Pàgina d'inici > Noticies

La Sagrada Família, nova icona de l’Atri dels Gentils

La música i la poesia, escalera entre els homes i Déu La multitudinària sessió final de l’Atri dels Gentils a la gaudiniana basílica de la Sagrada Família, amb prop de cinc mil persones, va convertir aquest singular temple, el passat divendres 18 de maig de 2012, en una nova icona de l’Atri dels Gentils. Si […]

La música i la poesia, escalera entre els homes i Déu

La multitudinària sessió final de l’Atri dels Gentils a la gaudiniana basílica de la Sagrada Família, amb prop de cinc mil persones, va convertir aquest singular temple, el passat divendres 18 de maig de 2012, en una nova icona de l’Atri dels Gentils. Si la ingent munió de turistes que visita cada dia el bosc de columnes que s’enlairen al cel proclamant la gloria de Déu ja es deixen arrabassar per la bellesa de la catedral d’Europa, els assistents a l’acte final de l’Atri –El diàleg de les veus: poesia i música a la Sagrada Família- visqueren envoltats de veu, música, cant, poesia i bellesa les gairebé tres hores d’aquesta jornada final.

image

L’acte s’inicià amb un processó d’entrada amb tots els intervinents encapçalats pel Sr. Esteve Camps, president de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família, que avançà ceremoniosament flanquejat per Cori Casanovas i Mn. Peio Sànchez, del comitè organitzador. Els seguiren Ester Romero i Francesc Figueres, proclamadors de la Paraula de Déu; els poetes David Jou i Gemma Gorga; i els teòlegs Dr. Armand Puig i Santiago del Cura. Els cardenals Martínez Sistach i Gianfranco Ravasi, que copresidien l’acte, tancaven la processó. Foren rebuts dempeus pel públic, mentre una fanfarra d’un grup de metalls els donava la benvinguda.

Primer diàleg: la Paraula de Déu

image

El primer dels diàlegs fou el de les Escriptures. Ester Romero i Francesc Figueres proclamaren els textos del primer llibre del Gènesi i el pròleg de l’Evangeli de Sant Joan, al qual seguiren, com una lectio, les paraules – en castellà – del Cardenal Ravasi, president del Pontifici Consell per la Cultura. En el seu parlament, el Cardenal Ravasi digué: “Aquest és el mateix diàleg que sosté l’Atri dels Gentils, un espai obert on els distints lógoi,  els discursos, es poden escoltar i confrontar, precisament com ha succeït aquest dies a Barcelona. El diàleg troba el seu cimal gràcies a aquest llenguatge universal del cor i la ment que és la música. Aquesta vol oferir, a creients i no creients, un diàleg suprem amb allò infinit i etern, l’Ultra i l’Altre respecte a les paraules i els sons quotidians, de les quals ella mateixa forma part. El jueu Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau, evocava la missió que va tenir Jacob a Betel: els àngels li posaren una escala que unia el cel i la terra, i hi pujaven i baixaven unint Déu i els homes. Quan els àngels retornaren al cel, concloïa Wiesel, varen oblidar retirar aquella escala”.

La presència i intervenció de Montserrat Caballé fou el punt final d’aquesta primera part.

Segon diàleg: els teòlegs

Aquest primer diàleg fou seguit de les intervencions dels teòlegs Dr. Santiago del Cura, de la Facultat de Teologia del Norte de España-Burgos, Universitat Pontifícia de Salamanca, que glosà la bellesa com a reflex de Déu i via d’accés a la seva contemplació, i el Dr. Armand Puig i Tàrrec, degà president de la Facultat de Teologia de Catalunya, que detallà el temple de la Sagrada Família com a expressió simbòlica del misteri cristià.

image

Tercer diàleg: la poesia

Seguidament fou l’hora del diàleg de la poesia amb les intervencions de David Jou, poeta i professor de física de la matèria a la UB, i de Gemma Gorga, poetessa i professora de filologia a la UB.

image

Quart diàleg: la música

Cori Casanova fou l’encarregada de presentar la música com a diàleg. “Sense diàleg no hi ha música”, digué, tot posant l’accent en el fet que els cantaires, en trobar-se per cantar, ja dialoguen car cadascú renuncia a quelcom de si mateix, expressió de la voluntat de trobar-se amb l’altre per al bé comú de l’execució de la peça musical. Casanova afegí: “Les cantories de la Sagrada Família són ja avui un Atri dels Gentils ben viu”. Aquest diàleg musical pretenia aprofitar les capacitats acústiques de les cantories de la Sagrada Família “tal com Gaudí les va imaginar”. Així, els músic situats a les façanes del Naixement, la Passió i la Glòria, més el cor de veus d’infants a la cantoria sobre el presbiteri, van entrar en diàleg musical. Prop de 700 cantaires interpretaren vuit peces, antigues i modernes, agrupades en blocs de significat teològic. Així, per expressar la lloança a la Trinitat des de la basílica de la Sagrada Família s’interpretà Alta Trinità beata(anònim del s. XVI) i Sanctus-Benedictus de Josep Vila (s.XXI); Maria, mare de Crist, fou cantada amb Ave, maris stella (cant gregorià) i Tota pulchra es, Maria, de Maurice Deruflé (s. XX); Jesús, l’home de dolors, fou lloat amb el cant de O vos omnes, de Tomás L. de Vitoria (s. XVII) i amb la interpretació de Raïms i espigues, de Verdaguer i Nicolau (s. XIX). Finalment, de la façana de la Glòria estant, es cantà a la Pasqua eterna amb l’ interpretació del Regina Coeli de Joan Cererols (s. XVII) i la peça de Bernat Vivancos, composta per a l’ocasió i estrenada aquell dia Avui es el dia que ha fet el Senyor, on les veus de tots els cantaires alhora es fusionaren en una magistral interpretació que emocionà vivament els assistents.

El cardenal, Lluís Martínez Sistach, dirigí unes paraules conclusives d’agraïment a tots els involucrats en l’organització de l’acte i va remarcar el valor del diàleg entre creients i no creients que ha estat per uns dies la Barcelona de l’Atri dels Gentils. El cant de l’“Hallelujah” de l’oratori El Messies de G.F. Händel fou el colofó d’aquest acte final a la basílica de la Sagrada Família, nou Atri dels Gentils en el nostre món contemporani.

image

Fotos: Ramon Ripoll

 

T'interessarà ...

El més llegit