Pàgina d'inici > Noticies > Familia i Vida

Indignats contra qui?

Les persones tenim dret a pensar com vulguem. Això és el que en diuen democràcia. Per què m'haig d'indignar i atacar literalment qui no pensa igual?

Fa uns dies va aparéixer la porta de l’església plena de pintades. Ahir vaig rebre una foto enviada per un capellà amic d’una manifestació davant la catedral de Terrassa. Avui veig a la televisió com cinc noies agredien el cardenal de Madrid, Rouco Varela… et preguntes per què, i la resposta és que estan indignats. Contra qui?

Estan indignats i indignades contra la nova llei del govern sobre l’avortament. I per què no es queixen llavors a la delegació del govern? Perquè resulta que l’Església està darrera aquesta llei. De debò? A mi no m’ha trucat ningú per consultar-me. Les persones que ahir van anar a missa i van haver de sortir per la porta del darrera de la catedral de Terrassa crec que tampoc. Potser a Mons. Rouco Varela sí li han consultat. I suposo que haura dit el de sempre: que l’Església està en contra de l’avortament i a favor de la vida. Com sempre s’ha dit. Llavors, per què ara aquests atacs i crits contra esglésies?

Les persones tenim dret a pensar com vulguem. Això és el que en diuen democràcia. Per què m’haig d’indignar i atacar literalment qui no pensa igual? Per què li haig d’anar a cridar, insultar, agredir…? Per mi seria molt interessant i constructiu fer un cafè amb els autors de la pintada de l’església, o amb els manifestants de Terrassa o amb una d’aquestes Femen indignades. I que parléssim del perquè de la seva indignació, sobre què és realment avortar, sobre el que no es diu d’aquest drama, sobre com ajudar a les dones davant embarassos no desitjats, sobre si té sentit viure amb una malformació, etc. Hi ha tantes coses a parlar… Però alguna cosa em diu que és més còmode cridar i manifestar-se que no dialogar ni pensar. No sigui que potser acabi resultant que les coses són més complexes de com se les veia. Darrera la ràbia sempre hi ha patiment. Però l’odi mai cura ferides. Al revés.

Fa uns mesos una noia em va voler fer una entrevista justament sobre l’avortament. Ens vam reunir en una cafeteria i vam estar xerrant molta estona. Ella estava en contra de la nova llei, i per tant a favor de l’avortament. Va ser una conversa molt maca i afable. A mi em va fer molt de bé parlar amb ella, perquè em va fer pensar. I a ella crec que també. “No m’has convençut”, em va dir amb un somriure. “Però m’has fet pensar”. Aquella noia, em vaig adonar, en realitat tampoc havia pensat gaire sobre l’avortament. I el curiós és que tot i jo ser capellà, Déu no va sortir enlloc.

Ara sí que el faig sortir, i li demano que posi més seny i menys rauxa en el cor dels joves d’avui, per no deixar-se manipular. Reflexioneu i no us deixeu portar per la majoria. Tots podem equivocar-nos, però no deixeu que us diguin que una equivocació és un encert. És el pitjor que us poden fer. I l’avortament mai ho és.

T'interessarà ...

El més llegit