Pàgina d'inici > Noticies

La Fundació Arrels ha atès 1.700 persones durant l’any 2010

[Catalunya Cristiana / Samuel Gutiérrez] Calidesa i solidaritat. Aquests són els dos ingredients que des de fa 23 anys identifiquen la Fundació Arrels en la seva tasca d’acompanyament a les persones en situació de sense llar. Davant de la invisibilitat que suposa la vida al carrer, Arrels sent la crida a esdevenir una mà, o […]

[Catalunya Cristiana / Samuel Gutiérrez]

Calidesa i solidaritat. Aquests són els dos ingredients que des de fa 23 anys identifiquen la Fundació Arrels en la seva tasca d’acompanyament a les persones en situació de sense llar. Davant de la invisibilitat que suposa la vida al carrer, Arrels sent la crida a esdevenir una mà, o fins i tot les dues, que acompanyen aquestes persones cap a l’autonomia i la dignificació de vida. Des de l’activisme, però també des de la reflexió, la Fundació s’ha compromès amb una de les realitats més crues i creixents de l’anomenat quart món barceloní, la de les persones que no tenen llar ni sostre, especialment les que fa anys que viuen al carrer, i que entren sovint en una espiral d’exclusió que les aboca a la més pregona marginació social.

Durant els primers quinze anys d’existència, Arrels pràcticament només s’ha dedicat a atendre les persones cronificades al carrer i acompanyar-les en el seu procés de normalització. Solidaritat i assistència eren la prioritat. En l’última dècada, però, tot i que l’assistència continua sent la seva missió principal, ha guanyat força una dimensió de l’entitat igualment important: la denúncia de les situacions d’exclusió i l’aportació de propostes per superar aquesta situació. Arrels s’ha erigit sovint en la veu dels sense veu, o més encara, en el mitjà a través del qual els qui no tenen veu poden fer-se escoltar. Una de les conviccions de la Fundació és que les mateixes persones en situació de sense llar han d’esdevenir les protagonistes del seu procés d’autonomia. «Nosaltres no som salvadors de ningú», expressen amb contundència des de la direcció. L’experiència els ha demostrat que aquest camí no és fàcil i que es troba ple d’entrebancs i recaigudes, però tenen la convicció que val la pena fer-ho. La seva ha estat sempre una aposta a llarg termini, des d’una visió integral de la persona, a la qual cal atendre no només en el seu vessant físic o psíquic, sinó també vital i fins i tot espiritual. Tant és així que a Arrels no es tanca mai un expedient.

Les intuïcions d’ara fa 23 anys continuen plenament vigents. Els empeny en aquesta empresa un doble motor: l’experiència reeixida de moltes persones, amb noms i rostres ben concrets, que aconsegueixen normalitzar la seva vida; i el suport de tanta gent que any rere any els renova la confiança. «No hi ha res més il·lusionant — explica Maria Pomés, responsable de Comunicació de la Fundació Arrels — que comprovar que el que a nosaltres ens preocupa és una preocupació compartida per altres persones que ens tenen confiança i ens donen suport.»

Extensa xarxa de voluntaris

Un dels secrets de l’entitat, que amb els anys ha esdevingut referent a Barcelona en el treball amb els sense sostre, és la seva extensa xarxa de voluntaris. Ells formen el teixit humà d’una fundació que vol oferir precisament, abans que res, calidesa i proximitat, elements imprescindibles per establir vincles d’amistat amb les persones que porten molts anys de carrer, i que, per tant, es troben molt deteriorades a tots els nivells.

Arrels va néixer l’any 1987 com a resposta donada per les comunitats parroquials de Sant Pere Claver i Sant Miquel del Port a la presència cada vegada més gran de persones sense llar als carrers de Barcelona, sobretot al barri del Raval. Encapçalat pel jesuïta Josep M. Pañella, un grup de voluntaris va començar a oferir dutxa, canvi de roba i entrepans en un petit local de 60 metres quadrats al carrer Sadurní. Els inicis van ser modestos, com també ho era aleshores aquesta realitat. Amb els anys, però, la situació de les persones sense sostre ha experimentat un creixement que ha obligat a la professionalització i l’oferta de serveis de l’entitat. «Calia donar més respostes — explica Pomés — per aconseguir que aquesta gent recuperés una vida absolutament digna i una vida autònoma.» Així ha anat creixent, any rere any, una entitat que avui compta amb una cinquantena de professionals i més de 200 voluntaris. Ells continuen sent el seu gran valor afegit, tot i que ara compten amb el suport i la complementarietat d’un equip de professionals ben compromesos que permeten donar una major continuïtat i eficiència a la tasca d’acompanyament.

En el procés de professionalització que s’ha dut a terme en el si de la Fundació Arrels s’ha apostat també per l’aconfessionalitat. «No es renuncia als orígens — aclareix la responsable de comunicació — , però, en canvi, sí que es dóna preeminència a la missió sobre la identitat. L’objectiu és aglutinar el nombre més gran de gent possible en la causa de les persones sense sostre. Ens uneix la missió i uns valors comuns.» Això no obstant, la presència de voluntaris cristians continua sent molt significativa. En un dels darrers censos de voluntaris es van arribar a comptabilitzar membres de fins a 11 congregacions religioses diferents. «Aquests voluntaris acostumen a ser molt resistents al desànim… Sempre actuen des de l’esperança que dóna saber-se dins d’una fe en què la Resurrecció té un pes important», reconeix Salvador Busquets, director d’Arrels i membre de la comunitat parroquial de Sant Pere Claver.

Reptes de futur

Des de la seva fundació, ara fa 23 anys, Arrels ha acompanyat més de 7.000 persones en el seu procés cap a la inclusió social, que no sempre ha d’estar associat necessàriament a una autonomia total de vida. «En molts casos, després de tants anys al carrer, i en un context tan difícil com l’actual, això és gairebé impossible», reconeix Maria Pomés. «El nostre objectiu principal — afegeix — és que recuperin les ganes de viure i la dignitat, i això comença per sentir-se algú per a algú.» En molts casos, Arrels esdevé per a la persona sense sostre el seu referent principal, la seva família. «No busquem ser la família de ningú, perquè mai no ho serem en sentit estricte — matisa Pomés — , però l’experiència que tenim és que ells ens senten com a tal, i això ens omple de satisfacció.» Només així es pot entendre el lema de l’entitat: «365 dies fent costat a les persones sense llar.»

Juntament amb el centre de dia del carrer Riereta, seu de l’entitat on s’ofereixen, entre altres, acollida, dutxa, rober, consigna, aliment… la Fundació Arrels ha fet una aposta molt seriosa en els últims anys per oferir sobretot recursos d’atenció directa. El seu gran repte avui és oferir habitatge. Actualment compten amb 170 places d’allotjament de quatre tipologies diferents: pensions, habitacions de relloguer, pisos tutelats i la Llar Pere Barnés, creada recentment per l’entitat per als qui es troben en pitjor estat de salut.

Aquests quatre recursos configuren un itinerari de menys a més inclusió. «L’aspiració, però, és que algun dia les persones ateses puguin viure en un pis al seu nom, però perquè això sigui possible cal la promoció d’habitatges protegits», manifesten des de l’entitat. En aquest sentit, un dels seus reptes actuals és la reivindicació de més pisos d’aquest tipus oferts des de l’administració. «Cal avançar en la dotació de pisos protegits», asseguren. També consideren molt important generar espais on les persones en procés de normalització puguin expressar-se i participar elles mateixes de la seva inclusió. Finalment, es treballa de valent en dos camps igualment importants d’actuació: la millora del processos d’intervenció, especialment pel que fa als trastorns de conductes; i l’ampliació de recursos d’allotjament.

Malauradament, en una societat amb prou recursos però que sembla abocada a la injustícia estructural, l’existència d’Arrels continua sent imprescindible. Han esdevingut la llar, més encara, la família, de moltes persones en situació de sense sostre. Són la seva esperança, la mà que els acull i els acompanya, amb paciència i professionalitat, cap a una vida novament arrelada en la dignitat.

T'interessarà ...

El més llegit