Pàgina d'inici > Noticies

Homilía Missa de la Jornada per la Vida

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Jornada per la Vida, Basílica de la Sagrada Família, 24 de març de 2012. Celebrem amb goig l’Eucaristia en el Vè. Diumenge de Quaresma, tot avançant-nos una mica a la celebració litúrgica de l’Anunciació del Senyor que s’escau el […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Jornada per la Vida, Basílica de la Sagrada Família, 24 de març de 2012.

Celebrem amb goig l’Eucaristia en el Vè. Diumenge de Quaresma, tot avançant-nos una mica a la celebració litúrgica de l’Anunciació del Senyor que s’escau el dia 25 de març, però enguany per caure en un diumenge de quaresma se celebrarà litúrgicament el dilluns. L’Església al nostre país ha unit la festa de l’Anunciació amb la Jornada per la defensa de la vida humana des del primer moment de la seva concepció fins a la mort natural.

La festa de l’Anunciació és la de l’anunci de l’Encarnació del Fill de Déu en les entranyes virginals de Maria per obra de l’Esperit Sant. L’Anunciació és per part de Déu un desbordament de generositat i de gràcia. És també, una manifestació de l’amor misericordiós de Déu envers tots nosaltres. La Verge Maria orant i l’àngel enviat en són protagonistes, però el personatge principal és sobretot Déu.

Com a Cardenal de Barcelona us he convocat amb la col·laboració de la Delegació Diocesana de la Família i de moviments que treballen a favor de la vida humana. Us he convocat perquè són Església i l’Església ha defensat sempre la vida com un do molt preuat de Déu, ja que l’home i la dona són les criatures més excelses que Déu ha creat i ha posat tota la creació al servei de la seva realització integral. I us he convocat en aquesta entranyable i bellíssima Basílica dedicada a la Sagrada Família, perquè la família és el bressol de la vida humana des del primer moment de ser engendrada. I us he convocat a vosaltres, estimades famílies, perquè amb l’amor conjugal heu acollit el do inestimable de la vida dels vostres fills i filles.

Maria, per obra de l’esperit Sant, va concebre el Fill de Déu en les seves entranyes virginals. Jesucrist és el “fruit beneït del ventre” de la Verge Maria. I és cert que tots els concebuts i encara no nascuts són també “fruits beneïts” de Déu, ja que ell els ha atorgat l’existència en el si matern. La maternitat és sempre una bona notícia perquè està vinculada a una nova vida humana, que és l’obra més excelsa de la creació.

Amb l’Eucaristia que celebrem volem donar gràcies a Déu pel do preuat de la vida. Ell és el Senyor de la vida, ell ens confia aquest do que ens arriba per l’amor dels nostres pares per tal que nosaltres l’agraïm, el protegim, el conservem i el dediquem al servei de Déu i dels germans. La vida humana no és nostra, és de Déu i és sagrada i inviolable. I ho és tota vida humana, especialment la vida dels encara no nascuts que en el si de la mare necessiten i demanen sense parlar l’ajut, l’amor i la protecció dels seus pares que els han engendrat, de la societat i de l’Església, per poder néixer i gaudir de la vida com en gaudim nosaltres. Ressona en els nostres cors i en la humanitat les paraules de Déu Creador: “No mataràs”. Aquest manament diví que Déu ha impregnat en el nostre ésser creat ens obliga a tots, també en el seus continguts més positius de respecte, amor i protecció de la vida humana.

El Concili Vaticà II, celebrat ara fa cinquanta anys, en el seu missatge conclusiu, feu una meravellosa crida a les dones amb aquestes paraules: “Vosaltres dones, esteu presents en el misteri de la vida que comença (…) Reconcilieu els homes amb la vida”. La mare admira el misteri de la vida i amb una intuïció singular comprèn allò que porta dins d’ella. La mare accepta i estima com a persona el fill que porta en el ventre.

Sempre hem defensat la vida humana des del primer moment de la seva concepció i hem posat en relleu la gravetat de l’avortament i de l’eutanàsia. Amb aquesta veu profètica en defensa de la vida els cristians presten un servei molt important a la vida mateixa, a les famílies i a la societat.

La encíclica “Centessimus annus” del Papa Beato Juan Pablo II afirma que una parte integrante del derecho fundamental a la vida es “el derecho a crecer bajo el corazón de la madre después de haber sido engendrado, como lo es también el derecho a vivir en una familia unidad y en un ambiente moral favorable al desarrollo de la propia personalidad de cada niño”.

Los cristianos hemos de trabajar para fomentar la cultura de la vida, en contra de la cultura de la muerte que se fomenta con el aborto y la eutanasia. Actuar en favor de la cultura de la vida es ser de verdad progresista. El aborto provocado no es progresista, porque corresponde a la sociedad y a sus dirigentes, como afirma la “Evangelium vitae”, crear las condiciones necesarias para que no sólo se respete, sino que se estime la vida. No es posible construir el bien común de la sociedad sin reconocer, respetar, proteger y tutelar el derecho a la vida. Sobre este derecho se fundamentan los demás derechos de la persona humana. La sociedad no puede tener una base sólida si se contradice a si misma aceptando el desprecio y la violación de la vida humana y especialmente de los más necesitados como son los concebidos aún no nacidos. Hay que recordar que todos los cristianos, pero especialmente los comprometidos en la vida política, han de trabajar para que su actuación esté siempre al servicio de la defensa, protección y promoción de la vida humana, de las personas y del bien común.

Una sociedad que no valora y no defiende la vida humana y especialmente la de los inocentes y débiles, no construye la cultura de la vida, sino de la muerte y el grado de humanización y de humanismo de una sociedad se mide por su actitud y su valoración de la vida humana. En la tradición cristiana fundamentada en la Biblia, toda vida creada por Dios inferior a la vida humana está al servicio del hombre y de la mujer, lo que exige que se respete la vida humana mucho más que el respeto que merece la vida que forma parte del cosmos creado por Dios.

El Hijo de Dios se encarnó y nos visitó. Como Zaqueo y tantos y tantos, también aquellos peregrinos de cultura griega se acercaron al apóstol Felipe para decirle “queremos ver a Jesús”, Hoy son muchas las personas que quieren ver a Jesús, que quieren conocerle, porque buscan sentido a su vida y sólo Jesús es “el camino, la verdad y la vida”. Se acercan a nosotros, a la Iglesia y nos piden: “queremos conocer a Jesús”. Hemos de ser evangelizadores, hemos de propiciar a nuestros hermanos un encuentro personal con Jesús. A vosotros, queridos padres, os corresponde iniciar a vuestros hijos de pequeños en el conocimiento de Jesús, en la oración que es el diálogo con él y en la catequesis y la misa dominical. Rezad con vuestros hijos, rezad en familia. La familia que reza unida permanecerá unida.

No tinguem por ni vergonya d’anunciar Jesús arreu on ens movem. Jesús és l’únic salvador. Ell ens ha dit en l’Evangeli d‘avui que “quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi”. Jesús parlava de la creu i de la seva crucifixió salvadora que porta a la resurrecció. Fou en la creu que Jesús va ser glorificat pel Pare perquè és en la creu on apareix més clarament l’amor fidel de Déu envers tota la humanitat.

 

T'interessarà ...

El més llegit