Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Sr. Cardenal en la Missa per la Vida

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per la Vida, Basílica de la Sagrada Família, 30 de març de 2014 Amb joia celebrem l’Eucaristia en aquest 4art Diumenge de Quaresma en la nostra entranyable Basílica de la Sagrada Família. En la celebració ens unim a Jesús mort i ressuscitat per viure […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per la Vida, Basílica de la Sagrada Família, 30 de març de 2014

Amb joia celebrem l’Eucaristia en aquest 4art Diumenge de Quaresma en la nostra entranyable Basílica de la Sagrada Família. En la celebració ens unim a Jesús mort i ressuscitat per viure més intensament el seu misteri pasqual al qual hem estat íntimament units pel sagrament del baptisme que un dia vàrem rebre. El Senyor autor de la vida avui ens fa pregar pel do de la vida humana. Aquest diumenge el més a prop de la festa de l’Anunciació que l’àngel Gabriel feu a Maria per a ser Mare de Déu, el nostre Salvador, ens unim per pregar per tota vida humana, pensant especialment per la vida humana que està en procés de néixer en el si de la mare.

En aquesta Eucaristia preguem perquè en el món tots valorem al màxim la vida humana, abans de néixer i després d’haver nascut fins a la mort natural. Que les dones valorin sempre el do de la vida que porten en el seu si i que promoguin i defensin la vida humana davant de qualsevol violència que la malmeti o la mati. Demanarem també perquè els pares siguin ben conscients de la seva paternitat i a imitació de Sant Josep intentin i protegeixin la vida dels seus fills com el do més preuat que Déu els hi ha concedit.

Que totes les autoritats prenguin consciència de la gravetat de l’avortament i que les lleis protegeixin la vida dels no nascuts i facilitin tots els mitjans necessaris per a les mares que esperen un fill perquè puguin esdevenir mares felices i amatents del seu fill. Volem viure i proclamar l’Evangeli de la vida i treballar perquè tot infant concebut pugui arribar a néixer. Déu és l’autor de la vida. De la sacralitat de la vida deriva el seu caràcter inviolable, inscrit des del començament en el cor de l’home, en la seva consciència.

Cada persona humana en la profunditat de la seva consciència sempre és cridat a respectar el caràcter inviolable de la vida –la seva i la dels altres-, com una realitat que no li pertany perquè és propietat i do de Déu Creador i Pare. Certament, la vida humana té un caràcter sagrat i inviolable, en el qual es reflecteix la inviolabilitat mateixa del Creador. Precisament per això, Déu es fa jutge sever de tota violació del manament “no mataràs” que es troba a la base de la convivència social. Déu és el defensor de “l’innocent”. 

En la Basílica de la Sagrada Família preguem per a totes les famílies del món, especialment per les que passen mals moments, pels esposos separats, pels que han iniciat una nova vida conjugal estable, pels infants i especialment perquè es respecti la vida concebuda però encara no nascuda i perquè es trobi en les famílies el niu adequat i l’escalf necessari per a la formació humana i cristiana dels infants, adolescents i joves. És molt greu i inquietant el fenomen de l’eliminació de tantes vides humanes encara no nascudes mitjançant l’avortament. Hem de predicar arreu l’Evangeli de la vida, per tal que la joia d’una nova vida humana desterri la cultura de la mort que manifesta el nombre esfereïdor d’avortaments.

L’avortament provocat és un acte intrínsecament dolent que viola molt greument la dignitat d’un ésser humà innocent, llevant-li la vida. Una societat que no assegura la vida dels no nascuts és una societat que viu en una seriosa violència interna respecte de la seva missió fonamental: protegir i promoure la vida de tots. Aquest diumenge és el central de Quaresma. L’Evangeli ens ha parlat d’aquell cecque Crist va donar-li la llum. Aquest evangeli es llegia als catecúmens –és a dir, aquells que durant la quaresma es preparaven per rebre el baptisme la vetlla pasqual- en aquesta jornada inoblidable del gran escrutini. L’Església antiga veia en aquesta pàgina de l’Evangeli de Sant Joan una meditació baptismal.

En aquest evangeli hi trobem la contraposició de llum i tenebra, personalitzada en el cec que vivia en tenebra fins que Jesús li va donar la llum, la visió. El Senyor ens ha dit en el fragment que hem escoltat que “mentre estic en el món, sóc la Llum del món”. Al poble de la Bíblia li era connatural expressar-se per mitjà de símbols. Un dels més expressius fou el de la llum. Com a símbol religiós, “llum” és sinònim de Veritat, Passió, Bellesa, Sinceritat i Transparència. “Tenebra” significa el contrari. I no hi ha altra “llum” que la que ve de la seva font, és a dir, de Déu.

El fragment de la Carta als Efesis que hem escoltat en la lectura intermitja, ens porta el ressò d’una homilia baptismal primitiva. Ens ha dit que eren “tenebres” en el sentit que havien compartit les immoralitats del paganisme, però ara eren llum en el Senyor. També nosaltres hem passat de la tenebra a la llum pel baptisme que hem rebut i les paraules de la Carta de Sant Pau sonen com una joiosa felicitació: encara que ens sentim petits i pecadors, tenim la missió de ser en el món llum de Crist. Ell ens ho ha dit: vosaltres sou la llum del món.

El ciego del Evangelio fue curado por Jesús y le comunicó: “Creo, Señor”, y se postró ante él. Cuando se leían estas palabras a los catecúmenos en la Iglesia antigua, ellos las hacían suyas y las rubricaban recitando el Credo. En el evangelio de San Juan, la antítesis entre Luz y Tinieblas significa el contraste entre la Fe y la Incredulidad. Aquel ciego personificaba el pueblo de los sencillos. Descubre a Jesúscomo Dios y hombre paso a paso. Cumple sus indicaciones. Acepta su Palabra. Lo confiesa y lo adora. Es lo que nosotros hemos de hacer para descubrir constantemente a Jesús como nuestro único Salvador: escuchar su Palabra, ponerla en práctica, adorar al Señor y confesarlo como Dios.

Alrededor del ciego se mueven los indecisos, los que no quieren comprometerse con la Verdad por miedo a los “fariseos”. Jesús dice una expresión difícil de entender: he venido al mundo “para que los que no ven vean, y los que ven se queden ciegos”. Es una expresión paradójica, al estilo oriental. “Los que ven” quiere decir los que, en las cosas de Dios, están seguros de saberlo ya todo con sus propios alcances. Son autosuficientes. No hay camino mejor para perder la fe, o para no tenerla nunca, que la soberbia de mente y de corazón.

Por  el contrario, “los que no ven”, los que tienen conciencia de su limitación, saben ir con paso humilde, en actitud bautismal, al agua de Siloé como aquel ciego del evangelio y se lavó con aquella agua recibiendo la vista.

T'interessarà ...

El més llegit