Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Sr. Cardenal en la Missa de la Mercè

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de Barcelona i de la Província Eclesiàstica de Barcelona, a la seva Basílica, 24 de setembre de 2011 Avui els cristians i els representants de la ciutat de Barcelona i […]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de Barcelona i de la Província Eclesiàstica de Barcelona,

a la seva Basílica, 24 de setembre de 2011

Avui els cristians i els representants de la ciutat de Barcelona i de Catalunya ens reunim en la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè per celebrar la solemnitat de la nostra Patrona. Aquesta eucaristia en el dia de la Patrona de Barcelona, cap i casal de Catalunya, és un dels actes més importants de les nostres festes que donen i mantenen les nostres llunyanes i fecundes arrels cristianes. Avui més que mai, degut a la globalització i a l’abundant immigració d’altres ètnies, cultures i religions que ha vingut a casa nostra, hem d’esforçar-nos en mantenir la nostra identitat que com a poble de marca que som, sempre hem sabut acollir tot el que ens han ofert els qui venen de fora incorporant-ho a la nostra identitat i acollir els qui venen oferint-los el millor que tenim. Per això cal mantenir la nostra pròpia identitat amarada de cristianisme amb celebracions ben autèntiques.

La nostra celebració religiosa és una participació més dels cristians en la nostra festa que posa en relleu l’actitud i l’actuació de l’Església amb el seu desig de participar en la realització de la personalitat i de la identitat de la nostra ciutat comtal, històrica i moderna.

En l’Evangeli hem escoltat que Maria estigué present en les noces de Caná. Maria també es va fer present a la nostra ciutat, inspirant i movent a Sant Pere Nolasc per fundar l’Orde de la Mercè, els Mercedaris, que fou una realitat el 10 d’agost de 1218 en l’altar major de la Catedral de Barcelona. La presència de Maria en la nostra ciutat, en aquella ocasió, com sempre, fou molt beneficiosa. L’Orde de la Mercè va néixer per alliberar els captius que estaven privats de llibertat a les presons lluny de la pàtria. El Pare Miquel d’Esplugues ens diu que Nostra Dona Santa Maria va dignar-se descendir a Barcelona no pas en faisó d’amazona espiritual, o sia, com a capitana esforçada de cap llinatge de tropa, sinó com a suavíssima redemptora de captius. Per això els pares mercedaris realitzaven aquest servei preuat comerciant amb els qui tenien empresonats als cristians i, en tot cas, si això calgués, donant-se ells mateixos en rescat dels qui gemegaven en les presons de moreria.[1]

Maria va inspirar uns sants catalans per a aquesta fundació i ho va fer adaptant-se a la nostra personalitat i identitat com a poble aimant del diàleg, de la negociació i dels pactes. La fe cristiana s’encarna en totes les cultures i en tots els pobles de la terra, respectant tot allò que hi ha de bo i enriquint-ho amb la riquesa de l’humanisme cristià.

El mateix Sant Pare Benet XVI, acceptant amb generositat i afecte la invitació que li vaig fer per presidir la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, en la seva visita a Barcelona, el 7 de novembre de l’any passat, coneixedor del nostre país i de la nostra identitat, ens va dir que “ a Barcelona, he tingut el gran goig de dedicar la Basílica de la Sagrada Família, que Gaudí va concebre com una lloança en pedra a Déu, i he visitat també una significativa institució eclesial de caràcter benèfico-social, el ‘Nen Déu’. Són com dos símbols – continua el Papa – en la Barcelona d’avui de la fecunditat d’aquesta mateixa fe, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l’home. En efecte, la bellesa, la santedat i l’amor de Déu porten l’home a viure en el món amb esperança”.

Avui vivim altres esclavituds i sofrim altres necessitats. I tant Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè, com els cristians volem fer-nos presents enmig de la societat per aportar el nostre amor i la nostra fe. La nostra arxidiòcesi de Barcelona inaugura un nou Pla Pastoral i un dels seus objectius prioritaris és continuar treballant en la solidaritat com expressió de l’amor i de la fe per ajudar a moltes persones i famílies que sofreixen les conseqüències de la crisi econòmica. Vull agrair aquí tot el que les parròquies, Càritas i institucions eclesials estan realitzant per ajudar al nombre creixent de persones que demanen treball i ajuda econòmica. Ha augmentat la solidaritat dels cristians oferint-se com a voluntaris i compartint els seus béns. Tot això és fruit del nostre amor i de la nostra fe cristiana. Això és una aportació més de l’Església al bé de les persones i de la societat. Tanmateix, aquesta crisi persistent demana una actuació conjunta dels partits polítics, dels sindicats, de les patronals i dels grups socials, culturals i religiosos de la societat per tal de trobar solucions adequades.

En aquest sentit, Benet XVI, en la seva encíclica social “La caritat en la veritat”, ens diu que “la religió cristiana i les altres religions poden contribuir al desenvolupament només si Déu té un lloc en l’esfera pública, amb referència específica a la dimensió cultural, social, econòmica i, en particular, política”[2]. I afegeix: “La negació del dret a professar públicament la pròpia religió i a treballar perquè les veritats de la fe inspirin també la vida pública, té conseqüències negatives sobre el veritable desenvolupament… En el laïcisme i en el fonamentalisme es perd la possibilitat d’un diàleg fecund i d’una col·laboració profitosa entre la raó i la fe religiosa”[3].

La nostra solidaritat s’enriqueix amb els ulls de la fe. Si en la meva vida falta completament el contacte amb Déu, podré veure sempre en el proïsme només l’altre, sense aconseguir reconèixer en ell la imatge divina. En veure’l amb els ulls de Crist, puc donar a l’altre molt més que coses externes necessàries: puc oferir-li la mirada d’amor que ell necessita.

Amb la realització d’aquest objectiu pastoral prioritari la nostra Església de Barcelona se sent fidel a la nostra història i a la nostra identitat com posen en relleu la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, la fundació i l’obra de l’Orde dels Pares Mercedaris. I alhora som fidels també a la petició que ens va fer el Papa Benet XVI en la seva visita a Barcelona. Ell ens digué al final de la visita: “Demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l’Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat”.

Com a Canà de Galilea, Maria està també present en els nostres conciutadans que tenen dificultats i pateixen: els malalts, les persones grans i soles, els qui no tenen treball ni mitjans materials, els qui estan empresonats, els qui no tenen fe i cerquen sentit a la vida, els qui estan lluny de la seva pàtria i família. La Mare de Déu de la Mercè, com a Canà, presenta a Jesús totes aquestes necessitats i sofriments, perquè com a allà, Jesús converteixi l’aigua en el millor vi del banquet.

Barcelona, 24 de setembre de 2011


[1] Cf. Del llibre Nostra Senyora de la Mercè.

[2] N. 56.

[3] Id.

T'interessarà ...

El més llegit