La “Guia Michelin dels pobres”, ara també en app

Neix l'aplicació mòbil de la guia que informa dels llocs d'acollida de Barcelona amb el nom "DÓNDE comer, dormir, lavarse - Barcelona"

 

La Comunitat de Sant’Egidio ha presentat la catorzena edició de la Guia Michelin dels pobres amb la novetat del seu llançament en aplicació mòbil (de moment només disponible a Google Play). L’equip ha informat d’aquesta nova iniciativa i ho ha il·lustrat en la situació en què es troba actualment el sensellarisme a Barcelona.

Segons dades de 2017 de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i el Servei d’Inserció Social (SIS), a Barcelona hi ha 3.383 persones “sense llar”, de les quals 1.227 són “sense sostre”. Del total dels 3.383 en 2017, només 415 vivien en assentaments i 2.006 estaven allotjades en equipaments residencials per a persones sense llar.

Segons Jaume Castro, responsable de la Comunitat a Barcelona, la guia permet fer una radiografia per veure els serveis destinats als col·lectius més pobres. Un gra de sorra per posar solució a la “integració de les persones pobres en la societat”.

La guia recull totes les indicacions dels serveis públics i privats, com assistència sanitària per estrangers, documents, treball i formació professional… i també on dormir, menjar o rentar-se.

De les dades que ha proporcionat David Coromina, sobre els centres d’acollida actuals on poder dormir, es dedueix que més de 1400 persones no troben aixopluc durant la nit i dormen al carrer. Per aquesta raó, la Comunitat demana “crear centres residencials fixos de baixa exigència, llocs dignes que donin resposta a les persones que continuen dormint al carrer”.

Sobre “on menjar”, actualment a la ciutat es dóna una mitjana de 2.700 àpats al dia. 150 més que l’any passat. Finalment, sobre “on rentar-se” només hi ha 11 llocs on poder rentar-se gratuïtament, que representen un total de 263 dutxes diàries. En els darrers 5 anys, només ha incrementat en 25 el nombre de dutxes que es fan al dia. D’aquesta manera, encara avui és una necessitat bàsica i insuficient.

Raquel Sancho de Sant’Egidio ha donat veu a aquestes dades explicant històries recollides per la Comunitat. Ha explicat que una gran majoria dels acollits són estrangers, sobretot procedents de Romania, Marroc i d’Amèrica Llatina. Des de fa pocs anys, també molts són refugiats siris, com el cas de la Sira, una jove que viu amb la família i que ara es troba a punt de perdre la seva llar a Barcelona per la negativa del llogater que li renovin el contracte del pis o, com el cas del Mohammed, que viu amb la seva dona i els seus dos fills en una habitació de 20 m².

De totes les històries, Sancho ha destacat el gran lligam d’amistat que s’estableix entre els acollits i els membres de la Comunitat. “Per als sense sostre, Sant’Egidio és la família que no tenen […] Tot comença en aturar-se per intercanviar dues paraules en una vorera. Un petit ajut que pot ser un entrepà, una sopa calenta… i d’aquí sorgeixen itineraris sorprenents per rescatar i alliberar persones colpides per la duresa de la vida en trobar amistat, una relació personal”, ha explicat finalment.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...

21 Agost, 2019
Entrevista a l'escriptor i poeta madrileny F. Javier Expósito sobre les seves sensacions després de la peregrinació a Palestina i Israel
19 Agost, 2019
El segon capítol de l'Instrumentum Laboris proposa una conversió ecològica integral que es preocupi per la terra amazònica i pels pobles indígenes que habiten en ella