Pàgina d'inici > Noticies

La FJM, en constant diàleg entre fe i cultura

[Fundació Joan Maragall] El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presideix l’acte d’inauguració de curs de la FJM, celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona  El president de la Fundació Cultura de Pau i ex director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, imparteix la lliçó inaugural, amb el títol: Humanisme i cultura de pau, claus […]

[Fundació Joan Maragall]

El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presideix l’acte d’inauguració de curs de la FJM, celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona

 El president de la Fundació Cultura de Pau i ex director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, imparteix la lliçó inaugural, amb el títol: Humanisme i cultura de pau, claus per a un canvi d’època

La Fundació Joan Maragall (FJM), entitat depenent de l’Arquebisbat de Barcelona que fomenta la presència del pensament cristià en la cultura del país, ha inaugurat el curs 2012-2013 aquest vespre en un acte celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, i que ha presidit el cardenal Lluís Martínez Sistach.

El president de la FJM, Josep Maria Carbonell, ha recordat amb satisfacció l’esdeveniment Gaudí a Roma, coorganitzat amb la Basílica de la Sagrada Família fa tot just un any, el qual va permetre “donar a conèixer, en un marc tan emblemàtic com el del Vaticà, la vitalitat de l’Església i de la cultura catalana i les seves arrels cristianes”. Després de recordar les activitats i les activitats del curs anterior, Josep M. Carbonell ha presentat la programació del curs. Ha destacat els dos cicles que ja estan en funcionament: El silenci, a l’IdEC i coordinat per Oriol Izquierdo, i Conèixer la història del segle XX per comprendre el segle XXI, a la Facultat de Geografia i Història i coordinat per Jaume Dantí. També ha anunciat la conferència sobre el Sínode de Bisbes celebrat recentment al Vaticà, i que impartirà el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el proper dimarts 27 de novembre; i la setmana següent les dues ponències per commemorar el centenari de Joan Sales.

El president de la FJM, que ha recordat que la vocació de l’entitat és difondre el pensament cristià al major nombre de persones possible, ha destacat que les publicacions editades amb el segell de la Fundació van guanyant lectors, i que concretament les col·leccions Cristianisme i cultura, en coedició amb Cruïlla, i Quaderns de la Fundació Joan Maragall, amb Claret, han arribat als números 75 i 100, respectivament. El volum 75 de Cristianisme i Cultura porta per títol: El Concili Vaticà II, 50 anys després; i el Quadern 100: Testimoniatges. Identitat cristiana i diàleg interreligiós, a càrrec del Dr. Antoni Matabosch. A més d’aquestes dues col·leccions, la FJM, en col·laboració amb l’Abadia de Montserrat, ofereix, sota la direcció de Carles Torner, la revista Qüestions de Vida Cristiana. Josep M. Carbonell ha avançat que la FJM s’està proposant la digitalització d’aquesta revista per tal d’ampliar-ne el ressò.

Lliçó inaugural a càrrec de Federico Mayor Zaragoza

La lliçó inaugural del curs 2012-2013 ha anat a càrrec del president de la Fundació Cultura de Pau i ex director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i porta per títol:Humanisme i cultura de pau, claus per a un canvi d’època.

Ajut a la formació 2012 a Joaquim Malé Ribera

A continuació, el Dr. Carbonell ha presentat el candidat a qui li ha estat atorgat l’ajut a la formació 2012, i que enguany ha recaigut en el llicenciat en Història i alumne de l’ISCREB Joaquim Malé Ribera. Cal recordar que una de les finalitats de la Fundació Joan Maragall és suscitar vocacions de joves cristians que vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe cristiana i qualsevol dels àmbits de la cultura -tant en el camp de les ciències experimentals com en el de les ciències socials o de les humanitats-, i ajudar-los a formar-se intel·lectualment.

El projecte que durà a terme consisteix en un buidatge sistemàtic de l’obra de l’exegeta K. E. Bailey, a fi de mostrar-ne les particularitats. “Bailey ha elaborat un mètode propi, l’exegesi oriental, que ateny –ha explicat Joaquim Malé- a una encertada combinació de tres tipus de fonts, això és, la tradició oral, les versions bíbliques orientals i la literatura antiga que és contextual als escrits neotestamentaris. Entre aquestes fonts, Bailey dóna preferència a les característiques de la tradició oral que ell mateix identifica com a pròpies de certes cultures pageses del Llevant mediterrani actual i que, mitjançant el marc privilegiat de les narracions parabòliques evangèliques, han perviscut el pas dels segles i són presents en el pensament i la cosmovisió de certes comunitats pageses, certament isolades, dels nostres dies”. Cal dir que Joaquim Malé està redactant actualment la tesi doctoral, dirigida pel Dr. Joan Ferrer (U. de Girona), sobre els pressupòsits metodològics que hi ha darrera les grans recerques dels darrers anys dedicades al Jesús de la història.

Intervenció del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach

El cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, ha tancat l’acte amb la seva intervenció. El cardenal ha dit que “són recents, i d’alguna manera actuals, les referències a un divorci entre fe i cultura i la necessitat d’una autèntica reconciliació en bé de la fe i en bé de la cultura. En l’esmentat divorci hi perden ambdues, mentre que en l’harmonia i les bones relacions hi guanyen ambdues. I estem treballant en l’Església en aquestes relacions. Es conegut el dicasteri romà, el Pontifici Consell per a la Cultura, creat precisament per atendre aquestes relacions i propiciar que siguin ben reeixides”.

“En el recent Sínode de Bisbes celebrat el mes d’octubre al Vaticà, els pares sinodals parlàrem sovint de les relacions entre la fe i la cultura per tal de realitzar la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana –ha continuat el cardenal-. El Missatge del Sínode al Poble de Déu es refereix explícitament a la cultura, en afirmar que la nova evangelització cultiva, amb atenció especial, el diàleg amb les cultures, amb la confiança de poder trobar en totes elles les llavors del Verb (N. 10). Es dóna molta importància a l’aliança entre fe i raó, com una expressió de l’evangelització de les cultures. I més endavant, el Missatge l’hem dirigit als artistes, als homes i dones que es dediquen a una altra expressió del geni humà: l’art en les seves formes, des de les més antigues a les més recents, tot afirmant que en les seves obres, que tendeixen a donar forma a la tensió de l’home cap a la bellesa, reconeixem una manera particularment significativa d’expressió de l’espiritualitat (N. 10)”.

“Un altre contingut que vaig exposar al Sínode va ser el treball que realitza la Fundació Joan Maragall en aquest camp específic de les relacions entre la fe i la cultura és preuat. Aquesta fundació diocesana – he escrit – és un espai que vol estar al servei de la cultura i de l’evangelització (Cf. Ll. Martínez Sistach, La Sagrada Família, un diàleg entre fe i cultura, Barcelona 2012, 123). I el mateix president afirmava que el diàleg s’ha de fer mantenint “amb fermesa i coherència les nostres conviccions més profundes i també per expressar-les. D’aquesta manera un catolicisme menys acomplexat i més confessant, des del diàleg i no des de la confrontació, sense nostàlgies ni agressivitats, pot ser decisiu per tal d’oferir, amb convicció, un camí de Veritat i d’Esperança” (Id.)”.

T'interessarà ...

El més llegit