Pàgina d'inici > Noticies

I tu, com qui ets? Com Pilat, com el Cirineu, com Maria?

Discurs del Papa Francesc en el Via Crucis Estimats joves: Hem vingut aquí avui per acompanyar a Jesús al llarg del seu camí de dolor i de amor, el camí de la Creu, que es un dels moments forts de la Jornada Mundial de la Joventut. Al concloure l’any de la Redempció, el beat Joan […]

Discurs del Papa Francesc en el Via Crucis



Estimats joves:

Hem vingut aquí avui per acompanyar a Jesús al llarg del seu camí de dolor i de amor, el camí de la Creu, que es un dels moments forts de la Jornada Mundial de la Joventut. Al concloure l’any de la Redempció, el beat Joan Pau II desitjà confiar-vos, a vosaltres, joves , la Creu dient-vos. “Porteu-la pel món com a senyal de l’amor de Jesús a l’ humanitat, i anuncieu a tots que sols en Crist mort i ressuscitat hi ha salvació i redempció” (Paraules al lliurar la creu de l’Any Sant als joves, 22 d’abril de 1984: Insegnamenti VII, 1 (1984), 1105). Des de aleshores, la Creu ha recorregut tots els continents i a travessat els més variats mons de l’existència humana, quedant com impregnada de les situacions vitals de tants joves que l’han vist o l’han portat.  Ningú pot portar la Creu de Jesús sense deixar en ella quelcom de si mateix i sense emportar-se quelcom de la creu de Jesús a la seva pròpia vida. Aquesta tarda, acompanyat al Senyor, m’agradaria que ressonessin en els vostres cor tres preguntes. Que heu deixat vosaltres a la Creu, estimat joves de Brasil, en  aquest dos anys en que ha recorregut el vostre immens país?.I, que ha deixat la creu en tots i cadascun de vosaltres? . I, finalment, que ens ensenya per la nostra vida aquesta Creu?

1. Una antiga tradició de l’Església de Roma explica que l’apòstol Pere, sortint de la ciutat per fugir de la persecució de Nerò, veié que Jesús caminava en direcció contrària i de seguida li pregunta. “Senyor, on vas?”. La resposta de Jesús fou: “Torno a Roma per ser crucificat de nou”. En aquell moment, Pere comprengué que tenia que seguir al Senyor amb valentia, fins al final, però entengué sobre tot que mai estava sol en el camí; amb ell sempre hi era aquell Jesús que el va estimar fins a morir a la Creu. Mireu, Jesús amb la seva Creu recorre els nostres carrers carregant amb les nostres pors, els nostres problemes, els nostres patiments, també els més profunds. Amb la Creu, Jesús s’uneix al silenci de les víctimes de la violència, que ja no poden cridar, sobre tot els innocents i els indefensos; amb ella, Jesús s’uneix a les famílies que es troben en dificultats, que ploren la pèrdua dels seus fills, o que pateixen en veure’ls víctimes de paradisos artificials com la droga; amb ella, Jesús s’uneix a totes les persones que passen fam en un món que cada dia tira tones d’aliments; en ella, Jesús s’uneix a qui es perseguit per la seva religió, per les seves idees, o simplement per el color de la seva pell; en ella, Jesús s’uneix a tants joves que han perdut la seva confiança en les institucions polítiques per que veuen l’egoisme i la corrupció, o que han perdut la seva fe en l’Església, inclòs en Déu, per l’ incoherència dels cristians dels ministres de l’Evangeli. En la Creu de Crist hi ha el patiment, el pecat de l’home, també el nostre, i Ell ho acull tot amb els braços oberts, carrega sobre la seva espatlla les nostres creus i ens diu: Endavant. No la portes tu sol. Jo la porto amb tu i he vençut la mort i he vingut a donar-te esperança, a donar-te vida  (cf. Jn 3,16).

2. I així podem respondre la segona pregunta; Que ha deixat la Creu en els que l’ha vist, en els que l’han tocat? Que deixa en cadascun de nosaltres?. Deixa un bé que ningú més ens pot donar: la certesa de l’amor indefectible de Déu per nosaltres. Un amor tant gran que entra en el nostre pecat i el perdona, entra en el nostre patiment i ens dona força per sobreportar-lo, entra també en la mort per vèncer-la i salvar-nos. En la Creu de Crist hi ha tot l’amor de Déu, la seva immensa misericòrdia. I és un amor del que podem refiar-nos, en el que podem creure. Estimats joves, refiem-nos de Jesús, confiem plenament en Ell (cf. Lumen fidei, 16). Sols en Crist, mort i ressuscitat trobarem salvació i redempció. Amb Ell, el mal, el patiment, la mort no tenen la darrera paraula, per que Ell ens dona esperança i vida: ha transformat la Creu de instrument d’odi, de derrota, de mort, en signe d’amor, de victòria i de vida. El primer nom del Brasil fou precisament “Terra de Santa Creu”. La Creu de Crist fou plantada no sols en la platja fa més de cinc segles, sinó també en l’historia, en el cor i en la vida del poble brasiler, i en altres molts. A Crist que pateix el sentim proper, un de nosaltres que comparteix el nostre camí fins al final. No hi ha en la nostra vida creu petita o gran, que el Senyor no comparteixi amb nosaltres.

3. Però la Creu ens convida també a deixar-nos contagiar per aquest amor, ens ensenya també a mirar a l’altre amb misericòrdia i amor, sobre tot a qui pateix, a qui te necessitat d’ajuda, a qui espera una paraula, un gest, i a sortir de nosaltres mateixos per anar a trobar-los i donar la mà. Moltes cares han acompanyat a Jesús en el seu camí al calvari. Pilat, el Cirineu, Maria, les dones…També nosaltres podem ser per els demés com Pilat, que no té la valentia d’anar contracorrent per salvar la vida de Jesús i es renta les mans. Estimats amics, la Creu de Crist, ens ensenya a ser com el Cirineu, que ajuda a Jesús a portar aquella fusta tant pesada, com Maria i les altres dones que no tenen por de acompanyar Jesús fins el final, amb amor i tendresa. I tu, com qui ets? Com Pilat, com el Cirineu, com Maria?.

Estimats joves, portem les nostres alegries, els nostres patiments, els nostres fracassos a la Creu de Crist; trobarem un Cor obert que ens compren, ens perdona, ens estima i ens demana portar aquest mateix amor a la nostra vida, estimar a cada germà o germana amb aquesta mateix estimació. Que així sigui.

T'interessarà ...

El més llegit