Pàgina d'inici > Noticies > Solidaritat

La crisi de la Terra, un repte

Mn. Peio Sánchez aporta les claus per entendre la darrera encíclica del Papa Francesc, 'Laudato Si'

Sembla que el moviment ecologista, que ha tingut fonts tan variades d’inspiració, reclama, amb prioritat especial, la dimensió espiritual. Quan la humanitat entra en una fase de no retorn en la seva relació amb el planeta, aquesta pregunta es trasllada especialment als dos terços de la població de la Terra que es reconeix vinculada a l’experiència religiosa, que molt majoritàriament confessa Déu, creador de l’univers.

Certament, des del Déu bíblic, entre el Creador i les criatures hi ha una relació especial que es concentra en l’experiència d’amor i llibertat de l’ésser humà. La crítica situació actual, en què el factor humà pot afectar les condicions de vida de totes les criatures, implica una crida de Déu a la responsabilitat de la humanitat.

En el relat bíblic, del qual beuen les tres religions abrahàmiques, Déu ofereix als éssers vius la terra com a estatge. El “domineu la terra” (Gn 1,28) no es pot interpretar com una invitació als éssers humans a espoliar el planeta. Lluny d’aquesta interpretació interessada, l’ésser humà és reconegut com a imatge i representant de Déu en la creació, tant en el treball com en l’oci, tant a l’hora de procurar-se les condicions per viure com quan es responsabilitza en la cura per a la conservació de totes les criatures. La terra és l’espai o casa per a la vida en què el Déu creador i transcendent està disposat a viure.

Els éssers humans som responsables i col·laboradors de la creació contínua de Déu. Som administradors o ecònoms i hem de retre comptes davant Déu.

T'interessarà ...

El més llegit