Pàgina d'inici > Noticies

Homilia en la Missa d’ordenació de preveres

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa d’ordenació dels preveres, Luis Fernando Acosta Romero i Felio Villarrubias Darna Catedral de Barcelona, 23 de desembre de 2012. Ens hem reunit en la nostra estimada basílica catedral de Barcelona per a la celebració de l’Eucaristia dominical en el IV Diumenge […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa d’ordenació dels preveres, Luis Fernando Acosta Romero i Felio Villarrubias Darna

Catedral de Barcelona, 23 de desembre de 2012.

Ens hem reunit en la nostra estimada basílica catedral de Barcelona per a la celebració de l’Eucaristia dominical en el IV Diumenge d’Advent, preludi de Nadal, i per l’ordenació sacerdotal dels dos diaques diocesans Luis Fernando Acosta Romero i Felio Villarrubias Darna. La nostra és una celebració molt festiva perquè celebrem l’amor etern, infinit i gratuït de Déu que es lliurà a la mort en creu i ressuscità, i el seu amor a la nostra estimada Església de Barcelona donant-nos dos nous sacerdots perquè la serveixin amb plena generositat i disponibilitat.

Aquests dies d’Advent la litúrgia ens ha fet viure les dues anunciacions que l’evangelista Lluc relata: la de Joan i la de Jesús. Les coneixem prou bé. Déu cridà, invità a Maria per ser Mare del seu Fill Unigènit per obra de l’Esperit Sant. Déu cridà a Zacaries i Elisabet per esdevenir pares del precursor. Déu ha cridat també als nostres germans Felio i Luis Fernando, un dia ja fa força temps, per ser sacerdots, perquè facin present a Jesús Bon Pastor enmig dels homes i dones d’avui i perquè actuïn en la persona de Crist en la celebració de l’Eucaristia i dels sagraments. I com Maria, els nostres germans, un dia ara fa força temps respongueren afirmativament i per això avui es disposen a rebre el sagrament del presbiterat.

Benvolguts i benvolgudes, en ells i en tots nosaltres hi ha sempre la presència de Déu que ens estima, ens crida, ens acompanya amb la seva providència misericordiosa. Mai estem sols i el Senyor fa en nosaltres molt més del que nosaltres fem en nosaltres mateixos. Tots hem de ser molt conscients d’aquesta presència amorosa de Déu en cada home i en cada dona de la humanitat.

L’Evangeli d’avui ens ha dit que “Maria se n’anà decididament a la muntanya” per ajudar a sa cosina Elisabet que era molt més gran que ella i esperava un fill, Joan Baptista. Maria, plena de gràcia, plena d’amor a Déu i als germans, no dubtà en fer un llarg camí que suposa tres o quatre jornades, malgrat que ella esperava el Fill de Déu, el Messies. Aquesta actitud de Maria plena d’amor i de disponibilitat ha de ser la que vosaltres com a sacerdots haureu de tenir i de viure sempre. El vostre amor cristià, per l’ordenació sacerdotal serà amor pastoral, caritat pastoral, que us demanarà estar sempre disponibles per servir els feligresos i als homes i dones que Déu us confiï. Com el Bon Pastor heu de tenir el vostre cor ple de zel pastoral per tenir cura amatent dels fidels i per tenir esperit missioner i evangelitzador envers els qui no creuen o estan allunyats de l’Església. El vostre ministeri presbiteral ha de ser sempre vocacional.

Maria entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. I Maria féu present el Messies que portava en el seu si virginal. Així apareix clarament de les paraules d’Elisabet, plena de l’Esperit Sant, en què saludà Maria com la Mare del seu Salvador. És la primera proclamació pública de l’encarnació del Fill de Déu i de la divinitat del fruit de les entranyes virginals de Maria.

Com Maria, vosaltres nous preveres  haureu de portar Jesús als homes i dones d’avui. En un món secularitzat i on molts viuen com si Déu no existís, haureu d’exercir el vostre ministeri que demana apropar-vos als germans, escoltar-los i oferir-los-hi la mateixa aigua de vida que Jesús va oferir a la dona samaritana en el pou de Jacob. Els homes i dones d’avui enmig del desert espiritual del nostre món s’acosten al pou amb el got buit, amb el desig de satisfer la seva set espiritual i trobar sentit ple de la seva vida que només Jesús pot oferir i que ara ho farà també pel vostre ministeri.

Elisabet digué també a Maria: “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”. Maria gaudia de la felicitat que dóna la fe, aquest do gratuït que rebem de Déu immerescudament. En aquest Any de la Fe que el Papa Benet XVI ens ha ofert, cal que valorem moltíssim el tresor de la fe, que li agraïm al Senyor i que treballem per conèixer més i millor els continguts de la fe cristiana, del Credo, i que ens esforcem per evitar un divorci entre la nostra fe i la nostra vida.

Vosaltres, com a sacerdots especialment, sou homes de fe, com Maria que també era una dona de fe. Aviveu sempre la vostra fe. En el vostre ministeri sacerdotal, tot el que fareu, direu i celebrareu només s’entén plenament a la llum de la fe. Amb la fe, la vocació que el Senyor us ha donat, Luis Fernando i Felio, és la millor de totes. Cal agrair-li constantment el do de la fe i el do del sacerdoci. I així, serà veritat també en vosaltres aquelles paraules d’Elisabet: feliços vosaltres perquè heu cregut. Perquè el Senyor a través del vostre ministeri d’evangelització, de catequesi, de celebració de la fe, de la caritat, complirà el que ha promès, és a dir, la salvació dels homes i dones de la humanitat.

Felio i Luis Fernando, escoltem aquestes entranyables paraules del Beat Joan Pau II: “La consciència de ser ministres de Jesucrist comporta també la consciència agraïda i joiosa d’una gràcia singular rebuda de Jesucrist: la gràcia d’haver estat escollit gratuïtament pel Senyor com a instrument viu de l’obra de salvació. Aquesta elecció demostra l’amor de Jesucrist al sacerdot. Precisament aquest amor, més que cap altre amor, exigeix correspondència” (Pastores dabo vobis, 25). Estimeu molt i sempre a Jesús, mantingueu un tracte interpersonal amb Ell en la pregària generosa, centreu la vostra exigència de santedat en l’exercici fidel i generós de la caritat pastoral i tracteu les coses de Déu i de l’Església amb puresa de cor i segons les normes de l’Església.

Nuestros hermanos Felio y Luis Fernando nos dan testimonio de respuesta generosa a la llamada del Señor. Jóvenes que estáis participando en esta celebración, el Señor también os llama u os llamará a la vocación que ha pensado para cada uno de vosotros. Hoy celebramos la vocación al sacerdocio. El Señor también os llamará a ser sacerdotes, porque Él necesita más sacerdotes para llevar a término su magnífica obra de salvación universal. Si os llama, responded con un sí generoso. Seréis muy felices.

A vosotros padres que tenéis hijos, el testimonio de los padres de estos dos nuevos sacerdotes es estimulante. Los padres cristianos han de pedir al Señor que si es su voluntad, llame a uno de sus hijos para que sea sacerdote. Dios escucha la oración de los padres.

En esta eucaristía agradecemos también el servicio que María nos ha prestado de darnos el fruto de sus entrañas virginales, el Hijo de Dios y Emmanuel, que adoraremos en el pesebre la noche de Navidad.

T'interessarà ...

El més llegit