Pàgina d'inici > Noticies

IV Jornades Interdiocesanes de Catequesi

[Secretariat Interdiocesà de Catequesi] Del 12 al 14 de novembre, el Bisbat de Girona va acollir enguany les IV Jornades Interdiocesanes de Catequesi, les quals van tenir per marc la localitat de Santa Susanna, a la comarca del Maresme, i que com sempre organitzava el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), convocades sota el lema “Esdevenir […]

[Secretariat Interdiocesà de Catequesi]

Del 12 al 14 de novembre, el Bisbat de Girona va acollir enguany les IV Jornades Interdiocesanes de Catequesi, les quals van tenir per marc la localitat de Santa Susanna, a la comarca del Maresme, i que com sempre organitzava el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), convocades sota el lema “Esdevenir cristians. Instruïts per la Paraula, renovats pels Sagraments”.

La Sra. Montserrat Oriol, directora del SIC a donar la benvinguda als prop de 300 catequistes vinguts d’arreu dels bisbats amb seu a Catalunya i també dels de les illes Balears. Després, Mons. Xavier Salinas, bisbe de Tortosa i encarregat de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la Catequesi, va dirigir la pregària inicial, complementada amb un corprenedor muntatge audiovisual.

Tot seguit, Mons. Salinas va procedir a la presentació de les Jornades, remarcant el paper insubstituïble de la Catequesi i dels catequistes en el procés de la iniciació cristiana.

Després de sopar, es va presentar un “happening”, ideat per Mn. Josep Lluís Arin i magníficament realitzat pel grup “Bufanúvols”, encapçalat per Pau Tarruell i Carmina Mas. Es titulava “Els caminants d’Emmaús” i explicava l’episodi dels dos deixebles que, camí d’Emmaús, es trobaren amb el Senyor ressuscitat, fent a la vegada una divertida repassada a diversos moments de la Bíblia que teníen a veure amb la fe i l’esperança del poble d’Israel, connectats amb la seva realizació en Jesucrist.

A continuació Mn. Arin, que —dit sigui de passada— va demostrar que el rigor en l’exposició no està renyit amb el bon humor que fa atractius fins i tot els temes més àrids, es va endinsar en el que va qualificar de “recuperació d’uns deixebles en procés de dimissió”, aplicable als nostres temps. Va indicar que l’episodi dels deixebles d’Emmaús —exclusiu de l’evangelista Lluc— és la millor catequesi resurreccional, centrada en la iniciativa i acció del Senyor ressuscitat i estructurada sobre el contrast d’aquests dos deixebles d’Emmaús que comencen abandonant Jerusalem, conversant-discutint, amb ulls que no reconeixen Jesús i acaben amb els ulls oberts i reconeixent Jesús, conversant amb el cor abrusat d’entusiasme i tornant a Jerusalem amb els Onze.

Després d’analitzar quins motors-forces provoquen un canvi tan radical, va resumir la seva intervenció dient que “confiant en la Gràcia misericordiosa del Senyor que constantment pren la iniciativa i vol fer camí amb nosaltres, deixant-nos guiar per les Escriptures que ens interpel·len i il·luminen el camí a seguir; seguint el camí incomparablement més gran de la Caritat, signe suprem d’identificació cristiana; celebrant vivament l’Eucaristia que expressa tota la identitat cristiana, esdevindrem realment pedres vives de l’Església que el Senyor vol fer créixer avui a casa nostra”.

El segon dia

El dia 13, segon de les jornades, va començar amb una pregària preparada per Mn. Josep Lluís Arin, a la que va seguir la ponència “Catequesi i Litúrgia. Dues accions fonamentals en el procés per esdevenir cristià”, a càrrec de Mn. Antoni Evira, delegat de Catequesi del Bisbat d’Urgell.

Després d’una introducció explicant el significat del terme “litúrgia” i indicant que la catequesi i els sagraments són necessaris, fonamentals per a esdevenir cristians, va passar a analitzar la Catequesi i la Litúrgia en la iniciació cristiana per a concloure que en la catequesi d’iniciació es realitza també una iniciació sacramental. Tot seguit es va endinsar en l’anàlisi del procés d’iniciació a la vida cristiana. Va resumir la seva ponència dient que “la catequesi, intrínsecament unida a tota l’acció litúrgica i sacramental, ha d’afavorir aquesta participació.No podem oblidar que la participació fructuosa en la celebració litúrgica i sacramental depèn molt de la qualitat de la catequesi. En qualsevol cas, la catequesi al servei de la iniciació cristiana s’ha de desenvolupar en relació amb els sagraments d’iniciació, com un element interior d’aquests, i amb les celebracions litúrgiques pròpies d’aquest procés catequètic”.

Després d’uns breus instants de descans, va ser el torn de Mons.Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, i la seva ponència sobre “Viure el dia del Senyor”, estructurada en cinc punts. Mons. Taltavull va començar parlant sobre la “cultura” del cap de setmana que condiciona el viure avui el diumenge —entés com a “Dia del Senyor”— en la nostra societat. Va reflexionar sobre el fenomen de la mobilitat i els esforços (equilibris) pastorals en una societat també multicultural. La vida actual també condiciona el ritme setmanal i el temps lliure, que pot ser un temps buits o temps ple. Va indicar també que el patrimoni cultural religiós —molta gent va a visitar monuments en els seus dies festius— podria ser una bona eina d’evangelització. S’hauria d’estudiar com fer una catequesi en base als temples.

En una segona fase, Mons. Taltavull va plantejar el tema “Eucaristia, assemblea i diumenge” fent-se preguntes com ara “Com vivim el cap de setmana i en ell el diumenge? Com vivim i celebrem el Dia del Senyor? Quina evolució hem viscut en quan a vivència i participació? En quin estat d’ànim a celebrar l’Eucaristia dominical?

Després, el bisbe Sebastià va parlar sobre uns textos de referència, molt útils per a entendre el diumenge, com ara els punts número 102 i 106 de la Constitució sobre la Litúrgia del concili Vaticà II; la carta apostòlica Dies Domini, del papa Joan Pau II; els punts 1.166 i 1667 del Catecisme de l’Església catòlica, i el número 241 del Compendi del Catecisme.

Un dels textos presentats — la carta apostòlica Dies Domini, del papa Joan Pau II, escrita el 1998— podria esdevenir la base per aprofundir en el Dia del Senyor, plantejant diverses consideracions sobre el diumenge com a Dia del Senyor, per celebrar l’obra del Creador; com a Dia del Crist, entés com a dia del Senyor ressuscitat i el do de l’Esperit; com a Dia de l’Església, considerant l’assemblea eucarística cor del diumenge; com a Dia de l’home, és a dir dia de joia, de repòs i de solidaritat; i com a dia Dia dels dies, perquè el diumenge és la festa primordial, reveladora del sentit del temps.

Finalment, va parlar sobre el Dia del Senyor amb una bona denominació i control de qualitat, eludir allò tan corrent de “No tinc temps” o d’”Estic massa enfeinat”. Va cloure la seva intervenció glossant textos del papa Benet XVI, i per concloure que “participar en l’assemblea litúrgica sdominical, juntamenty amb tos els germans i germanes amb els quals es forma un sol cos en Jesucrist, és una cosa que la consciència reclama i que alhora la forma. Perdre el sentit del diumenge, com a Dia del Senyor per santificar, és símptoma d’una pèrdua del sentit autèntic de la llibertad cristiana, la llibertad dels fills de Déu”.

La tercera ponència de la sessió matinal va ser “La celebració de l’Eucaristía, model d’integració entre Paraula i Sagraments, segons el Directori de Misses amb nens”, desenvolupat per Mn. Enric Termes, delegat de Catequesi de Barcelona. La seva va ser una intervenció molt viscuda, plena d’experiències i curulla d’anècdotes. Es podria resumir la seva ponència amb aquella dita popular “Què fan els infants? El que veuen fer als grans!”. Molt sovint la conducta dels infants ve condicionada per l’exemple de les persones grans; poc vigor a les respostes, despistament, accions mecàniques. Com abans Mons. Taltavaull, Mn. Termes va reivindicar el sentit festiu de la Eucaristia. Celebrar el Dia del Senyor vol dir celebrar la seva Ressurrecció, un esdeveniment joiós que ens omple d’esperança i dóna sentita a la nostra vida i a la nostra fe. Aleshores, a què venen les cares llargues?

La sesió matinal es va cloure amb la realització de la gairebé preceptiva foto de grup al voltant de la piscina, seguida per infinitat de fotos de grups menors.

La sessió de la tarda va començar amb Mn. Joan M. Amich, membre del SIC i coordinador dels materials didàctics del nou catecisme Jesús el Senyor, va exposar la seva ponència “Caminar al pas de l’Any Litúrgic, seguint les guies didàctques del catecisme Jesús és el Senyor, elaborades pel SIC”. En la seva dissertació va recordar que “en la situació actual són molts els infants que desconeixen els símbols i els elements més bàsics de les celebracions cristianes. Molt sovint, aquesta apreciació és extensiva als pares”.

Mn. Amich va remarcar que “des del primer dia cal anar comunicant la idea que la catequesi no es redueix a la participació en la sessió setmanal amb el grup i els catequistes, sinó que s’estén a la celebració de la missa dominical amb la comunitat”. El ponent va seguir explicant que “l’itinerari catequètic que proposa el SIC està estructurat seguint el ritme de l’any litúrgic. Els temes escollits responen, entre altres elements, a aquesta dinàmica. Els colors de cada bloc i de cada pàgina es corresponen amb el color litúrgic que els infants veuran en la missa del diumenge”. Va acabar dient que “en les circumstàncies presents de les nostres parròquies, vénen sovint a la catequesi —pensada per als qui foren batejats d’infants i s’estan preparant per a l’Eucaristia— nois i noies fills de pares batejats, que no van demanar el Baptisme al seu temps per als fills. La petició del Baptisme demana un camí, un procés, una progressió, unes etapes. Cal que cada etapa es correspongui al creixement en la fe dels infants”, tot indicant que en la Guia “es proposen aquestes celebracions catecumenals, tot i que originalment són pensades per als infants no batejats (catecúmens), ha semblat que alguns dels seus elements poden ser adequats també per als infants ja batejats. Són celebracions a fer en la missa d’infants o missa familiar que se celebra a la parròquia, amb la participació de tota la comunitat, dels infants de la catequesi i dels seus pares i mares, als quals serà important convidar explícitament”.

Després d’uns minuts de descans, els participants a les IV Jornades es van reunir per diòcesis (al final van resultar tretze grups) i van exposar i debatre les seves experiències catequètiques. Després, un portantveu de cada grup va presentar a l’assemblea les conclusions a que havia arribat el grup respectiu

Al capvestre, els catequistes es van traslladar a la parròquia de Malgrat de Mar, on participaren en la celebració de l’Eucaristia dominical.Prèviament, s’aplegaren a la platja de Santa Susanna on, mitjançant unes petites llinternes dibuixaren una gran creu en la foscor de la nitr. Tot seguit, dividits en trenta grups feren camí vers la parròquia, aturant-se de tant en tant per llegir la perícopa de sant Lluc referida als deixebles d’Emmaús i per respondre i posar en comú les deu preguntes que figuraven al llibret de ruta que es va repartir entre els participants a les Jornades.

Un cop arribats a l’església, Mons. Salinas va presidir l’eucaristia, concelebrada pels nombrosos preveres assistents entre els quals hi figurava Mn. Jordi Figueras, vicari episcopal de Tarragona. En la seva homilia, el bisbe Xavier va glossar la importància de la tasca dels catequistes, als quals —en el moment de la comunió— els va ser lliurada una creu de fusta d’olivera de Jerusalem, com a senyal de marca dels cristians. El ritu de benedicció de la creueta va ser emotiu i simpàtic alhora.

Després de la missa, el Cor Jove Contrapunt, de Malgrat de Mar, va oferir un petit concert d’obres del repertori mundial i de cançons populars catalanes i de les Illes, el qual va ser llargamente aplaudit.

Tercera sessió

El diumenge 14 de novembre va començar amb el rés de Laudes i la pregària, preparada per Mn. Salvador Gras, delegat de Catequesi del Bisbat de Girona, acompanyat per Mn. Antoni Elvira.

Mn. Xavier Morell, delegat de Catequesi de l’Arquebisbat de Tarragona, va presentar la seva ponència “El catequista inicia a celebrar”, basant-se en verset “Senyor, ensenyeu-nos a pregar” (Lc 11,1). Mn. Morell va iniciar la seva intervenció indicant que la catequesi inicia a totes les dimensions de la vida cristiana, explicant com ho exposen els punts 85 i 86 del Directori General per a la Catequesi.. Tot seguit va presentar la figura del catequista com a persona que prega i celebra amb l’Església. En relació a la pregària va parlar que calia unes condicions prèvies: esc oltar-se, descobrir el valor del silenci, trobar algú que prega i celebra, nodrir la pregària amb la vida i la vida amb la pregària. I va establir un programa de quatre passos: pregar i celebrar; pregar i celebrar davant els nois/es; pregar i celebrar amb els nois/es; i ensenyar a pregar i a celebrar als nois/es.

També va parlar del catequista com aquella persona que acompanya una evolució. Una evolució que ofereix moltes facetes: des d’una pregària en simbiosi, vers una pregària autònoma; des d’una pregària manipuladora i utilitarista, vers una pregària gratuïta; des d’una pregària antropomòrfica, vers una pregària personal; des d’una pregària animista, vers una pregària cristiana; des d’una pregària ritualista, vers una pregària autèntica; i, finalment, des d’una pregària centrada en ella mateixa, vers una pregària centrada en Déu. En aquest camp el catequista pot oferir l’estructura i la direcció, però en la trobada del catequitzand amb Déu no hi pot interferir.

Va cloure la seva intervenció donant pistes als catequistes per oferir als nois/es allò que prepara i sosté la pregària i la celebració i posar-los en contacte amb les expressions de la pregària i la litúrgia de l’Església.

La sessió, després d’un breu descans, va seguir amb diferents experiències viscudes i ben preparades sobre la Missa d’Infants. Com preparar (donar vida) proposades a les Guies del catecisme Jesús és el Senyor. Van exposar les seves experiències grups de catequesi pertanyents als Bisbats de Solsona, Vic, Tortosa i Mallorca.

Després d’una breu pausa, hi va haver una emotiva celebració de la Paraula,conduïda per Mn. Salvador Gras, amb unes sentides pregàries preparades per les diòcesis de Solsona, Girona, Menorca i Tarragona. El “cant dels adéus” va posar punt i final als tres dies de convivència.

T'interessarà ...

El més llegit