Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Sr. Cardenal en el 1er. aniversari de la Dedicació de la Sagrada Família

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’Eucaristia del 1er. Aniversari de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família i del 50è. aniversari de la seva ordenació sacerdotal, 6 de novembre de 2011 Ens hem reunit amb joia en aquesta bellíssima i entranyable Basílica de la Sagrada Família per […]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en l’Eucaristia del 1er. Aniversari de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família i

del 50è. aniversari de la seva ordenació sacerdotal,

6 de novembre de 2011

Ens hem reunit amb joia en aquesta bellíssima i entranyable Basílica de la Sagrada Família per commemorar el primer Aniversari de la seva Dedicació que fou presidida solemnement pel Sant Pare Benet XVI. Tots portem en el nostre cor el record agraït i inesborrable de la visita apostòlica del Papa a Barcelona i la celebració litúrgica de la Dedicació del temple i de l’altar que fou curulla de bellesa i de participació per part de tota la nombrosíssima assemblea litúrgica reunida en la Basílica i als seus entorns. Reiterem al Sant Pare el nostre agraïment per la seva visita, el seu afecte i el seu missatge que ens va deixar i que ha orientat el nostre Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi.

El Senyor ens ha convocat, avui diumenge, per celebrar l’Eucaristia, el memorial de la mort i de la resurrecció de Jesucrist per a la Salvació de tota la humanitat, i ho fem joiosament en aquesta Basílica gaudiniana, suma admirable de tècnica, d’art i de fe. Com ens va dir el Sant Pare en la seva homilia aquí mateix, Gaudí “obrint el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa”.

Meravellats per aquesta bellesa de la Basílica copsem millor  la imatge bíblica que ens ofereix l’apòstol Pau en la seva carta als Efesis. Pel baptisme tots som conciutadans dels sants i familiars de Déu, edificats sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, amb el mateix Crist Jesús per pedra angular. I és en aquesta pedra angular, en què tota construcció, ajustada harmoniosament, com les naus d’aquest bellíssim temple, s’alçarà per ser temple sant en el Senyor i també nosaltres formem part  de l’edifici per esdevenir mansió de Déu en l’Esperit.

La commemoració de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família ens ajuda a prendre consciència de ser tots nosaltres pedres vives. Abans de començar les uncions, el celebrant diu amb veu alta: “Que el Senyor santifiqui amb el seu poder aquesta casa i aquest altar, perquè manifestin amb un signe visible el misteri de Crist i l’Església” (Ritual, n. 64).

Aquesta casa no és una casa qualsevol, sinó “el tabernacle de Déu amb els homes”. L’Església que té aquí la seva casa és, en Crist, el temple on Déu habita, i aquest “temple és sant, és una construcció de Déu, una edificació de Déu”. El Senyor construeix aquest temple amb tots els seus fills i filles per tal que siguin l’Església que viu del Senyor, anuncia arreu la seva Bona Nova, es reuneix per celebrar la fe i dóna testimoni de caritat envers els germans pobres i necessitats.

Els cristians hem d’imitar el nostre “arquitecte de Déu” com a pedres vives que som de l’Església no construïda per mà d’homes, sinó per l’Esperit que el Pare en Crist ens ha lliurat. El Sant Pare en la seva homilia ens va dir que “Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres, en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia. Així va unir la realitat del món i la història de la salvació… Va introduir pedres, arbres i vida humana dins del temple, perquè tota la creació convergís en la lloança divina… I va fer una cosa que és una de les tasques més importants avui: superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa”.

També nosaltres com a pedres vives de l’Església, per assolir aquestes importants finalitats hem d’inspirar-nos en aquells mateixos tres llibres que orientaren totes les actituds i activitats d’Antoni Gaudí com a persona, com a cristià i com a professional, per tal que nosaltres visquem i actuem com a cristians en el sí de l’Església i de la societat, posant en relleu la bellesa de la Paraula divina, de la celebració de la fe i de la solidaritat cristiana.

Gaudí deia que la bellesa es provocadora i atrau els homes i dones que la deleixen cap a la Veritat i la Bondat, cap a Déu. Assolir i viure la vocació baptismal de ser pedres vives de l’Església contribueix a que les comunitats siguin un clam evangelitzador que anunciïn a tothom i arreu Jesucrist i propiciïn als homes i dones de la humanitat un encontre personal amb ell, l’únic que, com ens ha dit Benet XVI en la seva primera encíclica, ens permet començar a ser cristians (cf. Déu és amor, n. 1).

La nostra Església de Barcelona, en sintonia i comunió amb tota l’Església de Jesucrist estesa d’Orient a Occident, està abocada cap a la nova evangelització. Aquest curs hem iniciat un nou Pla Pastoral centrat plenament en la missió i en l’evangelització. Ens hi ha animat la urgència de la nova evangelització en les nostres societats europees occidentals marcades fortament pel secularisme i la indiferència religiosa. Ens hi ha estimulat el treball del nou Dicasteri romà dedicat a la nova evangelització i la col·laboració que aquest Dicasteri ha demanat a la nostra ciutat cosmopolita en la “Missió Metròpolis” i la preparació del nou Sínode de Bisbes sobre la nova evangelització i ens hi ha mogut especialment el missatge que el Papa Benet XVI ens ha deixat en la seva visita apostòlica a Barcelona. En la seva homilia, en aquesta Basílica, ens va dir: “Recolzats en aquesta fe, busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l’únic que pot respondre a l’anhel de plenitud de l’home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia”.

El Papa ens ha encoratjat a viure amb constància i generositat la nostra vocació baptismal d’evangelitzar personalment i comunitàriament. Les nostres comunitats cristianes han de viure la seva vocació eclesial de ser missioneres i evangelitzadores.

Gaudí deia sovint que en el temple de la Sagrada Família tot és providencial. Considero que ha estat providencial que el nostre estimat “arquitecte de Déu” projectés aquesta obra magnífica i meravellosa i que aquest temple fos dedicat pel nostre estimat Papa Benet XVI. Providencialment disposem d’una Basílica que acull milions i milions de persones d’arreu del món, creients i no creients, i amb la celebració del culte i la contemplació de la seva bellesa pot portar molts homes i dones cap a la summa Bellesa, cap a Déu.

Això ja ens ho deia Benet XVI en la seva homilia amb aquestes paraules: “Penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en que l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu”.

L’apòstol Pau ens ajuda a reflexionar amb aquestes paraules: “No sabeu que sou temple de Déu?… El temple de Déu és sagrat i aquest temple sou vosaltres” (1Co 3, 16-17). Vet aquí unides la veritat i dignitat de Déu amb la veritat i dignitat de l’home. Com ensenya el cas de Zaqueu, del qual es parla en l’Evangeli d’avui, si l’home deixa entrar Déu en la seva vida i en el seu món, si deixa que Crist visqui en el seu cor, no es penedirà, sinó que experimentarà l’alegria de compartir la seva mateixa vida essent objecte del seu amor infinit.

Tots som pedres vives de l’Església del Crist i cadascú ha de viure amb generositat i fidelitat la vocació que ha rebut del Senyor. Avui, benvolguts germans i germanes, unim a l’acció de gràcies a Déu per l’aniversari de la Dedicació de la Sagrada Família, l’acció de gràcies al Senyor per les noces d’or sacerdotals del pastor d’aquesta Església de Barcelona i dels altres germans del mateix curs. En aquests moments venen a la meva memòria aquells encontres personals amb Jesús en l’adolescència i inici de la joventut, desitjats amb el mateix interès que tingué Zaqueu de veure el Senyor, i la crida del Senyor Jesús a seguir-lo com ho feren els dotze apòstols que un dia va escollir vora el llac. L’acció de gràcies de la comunitat diocesana per aquests cinquanta anys de nostre ministeri sacerdotal és també una expressió del vostre agraïment al Senyor, Amo de la vinya, pel do del ministeri sacerdotal. Aquest agraïment avui es transforma en una pregària perquè enviï a la nostra Església de Barcelona i a les altres Esglésies diocesanes sants i suficients sacerdots. Us demano a les comunitats parroquials que inviteu els joves perquè estiguin atents a la crida del Senyor i siguin generosos si els convida a lliurar la seva vida radicalment al servei de l’Església en el ministeri de bons pastors.

Com deia el Papa amb motiu dels seus seixanta anys de sacerdoci, en aquests anys han canviat moltes coses, però resta sempre la fidelitat del Senyor. Ell és el mateix ahir, avui i sempre, i aquesta és la nostra certesa, que marca el camí del futur. Aquesta commemoració és el moment de la memòria, el moment de la gratitud i també el moment de l’esperança. El meu agraïment s’estén a tots – des de la meva família fins a totes les comunitats i institucions d’Església – que m’han ajudat i sostingut amb la pregària i la col·laboració. A tots gràcies i a tots perdó per les meves mancances. In Te Domine speravi, non confundar in aeternum.

Un objectiu del Pla Pastoral és la solidaritat expressió del nostre amor i de la nostra fe cristiana. Ens hi va exhortar també el Papa en la seva visita al “Nen Déu”, dient-nos: “En aquesta terra, les paraules de Crist han impulsat molts fills de l’Església a dedicar les seves vides a l’ensenyament, a la beneficència o a la cura dels malalts i discapacitats. Inspirats en el seu exemple, us demano que continueu socorrent els més petits i necessitats, donant-nos el millor de vosaltres mateixos”.

Molt estimats, germanes i germans, desitjo acabar amb les mateixes paraules del Sant Pare Benet XVI en la seva homilia ara fa un any: “Que Maria presenti al seu diví Fill les joies i penes de tots els qui vinguin a aquest lloc sagrat en el futur, perquè, com prega l’Església en la dedicació dels temples, els pobres trobin misericòrdia, els oprimits assoleixin la llibertat veritable i tots els homes es revesteixin de la dignitat dels fills de Déu. Amen”.

T'interessarà ...

El més llegit