A partir d’oli i perfums com li diu Déu, el profeta crea un “Oli Sant” que consagrarà tot allò que toqui, així com els profetes, els qual establiran d’aquesta manera un vincle amb Déu.

“En acabat digues als israelites:”Aquest és l’oli de launció santa. De generació en generació serà reservat per al meu servei.  No l’aplicareu al cos de ningú ni en preparareu cap altre amb aquesta mateixa composició. És sant i l’heu de tenir per cosa sagrada. (Ex. 30, 31-32)”

A més del poder per a crear nous sacerdots, més tard, la unció de l’oli també es va reservar als reis (1Sa 10, 1; 1Sa 16,13). Així s’explica a la bíblia, amb el rei David, que obté  la força i la glòria de l’Esperit Sant després de ser ungit amb l’oli del corn de Samuel. (Imatge dreta: Samuel ungint a David)

“Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà” (1Sa 16,13)

Aquest lligam simbòlic entre la unció i l’acció dels reis va atraure a molts monarques de l’Edat Mitjana. Enlluernats amb la santedat que l’oli representava, s’ungien de dalt a baix per distingir-se i connectar-se amb Déu, de manera que passaven a ser divinitats. El Papa Gregori Magne havia arribat a enviar 75 ampolles amb oli extret de les tombes de màrtirs, a la reina Teodolina de Llombarda.

Ungit: “Messies”

Després de Moisés i de David, l’Esperit Sant cobreix a Jesucrist, el Messies, que en hebreu significa “ungit” . Crist és ungit directament per l’Esperit Sant, i per això cada una de les seves paraules als deixebles i cada acció de guarició o curació és l’acció de Déu entre els homes.

Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.(Ac. 10,38)

Sants Olis

A partir de les diferents cites bíbliques la unció de l’oli va acollint diverses significacions com abundància, alegria, purificació, guariment, salut, força, etc. Avui dia el cristianisme recull aquesta simbologia bíblica en la vida sacramental, amb els anomenats Sant Olis. En total, són tres els olis que es beneeixen i es consagren a la Missa Crismal, la qual està oficiada pel bisbe de cada diòcesi.

image

Cada un dels olis està destinat a un moment de la vida diferent i un significat concret, però relacionat amb el de les Sagrades Escriptures.

L’oli dels malalts: es beneeix abans de l’eucaristia de la Missa Crismal, i serveix per a impartir el sagrament de la unció dels malalts, anteriorment anomenat extremaunció. Aquest té la força de donar guarició a aquell que està malalt o afecte per a aquell que està a punt morir, i es pot rebre més d’un cop a la vida. L’apòstol Jaume, en el seu llibre, parla sobre com la unció d’un malalt amb oli pot salvar-lo.

“Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès.”               (Jm 5,14-15)

L’oli dels catecúmens: aquest es beneeix just després de l’eucaristia, i significa purificació i fortalesa, per això s’imposa just abans del Baptisme, que és l’alliberament del pecat. Amb aquest oli sant es pronuncia un exorcisme, ja que es renuncia explícitament al diable de manera que l’ungit, el que es prepara per a entrar al món de Crist, pugui vèncer la lluita contra el mal. (Imatge esquerra: àmfora que conté l’oli dels catecúmens)


Sant Crisma: representa la gràcia de l’Esperit Sant. Es tracta d’un ungüent aromàtic fet de la barreja d’olis i perfums, de manera que desprèn “l’olor de crist”, que ens condueix dins la seva Església. Aquest destaca entre els altres dos per la brillantor que els perfums li donen a l’ ungüent.

A diferència de l’oli dels malalts o dels catecúmens el Sant Crisma no es beneeix, sinó que es consagra. La paraula benedicció ve del llatí Bene Dicere, i significa “dir el bé”, és a dir “desitjar el bé a l’altre” enviant-li sentiments positius. Quan el bisbe beneeix l’oli dels malalts o dels catecúmens, el que fa és concedir el contacte amb Déu, de manera que tot aquell que quedi impregnat tindrà la capacitat d’obtenir el seu bé. El Sant Crisma en canvi es consagra, paraula que ve de consacrare  que vol dir “fer sagrada una cosa”, que duu segell del do de l’Esperit Sant. Per això en el moment de consagració del Crisma el bisbe que oficia la missa, demana expressament als preveres que estenguin la mà sobre el Sant Crisma  perquè l’ajudin a invocar l’Esperit Sant.

La unció del Sant Crisme significa consagració, i per això s’imposa en el Baptisme, en la Confirmació, i en l’Ordenació ja que convida els cristians a participar en la missió de Jesucrist en la plenitud de l’Esperit Sant. Com es diu a les Cartes de Sant Pau als Corints, ens ajuda a “despendre la bona olor de Crist”.

“Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden:  per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida.  I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta?” (2Co 2,15-16)

El lloc per a la imposició d’aquest depèn del tipus de sagrament, en el cas del Baptisme s’imposa a la corona del batejat; a la confirmació es traça una creu al front, per a l’ordenació dels preveres se’ls ungeix les mans i als bisbes, el cap.

D’altra banda, el Sant Crisma també s’usa per a consagrar objectes que es volen fer sagrats, com en la dedicació d’una església,  en què s’ungeixen també les parets i els altar. (abaix imatge amb el perfum de nard que es barreja amb el Sant Crisme i el cucharó per mesclar l’ungüent)

image

Missa Crismal

La benedicció i consagració dels olis té lloc durant la Setmana Santa perquè aquests s’apliquen als sagraments, que són la presència de Crist ressuscitat, i aquest ressuscita el dia de Pasqua. La Missa Crismal es fa abans de la nit de Dijous Sant. A Barcelona, concretament tindrà lloc el dimarts al matí i, un cop acabada, els olis es distribuiran a cada una de les parròquies de la diòcesi corresponent.

Tots tres olis que són d’oli d’oliva s’han de guardar en el sagrari, el lloc més digne i amb més honor de les esglésies, on la figura de Déu i de l’Esperit Sant hi és present. 

T'interessarà ...