Pàgina d'inici > Noticies

Homilia en la Missa de Pasqua

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach en la Missa de Pasqua, Catedral de Barcelona, 24 d’abril de 2011 L’Església exulta d’alegria. Del cor dels cristians brolla l’al·leluia de la resurrecció de Jesucrist. Avui és Pasqua. Avui és el dia del Senyor per antonomàsia. Avui Jesús, el Fill de Déu encarnat, després […]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach

en la Missa de Pasqua, Catedral de Barcelona, 24 d’abril de 2011

L’Església exulta d’alegria. Del cor dels cristians brolla l’al·leluia de la resurrecció de Jesucrist. Avui és Pasqua. Avui és el dia del Senyor per antonomàsia. Avui Jesús, el Fill de Déu encarnat, després de la seva mort per tots nosaltres, ha sorgit vivent del sepulcre: ha ressuscitat!

La Pasqua de Jesús és el punt culminant de la història. És alhora la clau per interpretar el sentit de la vida. No hi ha un ritme binari després de la resurrecció del Senyor: vida-mort, sinó un ritme ternari: vida-mort-més vida. Morim per a viure en plenitud, eterna­ment, per sempre. Ens ho ha recordat avui sant Pau en al segona lectura: «Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu, juntament amb el Crist; quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb Ell plens de glòria

Pasqua és el «pas» de Déu alliberador enmig nostre. És el pas de la mort a la vida. La Vetlla Pasqual no és una simple commemoració històrica de la resurrecció del Crist. La resurrecció del Senyor és inseparable de la nostra. I això vol dir que no sols estem cridats a una nova vida després de la mort corporal, sinó que ara, a partir del baptisme que rebérem, hem de portar una vida nova de donació i d’estimació semblant a la de Jesucrist. Sant Joan ens ha dit: «Nosaltres sabem que hem passat de mort a vida perquè estimem els germans. La fosca es retira i apunta la llum veritable. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar.» És comprensible, doncs, que la Pasqua sigui la festa més adient per a la celebració del baptisme. La benedicció solemne de l’aigua i la renovació de les promeses baptismals recorden el lligam d’aquest sagrament tant amb les grans meravelles acomplertes per Déu a través de la història com amb aquelles altres, menys sorolloses però no menys admirables, que fa en el cor de cadascú.

Pasqua és novetat. Per això, com una figura de la pasqua del Crist, els jueus en el seu sopar pasqual menjaren pa sense llevat. Pasqua ens dóna la nova i eterna aliança de Déu amb la humanitat. Sant Pau ens demana que ens netegem bé del llevat que érem abans perquè siguem una nova pasta, i afegeix: «Celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar vivint amb sinceritat i veritat.» I això perquè hem ressuscitat —pel baptisme—juntament amb el Crist, i, per tant, hem de cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist, no allò que és de la terra.

Pasqua és la festa de les festes dels cristians. Tanmateix aquesta festa la celebrem cada diumenge. El Concili Vaticà ii ens recorda que «l’Església, seguint una tradició apostòlica que té el seu origen en el mateix dia de la resurrecció de Crist, celebra el misteri pasqual cada vuit dies, el dia anomenat amb raó dominica o dia del Senyor» (sc 106). Per això cada diumenge els cristians celebrem el misteri pasqual i s’actualitzen i s’enriqueixen en cadascú de nosaltres i en les comunitats cristianes els dons de la salvació de Crist, les gràcies del baptisme i la flama de l’Esperit Sant que el Salvador del món ens lliura. Som un poble que ha nascut de la Pasqua, som un poble pasqual, un poble que troba la seva identitat més pregona quan celebra la festa del misteri pasqual, l’Eucaristia. La identitat d’aquest dia, el diumenge, ha de ser salvaguardada i sobretot profundament viscuda.

Las palabras de Pedro en el fragmento de la primera lectura que hemos escuchado han de marcar nuestra nueva vida pascual. Refiriéndose a Jesús, el Apóstol nos dice: “Hablo de Jesús de Nazaret. Ya sabéis como Dios lo consagró ungiéndolo con el Espíritu Santo y con poder, como pasó por el mundo haciendo el bien  i dando la salud a todos los que estaban bajo la dominación del diablo”.Por el bautismo todos nosotros también hemos sido ungidos con el Espíritu Santo para que pasemos por el mundo haciendo siempre el bien. Hemos de ser testigos de la resurrección de Cristo. Nuestro mundo necesita auténticos testigos que con su propia vida, principalmente con sus obras, anuncien la Buena Nueva de la presencia de Cristo resucitado en medio de la comunidad cristiana y de la sociedad.  Todos nosotros ungidos por el Espíritu experimentamos la fuerza de la resurrección de Jesús que se manifiesta en una caridad discreta y generosa, un sagrado respeto para cada persona como imagen de Dios que es, un trabajo perseverante para construir una sociedad más justa y fraternal, una atención preferencial para los pobres y una esperanza cierta de vida delante de los signos de dolor y de muerte.

Resuenan hoy en tono de aleluya las palabras del ángel a las mujeres: “Por qué buscáis entre los muertos aquel que vive? No está aquí, ha resucitado”. También Pedro y Juan fueron al sepulcro, aquel domingo por la mañana, y lo encontraron vacío. El descubrimiento del sepulcro vacío por los apóstoles fue el primer paso hacia el reconocimiento del hecho de la resurrección del Señor. Juan “vio y creyó”. Como dice el Catecismo de la Iglesia Católica, “esto supone que Juan comprobó, en la realidad del sepulcro vacío, que la ausencia del cuerpo de Jesús no se debía a ninguna acción humana y que Jesús no había retornado simplemente a una vida terrenal, como en el caso de Lázaro”.

Amb el cor ple de joia cantem amb la seqüència pasqual, tot iniciant avui amb les vespres el joiós temps pasqual:

«Jesús ressuscitat,
sou, d’entre els morts, Senyor,
Monarca vencedor;
tingueu-nos pietat
.» Amén.

T'interessarà ...

El més llegit