Pàgina d'inici > Noticies

Inauguració de la placa en record de Mn. Carles Oller

El diumenge 7 de setembre en la celebració de la seva festa patronal, la Nativitat de la Verge Maria, la comunitat parroquial de Mare de Déu de Port va viure una jornada festiva on fou inaugurada una placa en record de Mn. Carles Oller, antic rector molt dedicat en temps difícils, al barri i la […]

El diumenge 7 de setembre en la celebració de la seva festa patronal, la Nativitat de la Verge Maria, la comunitat parroquial de Mare de Déu de Port va viure una jornada festiva on fou inaugurada una placa en record de Mn. Carles Oller, antic rector molt dedicat en temps difícils, al barri i la parròquia.

L’acte presidit pel bisbe Sebastià Taltavull i el regidor del districte va comptar amb la presència dels emocionats nebots de Mn. Carles que oferiren retrat del sacerdot.

Mn. Carles Oller fou rector del la parròquia de Mare de Déu de Port l’any 1931 i va morir l’octubre de 1938 per malaltia a la casa on estava refugiat a l’edat de 43 anys

La seva actuació va ser molt intensa i amb gran abast social, amb amistat i respecte per a totes les famílies més enllà d’ideologies i creences. La catequesi, l’Escola Popular, els nois avantguardistes, la Federació de Joves Cristians de Catalunya, la revista “Ideal”.

Va preparar el nou assentament actual de la parròquia i l’escola amb l’adquisició dels terrenys, els plànols d’obra amb l’arquitecte Bergós, l’aprovació i l’ajuda del Bisbat.

A part dels testimonis orals de moltes persones, bastants avui ja difuntes, podem trobar diversos escrits amb valoracions molts positives. Pel seu significat cal esmentar especialment el llibre de Francesc Candel (1971) Història d’una parròquia i el llibre d’Anna Ortiz (2012) L’Elies de Can Tunis. Ambdues obres expressen la gratitud col·lectiva per la tasca en el barri de Mn. Carles Oller i la seva influència en la trajectòria del barri.  

Paraules de Mn. Hortet, rector de la parròquia de Mare de Déu de Port, en l’acte inaugural de la placa en record del qui fou el seu predecessor Mn. Carles Oller Oliveres

Des del moment que es va obrir aquest espai on ara estem, amb il·lusió vam començar els passos necessaris per posar aquesta placa. I per fi en una festa tan assenyalada com la de la Mare de Déu de Port, el 8 de setembre de 2013, acabem de realitzar aquest acte per honorar la memòria de Mn. Carles.

Ens podem felicitar mútuament!

Quan vam celebrar el centenari de la parròquia fa 3 anys i en el llibre que vam editar dels cent anys de la història de la parròquia,  amb la investigació de Ginés Olmos i Julio Baños, aquí presents, es va fer encara més clara la importància del pas de Mn. Carles per la parròquia i el barri.

El Sr. Regidor, el Sr. Bisbe, la família ja han glossat molt bé la seva figura. Mn. Carles va oferir al barri i a la parròquia una actuació molt intensa i de gran abast social amb la catequesi, les celebracions litúrgiques, els grups d’acció i educació cristiana d’adolescents amb el nom d’avantguardistes, dels joves de la Federació, amb la revista realitzada per aquests grups amb el nom d’Ideal, l’escola tan ben portada, l’ajuda a les necessitats de famílies i persones, el tracte amigable amb tothom.

Hem sentit de moltes persones que van viure en aquella època com valoraven i estimaven a Mn. Carles. I també hi ha diversos escrits en aquest mateix sentit. Pel seu significat recordo el llibre del Paco Candel escrit l’any 1971: Historia d’una parroquia, on  amb  el peudònim de “mosen Javier Oriol”  li fa un gran homenatge al llarg de les seves 389  pàgines. També l’any passat Anna Ortiz Huguet va  presentar un llibre sobre el seu pare L’Elies de Can Tunis, on brilla l’afecte i amistat vers Mn. Carles del que va ser un dels joves participants de tota aquesta moguda. Aprofito per recordar també la Rosa Huguet, l’esposa de l’Elies que també va formar part d’aquesta aventura amb una gran solvència i  estimació.

Una coincidència, feliç i entranyable, ha fet  que aquest passatge de Mn. Carles i els jardins de l’altra banda d’Elies Ortiz, estiguin un al costat de l’altre, com ho van estar en vida. No sé si tindran algun diàleg com els diàlegs dels campanars de sant Martí del Canigó i de sant Miquel de Cuixà que trobem  en el poema del Canigó de Jacint Verdaguer.

Sí, que espero que quan ens vegin moure’ns per aquí els nostres carrers a grans i petits i també per la parròquia i per la clínica d’aquí al costat, els seus diàlegs siguin més joiosos i esperançats que els dels dos campanars.

Igualment trobo bonic que siguin en dos espais convivencials i senzills, sense cap prepotència ni vanitat, dos espais íntims del barri, com ho havien estat les seves vides.

Us demanem a tots dos que des del vostre paradís ens envieu alguns àngels, l’àngel del consol, de l’esperança, de la lluita per l’avui i el demà de la nostra dignitat personal, familiar i social.

Acabo donant les gràcies de tot cor i en nom de la comunitat parroquial de Mare de Déu de Port i de Sant Bartomeu, al nostre regidor Jordi Martí i el seu equip amb el conseller tècnic Sergi, gràcies als representats elegits dels diversos partits per treballar per al bé del districte. Gràcies a les entitats del barri que una vegada més acolliu a les nostres parròquies i us les sentiu com a vostres.

Gràcies al bisbe Sebastià per la seva presència i les seves paraules tan oportunes, que continuaran a l’Eucaristia, gràcies a la família de Mn. Carles, tots compartim la vostra emoció.  

Amb aquest acte crec que estem ben preparats per anar entrant a l’església i amb els cants i les flors  festejar a la Mare de Déu, però abans unim-nos en un bon aplaudiment  per Mn. Carles de qui acabem de fer memòria agraïda i que ens dóna  un bon estímul per al  nostre present.

Visca mossèn  Carles! Visca el nostre barri!

T'interessarà ...

El més llegit