Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

La Creu de Lampedusa arriba a la Model

Després de la parròquia de Santa Agnès, la trajectòria per Barcelona continua amb la Delegació de Pastoral Penitenciària

El passat dia 7 de març, a la presó Model de Barcelona, ​​un grup de 60 interns i voluntaris al costat del capellà, Jesús Bel, O. de M., i el director del Secretariat de Pastoral Penitenciària, José María Carod, O. de M., van acollir a la Creu de Lampedusa. Després d’un recorregut per diferents parts del món la Creu va arribar a aquesta presó, després de passar també per la presó de Wad-Ras, i continuarà el seu camí per altres ciutats espanyoles.

“Anestèsia del dolor aliè”

La Creu de Lampedusa es va construir amb taules d’una barca d’immigrants que va naufragar l’any 2013 i on van morir 349 persones davant de l’illa italiana. Per desig exprés del papa Francesc està recorrent el món per conscienciar de la catàstrofe tan present en l’actualitat en tants homes i dones, però també vol ser mitjà per a comprendre i pregar pels germans que pateixen en el seu dolor, pels que busquen un món millor i lluiten contra el que el Papa defineix com la “globalització de la indiferència” o la “anestèsia del dolor aliè”.

Recorregut amb la Creu

Recordant el que significa tenir al nostre costat aquesta Creu, la capellania de la Model la va acollir per viure un moment de pregària, de silenci, de reflexió davant la realitat del món, però també davant la realitat personal de cada un dels que estàvem allà. L’acte va consistir en  un recorregut al costat de Jesús amb l’ajuda de cinc moments del camí de creu que va haver de recórrer, moments amb els quals els interns es van sentir molt identificats per la intensitat que provoca el desànim, la incomprensió, el dolor, però també la fe, la confiança i l’esperança en Déu. “Si algú vol ser el meu deixeble, prengui cada dia la seva creu i em segueixi”.

Tots plegats es van reunir al voltant de la creu de Jesús per recordar que la seva creu és la nostra pròpia creu, per això, es va demanar que no podem ser mers espectadors, sinó que hem d’imlicar-nos en la nostra pròpia història per ser capaços de realitzar un canvi i lluitar per un món més just, perquè la mort de Jesús segueix repetint-se cada dia i hi petites morts que podem evitar.

Fragilitat humana

Aquesta Creu s’acull amb emoció, mal, gratitud, signe de mort, però també d’esperança i resurrecció perquè el Déu crucificat no és aliè al sofriment de l’ésser humà. Això és visible quan els interns se situen davant de la Creu per resar, demanar, donar gràcies … o simplement, per estar. En aquest moment s’aprecia i percep l’ésser humà en el seu punt més sincer i real. La debilitat i fragilitat humana fan estada en aquest instant perquè com diu Sant Pau, “quan sóc feble és quan veritablement sóc fort”.

  
Agraïm aquests moments gratuïts que se’ns regalen i que es viuen amb intensitat, i confiem que el recorregut que realitza la Creu, donadora de vida, seguiu deixant bones sensacions i enfortint la fe i vides de les persones que l’acullen.

Sor Conchi García
Dominica de la Presentació

Voluntària del SEPAP

T'interessarà ...

El més llegit