Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

La misericòrdia en la guia del nou Pla Pastoral de Barcelona

Omella demana el compromís de tots per a treballar per una vida diocesana “en sortida” i que “es comprometi novament al servei del poble"

“No es tracta de tancar cap porta, sinó d’obrir el cor i continuar la feina que s’està fent”. Amb aquest sentit es va desenvolupar l’acte que va tenir lloc a la basílica de Santa Maria del Mar, una setmana després de la clausura de l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Va ser una trobada diocesana on van participar diversos testimonis d’església amb la representació de les 6 zones pastorals de l’Arxidiòcesi. El nom que va convocar l’acte resumia el seu propòsit: “El que feu a un germà també m’ho feu a mi”.

Pla de tots

Tot i que l’Any de la Misericòrdia ha tocat ja la seva fi, el pretext de l’acte era subratllar com la misericòrdia no acaba, sinó que serà ni més ni menys aquesta la qual marcarà les passes del nou pla pastoral diocesà, un “compromís” per a tots. Així ho va reivindicar l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, durant la seva intervenció, quan va posar en mans de creients i no creients la proposta del nou pla pastoral.

L’arquebisbe va fer una crida a “fer un treball que ha de marcar l’estil de la vida diocesana”, que implica un compromís col·lectiu com a diòcesi i en comunió amb l’Església Universal. Un treball emmarcat dins la línia del Concili Vaticà II, de manera que trenqui, com demana el papa Francesc, amb l’Església “autoreferencial” i tancada. Va demanar una “església en sortida” i que “es comprometi novament a posar-se al “servei d’aquest poble, d’aquesta família“.

“Trencar amb l’església autoreferencial, tancada en si mateixa com ens alerta el papa Francesc” i “esdevenir com església servidora, fins i tot, en la seva pobresa, una Església,  “hospital de campanya“, va dir.

D’altra banda, a més de demanar una Església servidora dels altres, va proposar una Església feta per a tots. De “tots” literalment, ja que va convidar que tot aquell que ho desitgi a enviar per escrit les seves opinions sobre quin hauria de ser el contingut final del Pla Pastoral. Creients i no creients. “Un Pla Pastoral Diocesà que no oblidi, sinó que faci tot el que pugui i deu al servei dels humiliats d’avui i d’aquí”.

Misericòrdia viva

Els exemples vius a seguir, van ser els testimonis que van intervenir, persones que amb la seva acció contribueixen a fer possible que la misericòrdia no s’aturi. Entre aquests, la responsable del Servei d’Ajuda als Refugiats de Càritas Diocesana de Barcelona, Juana Martín, que va referir-se a la misericòrdia com el que és necessari per a “la complicitat de la comunitat cristiana”.

També va parlar una religiosa de les Germanes de la Caritat i una noia procedent de Síria, acollida a Barcelona per la Comunitat de Sant’Egidio, que va explicar la seva experiència. La Diana va expressar el seu agraïment a l’Església de Barcelona, gràcies a la qual ha entès que “les institucions acullen, però només les comunitats integren”, com ho ha fet Sant’Egidio amb ella i la seva germana.

“En acció”

El bisbe Sebastià Taltavull es va sumar al reclam de l’acte, fent una crida, a “exercir la misericòrdia en acte, en acció, lluny de teories, discursos i bones intencions”. Va insistir, tal com va expressar Omella també, a convertir aquest final de Jubileu “un començament, anant cap al futur amb entusiasme i esperança, fent que la misericòrdia sigui la biga de la nostra Església, com diu el Papa.

Missioners tots

Com a cloenda, abans de la benedicció final, l’arquebisbe Joan Josep Omella va nomenar a tots missioners d’aquest compromís. “Sou enviats com apostols missioners de la misericòrdia, perquè sigueu misericordiosos com el Pare”, va dir.

T'interessarà ...

El més llegit