Pàgina d'inici > Noticies

Jornada sobre “Dones i Pedagogia”

[Pastoral Universitària] La UB i el Centre Edith Stein recuperen la veu de les primeres pedagogues i mestres La jornada “Dones i Pedagogia” analitza l’obra de les educadores més rellevants de principis del segle XIX i XX i fa èmfasi en el seu humanisme cristià. La Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) […]

[Pastoral Universitària]

La UB i el Centre Edith Stein recuperen la veu de les primeres pedagogues i mestres

La jornada “Dones i Pedagogia” analitza l’obra de les educadores més rellevants de principis del segle XIX i XX i fa èmfasi en el seu humanisme cristià.

La Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) i el Centre Edith Stein, integrat en la Delegació de Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona, van oferir dijous 19 d’abril la ‘jornada Dones i Pedagogia, amb l’objectiu de donar visibilitat i recuperar l’aportació de dones dins de les àrees de l’educació i la pedagogia des dels valors de l’humanisme cristià, fragment de la història que no ha estat divulgat, i que de vegades s’ha silenciat o simplement ignorat. Francesc Grané, director del Centre Edith Stein, va posar com a exemple la triple actuació d’Edith Stein en la seva etapa universitària: “la del treball amb la formació de la dona analfabeta, la del treball per a la consecució del vot femení, i la del canvi del sistema social i polític, actuacions complementàries que després la van portar a realitzar la seva tesi doctoral sobre l’empatia”.

Amb aquesta iniciativa, la qual ha tingut una gran acollida entre els professionals del sector educatiu i tots els assistents, ambdues entitats han volgut donar a conèixer grans personalitats femenines dels segles XIX i XX capdavanteres en els processos de transformació social i pedagògica, com Maria de Maeztu, Maria Zambrano o Alberta Giménez. Mar Galceran, Doctora en Pedagogia i coordinadora de la jornada, va lloar aquest col·lectiu de dones i va assegurar que, tot i que la pedagogia no fos ni la professió ni la disciplina de totes elles, compartien característiques comunes: “Totes tenien conviccions profundes, arrelades a l’humanisme cristià i actuaven segons valors morals sòlids que s’allunyen de la liquiditat de la postmodernitat”. Per altra banda, segons Galceran, “aquestes dones han transcendit la història i encara gaudeixen de vigència”. Totes elles van partir de la mateixa manera de veure l’educació, ja que pretenien “fer créixer les persones, fer emergir el tresor que tota persona porta amagat al seu cor; l’educació era per elles implicava creure en la dignitat humana”, ha assegurat.

Una jornada dedicada a la dona en l’àmbit educatiu i pedagògic

Durant la inauguració del acte, la Vicerectora de Política docent i científica de la UB, la Doctora Maria Teresa Anguera, va defensar que, degut a la seva sensibilitat i capacitat de compaginació de tasques, l’educació és l’àrea en la que les dones “han obtingut majors avantatges”, i va manifestar la voluntat de que la jornada constituís “una llavor que caigui en bon lloc i permeti poder desenvolupar l’important paper de la dona en la pedagogia”. Per la seva banda, la Degana de la Facultat de Pedagogia, Anna Maria Escofet, va remarcar que “la rellevància que té la dona en la pedagogia de segur que encara pot anar a més dia a dia”.

La contribució cristiana en la promoció de les dones i la pedagogia

El Director del Centre Edith Stein, el Doctor Francesc Grané, va reivindicar durant la ponència ‘Maria Raventós al servei de les mares solteres’ el paper de l’Església en la promoció de les dones i la pedagogia, i va lamentar que “els mitjans de comunicació només reflecteixen el feminisme d’orígen laic, agnòstic o ateu”. I v remarcar que l’experiència religiosa “ha vehiculat una forma capitalista egocèntrica vers una solidària o altruista”. També va posar de manifest que “en els programes de pedagogia, la contribució cristiana als processos de conscienciació del valor, la dignitat i el ser de la dona han estat ignorats des de fa algunes dècades, si bé ara es comencen a recuperar”.

La diversitat, l’arma contra les diferències

A la jornada també va participar la Catedràtica de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Sevilla, la Doctora Consuelo Flecha García, que va remarcar que les dones “sempre han estat condicionades pels homes d’una manera o d’una altre”, inclòs en l’actualitat, on les diferencies s’accentuen en el mercat laboral i en les relacions de parella, segons afirma. En aquest sentit, va destacar que els factors que van contribuir a fer visibles les primeres professores van ser la seva implicació personal amb la feina i la vitalitat que les caracteritzava tant individual com col·lectivament, i va defensar que el camí a seguir per eliminar les discriminacions i diferències de gènere parteixen d’incentivar i valorar la diversitat.

Per altra banda, va lamentar la poca informació disponible sobre escrits i estudis enfocats a l’educació que van realitzar aquestes primeres professores, sentenciant que “és científicament impropi silenciar les obres escrites per elles”. Tot i això, va celebrar que “els criteris nascuts sobre l’ombra del patriarcat no sempre han sigut determinants” per les dones, i va remarcar que “si s’escrivien tants llibres sobre com havien de comportar-se les dones, seria perquè no ho solíem complir”.

Grans biografies femenines de principis del segle XX

A més de contemplar la història i la progressiva incorporació de la dona en l’àmbit de l’educació i la pedagogia, a la jornada s’han repassat les trajectòries i vivències de diverses figures femenines que han influït en els camps educatius i de formació, com van ser l’escriptora i sociòloga Dolors Montserdà (1845-1919); la filòsofa Maria

Zambrano (1904-1991) i la pedagoga Maria de Maeztu (1881-1948), ambdues deixebles de José Ortega y Gasset, i la mestra i política Maria Rúbies (1932-1993), entre d’altres. Durant la ponència dedicada a aquesta última, Josep Varela, autor de la biografia ‘Maria Rúbies o el repte constant’ i ex-alumne de la política, va remarcar l’entusiasme que la caracteritzava i la passió amb que treballava, lloant la seva actitud activa i el fet de que representés un testimoni autèntic pels seus alumnes, sobre els qui assegura que va influir. “Tot mestre ha de, com a mínim, intentar influir en els seus alumnes, ha de deixar un impacte al seu pas per les aules”, va sentenciar.

Per altra banda, també es va tractar la figura d’Alberta Giménez, fundadora de la Congregació de Religioses Puresa de Maria Santíssima, que tenia entre els seus objectius el formar professores. El Catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears Jaime Oliver va exposar els eixos bàsics de la pedagogia de Giménez, que es va caracteritzar per la prevenció, l’excel·lència, la presència i la individualització de l’educació. La Doctora en Antropologia Cultural Maria Pau Trayner, per la seva banda, es va referir en la seva ponència a l’obra educativa de Paula Montal, fundadora de les Escolàpies, que va qüestionar l’ensenyament del segle XIX i va defensar una educació individualitzada i oberta a l’entorn i una formació humana i cristiana, segons va exposar Trayner, que va afirmar que l’entitat opera cercant la “llibertat i l’esperit crític i amb la seguretat de que ensenyar és l’únic camí per fer que la dona desenvolupi el seu paper”.

A més, a la ‘Jornada Dones i Pedagogia’ van participar la Doctora Isabel Vilafranca, que va exposar la vida i repercussió de Maria Maeztu; el Doctor Àngel Moreu, amb la ponència ‘Estètica de Maria Zambrano’, i la Doctora Núria Borrell, amb l’exposició ‘Contribució Pedagògica de Dolors Montserdà’.

Vídeo resum de la jornada

T'interessarà ...

El més llegit