Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

La confessió, ¿Imprescindible?

Tres ministres de l’Església expliquen el sentit del sagrament i la seva situació actual

El sagrament de la reconciliació ha estat, en els últims anys, una pràctica abandonada per una gran part de la societat. Sovint es percep com un acte “llunyà i antiquat”, dirigit només a aquelles persones que cometen pecats greus.

El rector de la Parròquia de la M.D. de Montserrat,Mn. Cussó, explica l’evolució del sagrament al llarg del temps, on ha canviat l’actitud del penitent, del capellà i fins i tot la forma de celebrar el sagrament: “El penitent busca en la confessió l’absolució dels pecats, però també algú que l’escolti, que l’entengui i que pugui ajudar-lo amb un consell”

És habitual pensar que si un és una bona persona no s’ha de confessar, i per tant, el primer pas per a la confessió es reconèixer que l’home és imperfecte. Mn. Pagès, rector de la Parròquia de la M.D de la Medalla Miraculosa, recomana confessar-se amb naturalitat de les problemes del dia a dia, no només dels pecats mortals.

Un capellà, com a intermediari?

El sacerdot no té l’autoritat de perdonar o consagrar, reconeix el confessor de la Catedral de Barcelona, Mn. Climent. Ho fa amb les paraules de Déu i en el seu nom. Tot i així, un es pot enganyar a sí mateix i justificar-se, per això, exposar els pecats en veu alta i raonar-les ajuda a rectificar.

De què ens hem de confessar?

Els deu manaments marquen les bones pràctiques del cristians, però la vida real està plena de matisos que poden confondre les persones. Mn. Cussó explica que “els joves consideren que el pecat és una tonteria perquè hem elevat a la categoria de pecat moltes coses que són mals entesos, límits o imperfeccions”. Destaca també la importància de resoldre els problemes amb les persones, i no només amb Déu.  “Déu no es cansa mai de perdonar-nos, no ens cansem nosaltres de demanar-li perdó”, afegeix Mn. Pagès.

T'interessarà ...

El més llegit