Pàgina d'inici > Noticies

La classe de religió a la nostra diòcesi

[Nota informativa] Un 42% de l’alumnat de l’arquebisbat de Barcelona rep l’ensenyament de la religió El delegat d’Ensenyament Dr. Ramon Corts dóna aquesta xifra considerada com a molt positiva El doctor Ramon Corts i Blay, delegat diocesà d’Ensenyament de l’arquebisbat de Barcelona, ha donat a conèixer una xifra significativa en relació amb la classe de […]

[Nota informativa]

Un 42% de l’alumnat de l’arquebisbat de Barcelona rep l’ensenyament de la religió

El delegat d’Ensenyament Dr. Ramon Corts dóna aquesta xifra considerada com a molt positiva

El doctor Ramon Corts i Blay, delegat diocesà d’Ensenyament de l’arquebisbat de Barcelona, ha donat a conèixer una xifra significativa en relació amb la classe de religió catòlica: segons les dades de l’actual curs escolar un 42% de l’alumnat que correspon al territori de la diòcesi de Barcelona rep aquest tipus d’ensenyament.

“Aquesta és una bona dada”, escriu el doctor Corts en un comentari que s’inclou al final d’aquesta nota informativa. “No ho és prou –afegeix el delegat d’Ensenyament-, si tenim present, entre altres coses, que la religió a l’Educació Infantil encara no arriba a ser suficientment tinguda en compte. I encara que, quan a Catalunya es va iniciar l’ESO, els crèdits comuns de Religió van passar a la franja de crèdits variables i d’això encara en patim històricament les conseqüències”.

El doctor Corts reconeix que poden sorgir iniciatives unilaterals i il·legals determinant que en un centre escolar no s’ofereixi la classe de religió, que és d’obligada oferta per part dels centres i de lliure elecció per part dels alumnes o dels seus pares. “Quan apareixen aquestes dificultats –escriu el delegat diocesà d’Ensenyament- constatem sempre una bona entesa entre la Delegació d’Ensenyament del bisbat i els serveis d’Ensenyament de la Generalitat. No arriben a la nostra Delegació per part de pares i d’ensenyants tantes denúncies relatives a aquestes transgressions com per poder afirmar l’existència d’una àmplia conculcació de la normativa sobre la classe de religió”.

Barcelona, 6 de maig de 2011


Text íntegre del comentari del Dr. Ramon Corts:

Religió a l’escola: font de llibertat i de recerca de sentit, de socialització i de cultura, de saviesa en definitiva

S’acosta a la meitat dels pares i de l’alumnat que correspon a la geografia de la diòcesi de Barcelona el nombre dels que han fet aquesta aposta

A la Delegació Diocesana d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Barcelona han arribat ja les dades del curs escolar 2010-2011 tant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, com de la Fundació Escola Cristiana i d’altres escoles d’iniciativa privada respecte a l’ensenyament de l’assignatura de religió catòlica en els seus centres d’educació infantil, primària i secundària. El resultat és que un 42% de l’alumnat que correspon al territori de la diòcesi de Barcelona rep aquest tipus d’ensenyamen

És una bona dada. No ho és prou si tenim present entre altres coses que la religió a l’Educació Infantil encara no arriba a ser suficientment tinguda en compte. I encara, que, quan a Catalunya es va iniciar l’ESO, els crèdits comuns de Religió van passar a la franja de crèdits variables i d’això encara en patim històricament les conseqüències.

Sense deixar les dades que hem ofert, podríem afegir que el nombre d’escolars que cursen religió a Primària baixa lentament. Un cop, però, aquests alumnes han triat la religió solen perseverar durant tota l’etapa escolar.

Més enllà de les xifres podríem parlar del marc legal de la religió a l’escola i dels seus agents, els mestres i els professors, els alumnes i els seus pares.

El Marc legal. La Constitució espanyola – recolzant en els Drets Humans – reconeix i protegeix la llibertat de consciència. Això assegura que cadascú sigui format segons les seves pròpies conviccions o les dels seus representants legals (Constitució espanyola, art.27, 3). Aquest dret és reconegut a tots els ciutadans siguin creients o no. L’Estat espanyol és aconfessional – no professa cap confessió religiosa, però té en compte totes les que hi ha en el seu territori i garanteix els drets dels qui les practiquen – i per aquesta raó manté relacions de cooperació amb les diverses confessions religioses. Tothom sap, que la classe de religió no és matèria obligatòria a casa nostra, però sí que és d’obligada oferta per part de les escoles i dels instituts. Suposa doncs un exercici de llibertat i de respecte.

Hi ha certament, sense que puguem generalitzar, alguns centres escolars que a l’hora de formalitzar la matrícula posen entrebancs. Igualment, poden sorgir iniciatives unilaterals i il·legals determinant que en un centre escolar no s’ofereixi la classe de religió. Quan apareixen aquestes dificultats constatem sempre una bona entesa entre la Delegació d’Ensenyament del Bisbat i els serveis d’Ensenyament de la Generalitat. No arriben a la nostra Delegació per part de pares i d’ensenyants tantes denúncies relatives a aquestes transgressions, com per poder afirmar l’existència d’una àmplia conculcació de la normativa sobre la classe de religió.   

Els docents. Sens dubte, els mestres i professors de religió constitueixen un dels col·lectius ben formats professionalment, tant a nivell teològic com didàctic, que compta l’Església a Barcelona per dur a bon terme amb competència no sols la formació estrictament religiosa, sinó també per aportar a la societat catalana molts valors a compartir. En aquest sentit, cal dir que durant quasi bé trenta anys, els ensenyants de religió han fet un bon treball per millorar la seva formació permanent i han maldat també pels seus drets laborals, reconeguts en gran part pels nostres Governs. És cert, doncs, que les característiques pròpies de l’escola en general i de la pública en particular, i l’honestedat professional obliguen el professor de Religió a estar molt al dia, ja que es troba en una dinàmica complexa per mor de la diversitat cultural, la laïcitat i fins i tot de la vinculació eclesial.

Els alumnes. La religió contribueix a la formació integral de la persona en tant que ajuda l’infant i l’adolescent a entendre el seu origen i el seu futur, a situar-lo en el món i a viure segons els valors del credo que professa o que encara cerca. La moral religiosa no pot anul·lar pas l’ètica civil, sinó que ha de suposar un plus positiu de cara al valors compartits com els que giren entorn de la ciutadania, de la democràcia i de la socialització.

De l’escola i de la religió en parlen també els bisbes catalans en el seu darrer escrit col·lectiu que és com una declaració del seu servei al nostre poble: <<Cal afirmar el valor fonamental de l’escola com a institució al servei de la transmissió de la cultura i de l’educació en la llibertat. Dintre de la seva proposta, l’ensenyament de la religió es presenta com un element fonamental per a promoure el coneixement i la llibertat dels alumnes davant les grans preguntes que sempre estan present a la seva vida.>> Uns mots que estan en clara sintonia amb el que ha dit Benet XVI als docents de religió d’Itàlia: <<La dimensió religiosa és intrínseca al fet cultural, contribueix a la formació global de la persona i permet de transferir el coneixement en saviesa de vida>>. El saber a l’escola no és sols el coneixement instrumental. Ensenyants, pares i alumnes, tots estarien d’acord a dir, que l’escola ha de ser també saviesa de vida. La religió és una resposta en el marc escolar.

Finalment, la religió és molt útil com a font de cultura. Així ho han assenyalat molt bé els bisbes catalans: <<La classe de religió transmet el nostre patrimoni cultural>>; significa també les nostres arrels (Bisbes de Catalunya, Al servei del nostre poble). I això tant pels nois i noies d’aquí com pels vinguts de fora i que s’integren a la nostra societat catalana. L’opció per a l’ensenyament de la religió a l’escola és una oportunitat més que tenen els alumnes immigrants, fins i tot d’altres religions, com a eina d’integració social i cultural, ja sigui perquè per a ells la religió constitueix un element important de la seva cultura, ja sigui pel desig de conèixer la nova que volen fer també seva. Mereixen una bona acollida.

Mn. Ramon Corts i Blay

Delegat diocesà d’Ensenyament  de Barcelona

T'interessarà ...

El més llegit