Pàgina d'inici > Noticies

Inauguració del curs de la Fundació Joan Maragall

[Fundació Joan Maragall] La FJM centrarà l’atenció del nou curs en el camp de les arts El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, presideix l’acte d’inauguració de curs de la FJM, celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona El primer rector de la UVic i president de la Societat Verdaguer, Ricard Torrents, pronuncia la lliçó inaugural: […]

[Fundació Joan Maragall]

La FJM centrarà l’atenció del nou curs en el camp de les arts

El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, presideix l’acte d’inauguració de curs de la FJM, celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona

El primer rector de la UVic i president de la Societat Verdaguer, Ricard Torrents, pronuncia la lliçó inaugural: Art i Literatura versus contemporaneïtat: la constel·lació Maragall/Gaudí

La Fundació Joan Maragall (FJM) ha inaugurat aquest vespre el curs 2011-2012. En un acte celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, i presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, el nou president de la FJM, Josep M. Carbonell, ha anunciat “el desig de la Fundació d’intensificar l’atenció en el camp de les arts, tant plàstiques, visuals com musicals”. “La programació d’enguany –ha afegit el Dr. Carbonell- es pot emmarcar en uns objectius generals de l’entitat: creació de pensament, de voluntat de diàleg amb els diversos àmbits de la cultura, d’arribar a ser un espai de convocatòria de l’univers cristià, intel·lectual, universitari, cultural, diocesà i, evidentment, del nostre país”.

El Dr. Josep M. Carbonell, que va substituir en el càrrec al Dr. Antoni Matabosch el proppassat 30 de juny, ha destacat la “consolidació” de la FJM en el diàleg fe-cultura i també que, “tot i les dificultats econòmiques que com tot el nostre entorn estem patint, hem pogut seguir oferint una reflexió, uns cicles i unes publicacions de qualitat i útils a tot aquell ampli col·lectiu que es preocupa pel diàleg entre la fe i la cultura amb esperit obert i conciliar”.

El president de la FJM ha destacat també la col·laboració amb la Fundació Sagrada Família i amb el Ministeri d’Afers Exteriors –a través de l’organisme d’Acción Cultural Espanyola- per tal de produir al Braccio di Carlo Magno de la Ciutat del Vaticà l’exposició Gaudí i la Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat, comissariada per Daniel Giralt-Miracle, que reflectirà la relació entre l’art, l’arquitectura i la transcendència de la mà d’Antoni Gaudí. La mostra, que es podrà visitar del 24 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012, es complementarà amb un seguit activitats institucionals i acadèmiques per donar a conèixer diversos aspectes de la cultura catalana i de l’església catalana –la del temps de Gaudí i l’actual-.

El Dr. Carbonell ha comunicat també que Carles Torner és el nou director de la revista Qüestions de Vida Cristiana, editada en col·laboració amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en substitució de Ramon Pla i Arxé, i que la FJM està “explorant l’obertura a altres àmbits de les arts”, que es concreta actualment en la col·laboració amb SIGNIS, a través de l’activitat de cinema espiritual. A continuació, el president de la FJM ha presentat el ponent de la lliçó inaugural, el Dr. Ricard Torrents.

Art i Literatura versus contemporaneïtat: la constel·lació Maragall/Gaudí, lliçó inaugural a càrrec del Dr. Ricard Torrents 

La lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec del Dr. Ricard Torrents, rector fundador de la Universitat de Vic i president de la Societat Verdaguer, i porta per títol: Art i Literatura versus contemporaneïtat: la constel·lació Maragall/Gaudí

Professor, crític i assagista, el Dr. Ricard Torrents (Folgueroles, 1937) té una obra que va dels estudis literaris sobre Jacint Verdaguer i la traducció d’autors alemanys fins als assaigs sobre Universitat i Educació Superior. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), secretari de la seva Secció de Filosofia i Ciències Socials, i professor emèrit de la Universitat de Vic.

En la seva ponència, el Dr. Torrents ha abordat un dels moments més creatius del binomi “Cristianisme i Cultura” en la història de l’Europa moderna. “És el moment protagonitzat per la plèiade d’intel·lectuals i artistes de les dècades a cavall dels segles XIX i XX”, entre els quals l’autor ha optat per destacar Joan Maragall i Antoni Gaudí “com a pròxims i allunyats –ha afirmat-, que es mouen en la mateixa òrbita; «es mouen», no pas en passat sinó en present continu. En efecte –ha continuat el Dr. Ricard Torrents-, si bé han caducat molts dels programes ideològics concomitants, en perdura viva l’obra de creació que ha fet dir que el segle XX és el Segle d’Or modern de la cultura catalana, entesa com a creació de pensament i art”. Durant la lliçó, el professor Torrents ha posat en relleu el poeta Joan Maragall i l’arquitecte Antoni Gaudí, “no tant per la seva relació personal ni per l’atracció  de les seves obres en la posteritat, com per les afinitats creatives d’art, d’una banda, i de sentit de pertinença, per l’altra, generador d’identitats personals i de poble; fins al punt que les seves obres es poden considerar un eix identitari que travessa tota una constel·lació, que pot portar el nom de constel·lació Maragall-Gaudí”. “Contemplar aquests astres del cel de l’art i la poesia –ha afegit el Dr. Torrents- no vol dir sinó mirar el firmament cultural d’avui amb la mirada dels clàssics des de la posició que ens és donada a aquesta banda de l’hemisferi occidental mediterrani”. “Si és veritat que la tradició artística i literària occidental té assumida la idea que hi ha dues tendències, una de central o metropolitana i una de perifèrica -o provinciana-“, en la ponència el professor Torrents reivindica “la centralitat d’aquests creadors catalans”.

Ajut de formació de la Fundació Joan Maragall a Josep Barcons i Palau 

Abans d’acabar l’acte s’ha anunciat públicament la concessió de l’ajut de formació, que enguany recau en el projecte: L’Òpera Moses Und Aaron d’Arnold Schönberg, que portarà a terme Josep Barcons i Palau, llicenciat i màster en Humanitats per la UPF, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura, i llicenciat en Guitarra Clàssica pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. A banda de la seva activitat compositiva, Josep Barcons combina les seves principals línies d’investigació amb les àrees de la lingüística, la filosofia de la religió i l’anàlisi musical. 

En l’estudi que durà a terme amb l’ajut de la FJM, Josep Barcona es planteja la hipòtesi que les inquietuds espirituals del compositor Arnold Schönberg (Viena, 1874 – Los Angeles, 1951) es veuen reflectides en la seva obra no sols a nivell temàtic, sinó també a nivell poètic. Alhora que la seva evolució espiritual el du de l’aconfessionalitat al protestantisme i al judaisme, en títols com l’oratori L’escala de Jacobo l’òpera Moisès i Aaron, el compositor vienès avança en la formulació d’un llenguatge musical -primer l’atonalitat i després el dodecafonisme- que serà fonamental per a tot el desenvolupament de la música del segle XX.

                                                                                                                                                                    

Departament de Premsa de la Fundació Joan Maragall

Tel. 93 488 08 88 / 606 50 78 69 (Òscar Bardají) / www.fundaciojoanmaragall.org

T'interessarà ...

El més llegit