Pàgina d'inici > Noticies > Homilies de Santa Marta

Jesús fa olor d'ovella! I nosaltres?

El Papa Francesc, en la seva homilia de Santa Marta, va fer una radiografia dels grups de pressió en el temps de Jesús, que segur ens pot sonar molt vàlida en els nostres dies. El Papa va advertir “del perill dels que redueixen la fe al moralisme"

Moltes d’aquestes opcions de vida les tenim a dins i fora de casa nostra -els que segueixen una alliberació política o cerquen acords amb els poderosos– malauradament també ens queden alguns d’aquest darrers. L’aliança amb els poderosos sempre és una temptació poc evangèlica.

Els fariseus “feien del culte a Déu – diu el Papa – de la religió, una serie de manaments, i dels deu que hi havia en feien més de tres-cents. Carregaven aquest pes sobre les espatlles de la gent. Feien una reducció de la fe en el Déu viu a pura casuística. La casuística més cruel!” Que en queda d’aquest comportament encara entre nosaltres? En els nostres cors en el moment de tractar a l’altre? En els nostres mètodes, formularis, institucions? Ens agafem a la casuística com la llei segura que ens protegeix, sense pensar en el guariment i la salvació de l’altre?

Francesc també parla sense embuts dels Saduceus: “Aquest no tenia fe, l’havien perdut. Feien del seu ofici religiós un camí per trobar acords amb els poders polítics, els poders econòmics. Eren homes de poder”. Potser avui els diríem “lobbistes”, cercadors del seu propi benefici i influència.

Francesc també va advertir, en les seves paraules, dels zelotes “els qui eren revolucionaris i volien alliberar al poble d’Israel de l’ocupació romana”.

Però la reflexió que comparteix el Papa Francesc és que cap d’aquest d’aquests grups, per les seves paraules i fets, atreien el poble. Potser algun era temut, però cap meravellava i encenia els cors. Per què seguia la gent a Jesús, es pregunta el Papa: “Perquè reconeixen que és el Bon Pastor. Perquè estaven admirats del seu ensenyament”, “les seves paraules meravellaven els cors i quedaven estorats de trobar quelcom tan bo i tan gran”. “La resta – conclou el Papa – parlava, però no arribava a la gent”.

Jesús, continuava Francesc “s’apropava al poble”, “el guaria al cor” , “no tenia cap vergonya de parlar amb pecadors, anava a buscar-los”. Jesús fou el primer en cercar les perifèries existencials. “Jesús era el Bon Pastor, i les ovelles escoltaven la seva veu i el seguien”. Jesús feia olor d’ovella.

Ara cal preguntar-nos, diu Francesc: “A qui ens agrada seguir?. Als que ens parlen de coses abstractes o de casuístiques morals; aquells que es fan dir poble de Déu però no tenen fe, i ho negocien tot amb els poders polítics i econòmics; aquells que sempre van per les coses destructives”. I no només a qui volen seguir, nosaltres a qui volem ser: fariseus, saduceus, zelotes, essenis, o bons pastors?

“Jesús no és un moralista, un negociant, un guerriller, és el Bon Pastor”. Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Marta, dijous 26 de juny de 2014.

T'interessarà ...

El més llegit