Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

La Catedral, font d’inspiració de Gaudí

Les columnes en moviment de la cripta de Santa Eulàlia, que l’arquitecte podia veure des del seu sòlit seient, van inspirar les hiperboloides gaudinianes

Ara és un lloc sagrat. Allà on seia i s’agenollava Gaudí –al costat de la reixa, sota el púlpit- s’ha convertit en un emplaçament de visita indispensable per a molts turistes, que s’asseuen divertits i meravellats en un seient històric des d’on es poden contemplar i admirar tots els elements arquitectònics de la Catedral. Aquell racó era el “seu lloc”, segons es pot veure en una foto de Joan Matamala, deixeble de Gaudí.

L’arquitecte barceloní freqüentava periòdicament la Catedral abans o després d’anar a l’Església de Sant Felip Neri –on es troba representat celebrant missa en una pintura de Joan Llimona- per resar  i aprofundir en els seus estudis litúrgics i científics. Des del seu lloc, i amb la mirada posada en la cripta de Santa Eulàlia, Gaudí va anar donant forma a la seva “nova arquitectura” ja que restava molts minuts admirant les claus de volta, els vitralls, els arcs, els contraforts de l’interior de les capelles o les arquivoltes.

En moviment

Apreciant tots aquests elements arquitectònics, Gaudí es preguntava com podia desprendre’s d’ells, tot i ser tan necessaris en el gòtic per assegurar l’estabilitat de la Catedral. Es preguntava com podria construir un temple que s’aguantés des del cel per la mateixa llum i que les columnes esdevinguessin arbres fruiters que no necessitessin els contraforts. La resposta la tenia davant seu, en les columnes que aguanten el sepulcre de Santa Eulàlia i que daten del segle XIII: el moviment era la clau als seus interrogants.

I és que, en aquella època, l’arquitectura era molt rígida. Igual que els humans, l’arquitectura necessitava moviment i Gaudí va trobar un sistema més àgil: les columnes hiperboloides, que amb posterioritat va emprar en la Sagrada Família.

T'interessarà ...

El més llegit