Pàgina d'inici > Noticies

Homilia en la Missa inaugural de les facultats eclesiàstiques

Homilia del Sr. Cardenal Dr. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller, en la Missa d’inauguració de curs de les Facultats de Teologia i Filosofia, de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i de l’Institut de Teologia Fonamental, Barcelona 9 d’octubre de 2013 Ens hem aplegat per celebrar l’Eucaristia amb motiu de l’inici […]

Homilia del Sr. Cardenal Dr. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller,

en la Missa d’inauguració de curs de les Facultats de Teologia i Filosofia,

de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i de l’Institut de Teologia Fonamental,

Barcelona 9 d’octubre de 2013

Ens hem aplegat per celebrar l’Eucaristia amb motiu de l’inici de curs de les nostres estimades institucions eclesials, la Facultat de Teologia, la Facultat de Filosofia, l’Institut Superior de Litúrgia i l’Institut de Teologia Fonamental. Amb el memorial de la mort i resurrecció del Senyor, donem gràcies a Déu per poder iniciar un nou curs en aquestes institucions docents que estan prestant un servei molt necessari i molt preuat a la formació dels futurs sacerdots i també a la formació superior  de diaques, religioses i laics. La docència i la recerca que ofereixen aquestes institucions realitza unes finalitats molt importants pel bé del present i del futur de les nostres Esglésies diocesanes i per al nostre país.

L’Església és conscient de ser dipositària d’un missatge que té origen en Déu mateix. El missatge que proposa a l’home no prové de la seva pròpia especulació, encara que fos la més alta, sinó del fet d’haver acollit en la fe la Paraula de Déu. En aquest sentit, el Concili Vaticà II, ara que hem celebrat els 50 anys de la seva celebració, ens diu que “Va plaure a Déu en la seva bonesa i saviesa revelar-se ell mateix i fer conèixer el misteri de la seva voluntat, per mitjà del qual els homes tenen accés al Pare pel Crist, Verb encarnat, en l’Esperit Sant i participen de la naturalesa divina” (Dei Verbum, 2). La revelació és, doncs, una iniciativa totalment gratuïta que ve de Déu per assolir la humanitat i salvar-la.

El Beat Joan Pau II – que ben aviat celebrarem la seva canonització – en la seva encíclica La fe i la raó ens diu que “cal no oblidar que la revelació està plena de misteri. És veritat que amb tota la seva vida, Jesús revela el rostre del Pare (…); amb tot, el coneixement que nosaltres tenim d’aquest rostre es caracteritza per l’aspecte fragmentari i pel límit del nostre enteniment” (N. 13). El Senyor desitja que tot home i tota dona arribin al coneixement de la veritat sobre Déu i ens ha dit que som els seus amics perquè ens ha fet saber tot el que ha sentit del Pare. Certament, només el do de la fe permet penetrar en el misteri de Déu, tot afavorint-ne la seva comprensió coherent.

En la Paraula de Déu que hem escoltat apareix el diàleg de Jonàs amb Déu, diàleg en el qual Déu li fa conèixer més i més el que Jonàs no entenia i que fins i tot el portava a discutir amb Déu. El diàleg amb Déu és necessari en el teòleg i en el filòsof, com també en els estudiants, per conèixer a Déu. Deia Sant Tomàs d’Aquino que havia aprés més en la pregària que en els llibres. I Jesús, en l’Evangeli d’avui, ens ha ensenyat la pregària del Parenostre que és la pregària de tots els cristians i que ens ha revelat amb profunditat i amplitud la paternitat amorosa de Déu. Per això, amb la pregària demanem els dons de la saviesa, de l’enteniment i de la ciència de Déu. Sense aquests dons de l’Esperit Sant no serà reeixit el treball dels professors i dels alumnes. Pregària i estudi són dues activitats que han d’anar molt unides per assolir un bon resultat en el treball d’aquest nou curs que iniciem.

La Constitució conciliar Dei Verbum ens diu que “a Déu que es revela, l’home li deu l’obediència de la fe” (N. 4). Tot celebrant l’Any de la Fe, desitgem posar-ho en pràctica, perquè amb aquesta afirmació conciliar s’indica una veritat fonamental del cristianisme: la fe és la resposta d’obediència a Déu. Això comporta reconèixer-lo en la seva divinitat, transcendència i llibertat suprema. El Déu que es dóna a conèixer, des de l’autoritat de la seva transcendència, comporta la credibilitat dels continguts que revela.

Acollir la revelació de Déu amb actitud de fe i de pregària demana també reconèixer la funció maternal de l’Església ja que és aquesta la que conserva íntegre el contingut de la revelació de Déu i ens l’ofereix. La Paraula de Déu s’escolta en el si de l’Església, comunitat apostòlica, com en el seu lloc propi. El Concili Provincial Tarraconense ens demana que entrem en la Bíblia “sota el guiatge de l’Esperit Sant, a l’interior de la gran Tradició de l’Església i de la interpretació autèntica del Magisteri” (Resolució, 48). I el Concili Vaticà II ens recorda que “els garants del dipòsit de la Paraula de Déu, contingut en la Tradició i en l’Escriptura, són els successors dels Apòstols, els bisbes, que ensenyen en comunió amb el successor de Pere” (Lumen gentium, 20). Per això el treball del teòleg i de l’estudi de la teologia porta a conèixer més i millor la missió de l’Església i a agrair-li aquest servei maternal.

Els centres superiors d’ensenyament han de promoure homes i dones savis. Aquesta és una paraula molt elevada que podria semblar inaccessible, però equival a poder comptar amb persones d’uns hàbits de reflexió, de discerniment i de pensament profund, per tal de superar la superficialitat en que està entrant la nostra societat. La recerca de la saviesa i de la profunditat ens fa capaços d’acompanyar les persones que és molt propi de tot home i de tota dona d’Església.

Les nostres institucions que avui ens apleguen han de participar de la naturalesa de l’Església que és eminentment evangelitzadora, i en la docència i en la recerca aquest esperit evangelitzador i missioner hi ha d’estar molt present, especialment avui que el repte evangelitzador és el principal que tenim i que desitgem afrontar. El Papa Francesc reitera aquest esperit i actuació evangelitzadors. Us invito en nom de tots els bisbes de Catalunya a intensificar aquest esperit eclesial en el vostre treball, benvolguts professors i alumnes.

Maria conservava en el seu cor el que veia i sentia respecte del seu Fill, el nostre Redemptor. Que ella – sedes sapientiae – ens ajudi a portar a la pregària els continguts del vostre estudi.

T'interessarà ...

El més llegit