Pàgina d'inici > Noticies

“Jesús recorda't de mi”, la pregària del Papa Francesc

El Papa Francesc ha conclòs l’Any de la Fe amb l’ Eucaristia de la Solemnitat de Crist Rei lliurant, de manera simbòlica, l’exhortació pastoral post sinodal a 36 representants de tot “el Poble de Déu”. El document “Evangelii gaudium” serà presentat el proper dimarts [News.va] ”Cada un de nosaltres té la seva història, els seus […]

El Papa Francesc ha conclòs l’Any de la Fe amb l’ Eucaristia de la Solemnitat de Crist Rei lliurant, de manera simbòlica, l’exhortació pastoral post sinodal a 36 representants de tot “el Poble de Déu”.

El document “Evangelii gaudium” serà presentat el proper dimarts




[News.va]

”Cada un de nosaltres té la seva història, els seus pecats. Els seus moments feliços i aquells foscos. En aquesta jornada ens farà bé pensar en la nostra història i repetir amb el cor, en silenci: recorda’t de mi, Senyor. Jesús recorda’t de mi, perquè vull ser bo però no tinc força, sóc pecador. Però recorda’t de mi, Jesús. Tu pots recordar-te de mi perquè ets el centre de tot. Qué bonic, fem-ho tots avui, cada un en el seu cor”. Ho va dir el Papa Francesc, en la seva homilia en la celebració eucarística amb motiu de la clausura d’Any de la fe, aquest 24 de novembre, festa de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’Univers. Van participar 1.200 persones entre cardenals, patriarques i arquebisbes majors de les Esglésies orientals, arquebisbes, bisbes i sacerdots. En efecte, en aquesta solemne cerimònia, també van estar presents els caps i els Pares de les Esglésies Orientals Catòliques participants a l’Assemblea Plenària de la Congregació per a les Esglésies Orientals. Al costat de l’altar es van exposar les relíquies de l’apòstol Pere: una caixa de bronze amb alguns fragments ossis. Al final de la celebració, el Bisbe de Roma ha lliurat simbòlicament la seva exhortació apostòlica “Evangelii gaudium” a 36 representants del “poble de Déu” provinents de 18 diversos països. L’exhortació apostòlica sobre l’evangelització, que també reprèn continguts del Sínode dels Bisbes d’octubre de 2012, serà presentada i publicada dimarts que ve.

Abans de la missa es va realitzar una col·lecta per a la població de les Filipines.

Homilia del Papa Francesc en la Cloenda de l’Any de la Fe

La solemnitat de Crist Rei de l’Univers, coronació de l’any litúrgic, assenyala també la conclusió de l’Any de la Fe, convocat pel Papa Benet XVI, a qui recordem ara amb afecte i reconeixement per aquest do que ens ha donat. Amb aquesta iniciativa providencial ens ha donat l’oportunitat de descobrir la bellesa d’aquest camí de fe que va començar el dia del nostre baptisme, que ens ha fet fills de Déu i germans en l’Església. Un camí que té com a meta final la trobada plena amb Déu, i en el qual l’Esperit Sant ens purifica, eleva, santifica, per introduir-nos en la felicitat que anhela el nostre cor.

Dirigeixo també una salutació cordial i fraternal als Patriarques i Arquebisbes Majors de les Esglésies orientals catòliques, aquí presents. La salutació de pau que ens intercanviarem vol expressar sobretot el reconeixement del Bisbe de Roma a aquestes comunitats, que han confessat el nom de Crist amb una fidelitat exemplar, pagant sovint un alt preu.

De la mateixa manera, i pel seu mitjà, desitjo dirigir-me a tots els cristians que viuen a Terra Santa, a Síria i a tot l’Orient, perquè tots obtinguin el do de la pau i la concòrdia.

Les lectures bíbliques que s’han proclamat tenen com a fil conductor la centralitat de Crist . Crist està al centre . Crist és el centre . Crist centre de la creació, del poble i de la història .

1. L’apòstol Pau, en la segona lectura, presa de la carta als Colossencs, ens ofereix una visió molt profunda de la centralitat de Jesús. Ens ho presenta com el Primogènit de tota la creació: en Ell, per mitjà d’Ell i en vista d’Ell ha creat totes les coses. Ell és el centre de tot, és el principi. Jesucrist, el Senyor. Déu li ha donat la plenitud, la totalitat, perquè en Ell totes les coses siguin reconciliades (cf. 1,12-20). Senyor de la Creació, Senyor de la reconciliació.

Aquesta imatge ens ajuda a entendre que Jesús és el centre de la creació, i així l’actitud que es demana al creient, que vol ser tal, és la de reconèixer i acollir en la vida aquesta centralitat de Jesucrist, en els pensaments, les paraules i les obres. És així, els nostres pensaments seran pensaments cristians, pensaments de Crist. Les nostres obres seran obres cristianes, obres de Crist. Les nostres paraules seran paraules cristianes, paraules de Crist. En canvi, la pèrdua d’aquest centre, a substituir-lo per una altra cosa qualsevol, només provoca danys, tant per l’ambient que ens envolta com per a l’home mateix.

2. A més de ser centre de la creació i centre de la reconciliació, Crist és centre del poble de Déu. I precisament avui aquí, al centre de nosaltres. Ara és aquí, en la Paraula, i estarà aquí, a l’altar, viu, present, enmig nostre, el seu poble. Ens ho mostra la primera lectura, en què es parla del dia en què les tribus d’Israel es van acostar a David i davant el Senyor el van ungir rei de tot Israel (cf. 2S5, 1 -3). A la recerca de la figura ideal del rei, aquests homes buscaven a Déu mateix: un Déu que fos proper, que acceptés acompanyar l’home en el seu camí, que es fes germà seu.

Crist, descendent del rei David, és precisament el «germà» al voltant del qual es constitueix el poble, que té cura del seu poble, de tots nosaltres, a preu de la seva vida. En Ell nosaltres som un: un sol poble; units a ell, participem d’un sol camí, un sol destí. Solament en Ell, en Ell com a centre, tenim la identitat com a poble.

3 . I, finalment, Crist és el centre de la història de la humanitat i també el centre de la història de tot home. A Ell podem referir les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes que entreteixeixen la nostra vida. Quan Jesús és el centre, fins i tot els moments més foscos de la nostra existència s’il·luminen, i ens dóna esperança, com li va passar al bon lladre en l’Evangeli d’avui.

Mentre tots els altres es dirigeixen a Jesús amb menyspreu -« Si tu ets el Crist, el Messies Rei, salva’t a tu mateix i baixa de la creu» – aquell home, que s’ha equivocat en la vida fins al final però es penedeix, agafa Jesús crucificat implorant: «Recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne» (Lc 23,42). I Jesús li promet: «Avui seràs amb mi al paradís» (v. 43): el seu Regne. Jesús només pronuncia la paraula del perdó, no la de la condemna, i quan l’home troba el valor de demanar aquest perdó, el Senyor no deixa mai d’atendre una petició com aquesta. Avui tots nosaltres podem pensar en la nostra història, el nostre camí. Cada un de nosaltres té la seva història, cada un de nosaltres també té els seus errors, els seus pecats, els seus moments feliços i els seus moments foscos. Ens farà bé, en aquesta jornada, pensar en la nostra història i mirar Jesús i des del cor repetir tantes vegades, però amb el cor, en silenci, cadascun de nosaltres: “recorda’t de mi, Senyor, ara que estàs en el teu Regne!”. Jesús, recorda’t de mi, perquè jo tinc ganes de ser bo, tinc ganes de ser bona, però no tinc força, no puc: sóc pecador, sóc pecador! Però recorda’t de mi, Jesús: Tu pots recordar-te de mi, perquè Tu estàs al centre, Tu estàs precisament en el teu Regne! Què bell! Fem-ho avui tots, cadascun en el seu cor, tantes vegades. “Recorda’t de mi Senyor, Tu que estàs al centre, Tu que estàs en el teu Regne!”.

La promesa de Jesús al bon lladre ens dóna una gran esperança: ens diu que la gràcia de Déu és sempre més abundant que l’oració que l’ha sol·licitat. El Senyor sempre dóna més del que se li demana, és tan generós, dóna sempre més del que se li demana: li demanes que es recordi de tu i et porta al seu Regne! Jesús està precisament al centre dels nostres desitjos d’alegria i de salvació. Anem tots junts per aquest camí.

T'interessarà ...

El més llegit