Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

“La sang dels màrtirs és llavor dels cristians”

El dilluns 18 de maig la Facultat de Teologia va organitzar un acte amb motiu del Centenari del Genocidi Armeni

L’acte commemoratiu que la Facultat de Teologia va organitzar el passat 18 de maig en record del Genocidi Armeni per part de l’Imperi Otomà va estar presidit pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach. La presentació de l’acte va anar a càrrec del degà de la Facultat, el Dr. Armand Puig, que va emmarcar aquesta commemoració dins de la història recent del poble armeni.

Va estar present l’ambaixador d’Armènia a Espanya, el Sr. Avet Adonts, que va recordar l’origen jurídic de la paraula ‘genocidi’, recollida en el Codi Penal Internacional com “qualsevol acte perpetrat amb la intenció de destruir total o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal”. Ha posat èmfasi que la memòria del genocidi del poble armeni no és una campanya contra Turquia, sinó una qüestió de justícia per evitar que es repeteixin fets similars.

Genocidi Armeni

La conferència principal de l’acte la va tenir el Dr. Bernard Coulie, rector emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina. Va exposar la història bimil·lenària del poble armeni, començant per Noé i tenint en compte que Armènia és el primer poble cristià de la història, gràcies a Sant Gregori l’Il·luminador l’any 301, després de la conversió del llavors rei Tiridates III. Va analitzar les raons per les quals l’Imperi Otomà va perpetrar el genocidi, entre els anys 1915 i 1923, promogut principalment per l’aixecament dels Joves Otomans en defensa de la puresa de la raça otomana. Aquest aixecament va ser la resposta d’un moviment nacionalista com a reacció davant les pèrdues de territoris que estaven patint en els últims anys del segle XIX com era l’actual Egipte, i els territoris cristians de Sèrbia, Romania, Bulgària, Albània. El moviment que van liderar els Joves Otomans va implicar una neteja dels seus territoris que van patir el milió i mig d’armenis que van ser assassinats en camps d’extermini, i molts altres que van patir la deportació, la humiliació, la fam i violència.

Avui el poble armeni continua defensant, 100 anys més tard, el reconeixement d’aquests fets, que com va dir el Papa Francesc en el Sínode Patriarcal de l’Església Armènia-Catòlica: “En l’amor a la veritat i a la justícia, hem de guarir tota ferida i apressar gestos concrets de reconciliació i de pau entre les nacions que encara no aconsegueixen arribar a un acord raonable sobre la interpretació d’aquests trist esdeveniments”.

La santedat dels màrtirs

L’acte va continuar amb una ponència del Dr. Sebastià Janeras sobre la relació històrica entre Armènia i Catalunya, seguida per una ponència de l’encarregat de la Pastoral Social de l’Església Apostòlica d’Armènia, el Pare Bagrat Galstanyan, que va parlar del milió i mig d’armenis que van morir en el genocidi i han estat canonitzats recentment per l’Església Apostòlica Armènia. Va recordar que com a cristians tots som cridats a la santedat, sense buscar el reconeixement oficial, sinó una santedat en la vida diària i propera als més necessitats.

La conclusió la va fer el Cardenal Arquebisbe Lluís Martínez Sistach que va aprofitar per denunciar el genocidi, sense oblidar l’augment de persecucions i assassinats, en diversos països del món per qüestions religioses. Va culminar dient que “els nostres germans que van donar la seva vida en aquella tragèdia, de l’Església catòlica armènia i l’Església apostòlica armènia, van realitzar ‘l’ecumenisme de la sang’, que ha de donar fruits, ja que com afirmava Tertulià, la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians”. 

T'interessarà ...

El més llegit