Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

II Jornada Mundial de la Pobresa a la Catedral

El cardenal Omella demana ser les mans, els ulls i les oïdes de Déu per lluitar contra la pobresa mundial

II Jornada Mundial de la Pobresa a la Catedral de Barcelona. Un dia que va servir per prendre consciència de tots els errors. També per proposar solucions per poder millorar la vida dels 821 milions de persones que pateixen fam crònica. Prenent consciència que el 98% d’aquestes persones viuen en països en desenvolupament i el 70% d’aquests són dones.

Una trobada a la catedral per lluitar contra la pobresa que va presidir l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella. On la feligresia va participar per pregar per aquells que viuen en situació de vulnerabilitat o pobresa. El cardenal ha recordat les paraules del Papa Francesc per la jornada mundial de la pobresa. “Cal buscar l’arrel del mal, que està en la injustícia del nostre món”.

La solidaritat

L’arquebisbe de Barcelona assegurava que “hem de demanar-li al Senyor que ens canviï el cor per fer-nos més humans i més solidaris”. Ho ha recalcat durant la seva homilia davant de tota la feligresia present a la Catedral de Barcelona.

Déu no té mans, no té ulls, no té orelles, però té les nostres mans, els nostres ulls i les nostres orelles

Amb aquestes paraules Omella demanava a tots els presents aquella solidaritat, aquella ajuda cap als més necessitats enaltint l’exemple de totes aquelles persones que denuncien a la vegada que anuncien. Denunciant les injustícies alhora que anuncien que el cor està fet per estimar i compartir amb els altres.

Anem aconseguint cada dia una societat més justa, més en pau i més en llibertat

Els tres verbs del pobre

El primer de tots és el de “cridar”. El pontífex, en les seves paraules, no deixa de banda l’examen de consciència. Explica que, en aquesta Jornada, ens hem d’examinar “per adonar-nos si realment hem estat capaços d’escoltar els pobres”. Així, en aquest “cridar”, recomana el silenci. Tot i que sembla antagònic, Francesc relaciona els dos missatges. Ho fa justificant el silenci com “l’escolta que necessitem per a poder reconèixer la seva veu” (la de la pobresa). Tanmateix, no deixa de ser un repte. Explica el Papa: “S’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés” que aquesta ens porta a “quedar satisfets sense haver pres compromís”.

“El Senyor, diu el salmista, no només escolta el crit del pobre, sinó que respon”. “Respondre“, és a dir, un crit que tenim la missió de “fer-los veure que no ha caigut en el buit”. El missatge que Francesc inscriu en els cristians és el de “no limitar-se a una forma d’assistència”. Al cristià se l’exigeix una “assistència amant que honra l’altre com a persona i busca el seu bé”.

Seguint amb la concisió del seu missatge, Francesc afirma que “la pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia”. Per tant, hem “d’alliberar“. Davant aquest fet, subratlla la crida de l’individu i la comunitat a “ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres”.

Dades colpidores

821 milions de persones amb fam crònica. Una dada colpidora. Això s’agreuja al saber que: Només 42 persones posseeixen la meitat de la riquesa del món. A més l’1% dels habitants del planeta acumula tanta riquesa com el 99% restant. Desigualtat i inequitat que cal recordar i posar en relleu per poder arribar a canviar aquestes algun dia. Segons dades de Mans Unides se sap que es perden o malgasten l’any 1300 milions de tones d’aliments. Una xifra que podria alimentar 3.000 milions de persones.

Segons Càritas Catalunya, el 33,7%  de famílies i persones ateses no tenen un habitatge digne. Una dada que posa en manifest l’impediment per accedir a un lloguer assequible. A més, el 80,8% d’aquestes persones amb edat laboral estan a l’atur. Tot i que tenir una feina no representa res avui en dia, ja que el 12% dels treballadors catalans està al llindar de la pobresa tot i treballar.

T'interessarà ...