Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Mare de Déu de la Mercè

Un any més, ens apleguem amb goig per celebrar amb l’Eucaristia la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona i de la Província Eclesiàstica integrada per l’arxidiòcesi de Barcelona i per les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Aquesta bellíssima basílica de la nostra Patrona […]

Un any més, ens apleguem amb goig per celebrar amb l’Eucaristia la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona i de la Província Eclesiàstica integrada per l’arxidiòcesi de Barcelona i per les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

Aquesta bellíssima basílica de la nostra Patrona i la constant protecció espiritual i material que ens atorga la Mare de Déu de la Mercè estan bens presents en la història de la nostra ciutat i formen part de la nostra identitat. Es tracta d’una identitat que ve de molt lluny. Les nostres arrels cristianes són molt profundes i continuen donant saó i fruits en els nostres dies.

Això ho voldria expressar amb un fet d’actualitat. Em va impressionar molt –tot pensant en la nostra terra- allò que el Sant Pare Benet XVI va dir en l’audiència general del passat dimecres, en la qual, com en té costum, va fer una reflexió i com un balanç del seu darrer viatge apostòlic, què ha realitzat al Regne Unit entre els dies 16 a 19 de setembre.

Després d’agrair l’acolliment que li ha dispensat aquella societat en els seus diversos estaments –des de les màximes autoritats de l’Estat i de la política, fins als representants del món de la política i de la cultura i les comunitats cristianes i catòliques del país-, el Sant Pare va fer aquesta afirmació: “L’Evangeli està en la base d’una societat veritablement humana, justa i lliure”. I va expressar el desig d’establir un diàleg d’amistat amb tota la societat, per tal de comunicar-li la novetat de l’Evangeli, “del qual –va dir textualment- la cultura occidental està encara amarada”.

I seguidament va afegir aquestes paraules, que alguns mitjans han destacat amb tota raó: “Aquest viatge apostòlic m’ha confirmat en una profunda convicció: les antigues nacions europees conserven la seva ànima cristiana i, encara que el secularisme l’amenaci, l’Església, que està convençuda del bé que aquesta ànima cristiana suposa, s’esforça per mantenir aquesta rica tradició”.

El proper viatge apostòlic de Benet XVI, com sabeu, serà al nostre país, a Santiago de Compostel·la i a la nostra ciutat de Barcelona, ajudant Déu, els propers dies 6 i 7 de novembre. Penso que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, de tot Catalunya i de tota Espanya, tenim el desig que aquesta sigui també la impressió de Benet XVI de la seva estada entre nosaltres per presidir i celebrar la dedicació del temple de la Sagrada Família, que tan honora la nostra ciutat. Que ens vegi decidits a treballar per mantenir aquesta rica tradició, que no és morta, encara que potser estigui, com les brases, a vegades amagada sota les cendres.

Tots desitgem una societat veritablement humana, justa i lliure, que són els trets que assenyala el Sant Pare en les paraules que he citat.

El cristianisme ha estat la matriu de la cultura occidental i té encara prou virtualitats per col·laborar a través de tots els cristianes i cristianes en la construcció d’una societat que sigui veritablement humana, justa i lliure. Tots estem cridats a aquesta tasca, i d’una manera especial els laics i laiques, cridats a viure i a impregnar amb els valors de l’Evangeli les realitats seculars en les que viuen els cristians laics i en els quals, sobretot en virtut del seu baptisme i de la seva confirmació, hi tenen una missió especial. No hi ha dubte que els laics tenen també una missió a l’interior de l’Església, de la qual són membres de ple dret. Tanmateix, com he dit en anys passats en aquesta mateixa circumstància i en aquesta mateixa basílica, vivim un dèficit del compromís cristià dels laics en les realitats seculars, en la política, en l’economia, en la cultura, en la comunicació i en tots els àmbits de l’activitat humana.

La festa d’avui és una invitació a donar gràcies a Déu per tots aquells homes i dones que, en l’Església, en la família, en les institucions socials, es fan un do, una mercè, per als seus germans i germanes.

Les lectures bíbliques que hem escoltat ens han parlat d’uns objectius ben aptes per construir una societat més humana, més justa i més lliure. Aquestes lectures ens han parlat d’alliberament, de lluita contra el pecat que esclavitza i de superació de les mancances materials que fan sofrir les persones. Tot això és el que posa en relleu “l’ideal de la Mercè, és a dir, l’obra que la Mare de Déu de la Mercè va inspirar a Sant Pere Nolasc i a Santa Maria de Cervelló -aquella dona admirable que tant va col·laborar amb l’obra mercedària i que té el seu sepulcre en aquesta basílica- i també a Sant Ramon de Penyafort i al Rei Jaume I. L’esperit de la Mercè ha estat una constant en la nostra història a partir d’aquell 10 d’agost de 1218, en què a l’altar major de la catedral de Barcelona va quedar constituïda l’Orde de la Mercè.

L’”ideal de la Mercè” és ben actual al nostre temps, malgrat els segles que han transcorregut des de la fundació de l’Orde. Avui hi ha també moltes menes d’esclavituds que impedeixen a les persones realitzar-se plenament i als pobles aconseguir el seu desig de desenvolupament. Són esclavituds que tenen la seva arrel en l’egoisme humà, en definitiva, en el pecat. L’alliberament de les esclavituds ens proporciona la llibertat, condició indispensable per assolir una vida humana i cristiana plena i autèntica.

Barcelona se dispone a vivir dos acontecimientos de especial relieve para los que es necesaria la colaboración de todos, desde las autoridades hasta los ciudadanos, colaboración que pido y agradezco en este acto en que se reúne una tan amplia y cualificada representación de nuestra ciudad, de nuestra diócesis y de toda Cataluña.

Los días del 3 al 5 de octubre celebraremos en Barcelona el XXV Encuentro Internacional de Plegaria por la Paz, promovido por la Comunidad de San Egidio, que año tras año mantiene el llamado espíritu de Asís, que tiene sus raíces en aquel encuentro de líderes religiosos de todo el mundo convocado por Juan Pablo II el año 1986 en la ciudad de San Francisco. Este encuentro viene por segunda vez a la ciudad de Barcelona. Considero especialmente oportuno que nuestra ciudad acoja a líderes de las principales confesiones y religiones del mundo, porque así, todos los ciudadanos de esta sociedad cada día más plural y globalizada, puedan ver nuestra voluntad de construir una convivencia en la libertad, en el respeto de las diversidades y en respeto a los derechos humanos. El lema de este Encuentro es bien explícito sobre su espíritu sus propósitos: “Convivir en un tiempo de crisis – Familia de los pueblos, familia de Dios”. Es un reto también y un compromiso. Que cuantos creemos en Dios trabajemos para convivir en paz en este mundo globalizado y en esta sociedad plural.

La segunda circunstancia es también conocida por todos. El Santo Padre dejará el Vaticano para venir a visitarnos. Como he pedido en mi reciente exhortación pastoral “Comenzamos con el Papa un nuevo curso”, “nosotros hemos de acogerlo saliendo de nuestras casas, dejando nuestros pueblos y nuestras ciudades de Cataluña y participando personalmente en la dedicación del templo de la Sagrada Familia y saludándolo por las calles y plazas por las que pasará desde su llegada hasta que deje Barcelona”.

Diría que la visita se convierte en un examen de la capacidad acogedora de la ciudad, calificada por Miguel de Cervantes como “archivo de la cortesía” y como “hospital de los pobres”. También se convierte en un examen de la calidad de nuestra vida cristiana y de nuestra capacidad de construir una sociedad más “humana, más justa, más libre”.

La dedicación del templo de la Sagrada familia es una invitación sobre todo a las familias cristianas a ser “un santuario de piedras vivas”, una Iglesia doméstica, en la que se viva la riqueza del matrimonio entre un hombre y una mujer, en la que se construya cada día una comunidad de vida y de amor, abierta a la fecundidad y a la vida. Para la Iglesia comporta el compromiso de hacerse servidora de las familias en sus necesidades y de hacerse defensora de la vida humana, desde su concepción hasta la muerte natural. Todos comprendemos que, en las actuales circunstancias, se trata de compromisos de una especial trascendencia para hacer una sociedad cada día más humana y más respetuosa de los derechos humanos, especialmente del primero de ellos, el derecho a la vida.

Será significativo, a este respecto, que tras el acto de la Sagrada Familia, por la tarde del 7 de noviembre, el Santo Padre visitará la Obra Benéfico-Social del Nen Déu, una obra al servicio de personas afectadas por el síndrome de Down y otras discapacidades, una obra que es la expresión de un verdadero espíritu mercedario. Al visitar esta obra, el Papa quiere rendir homenaje y animar en su labor a  todas las obras que trabajan con este mismo espíritu y con estos mismos propósitos.

Acabo aquestes paraules posant als peus de la Mare de Déu de la Mercè aquests dos compromisos de la nostra ciutat i de tots nosaltres. Ella, com hem escoltat a l’Evangeli, va ser molt sensible a les necessitats d’aquells nous esposos i va transmetre una petició concreta a Jesús: “no tenen vi”. La seva petició va tenir el bon resultat que tots sabem. Avui, davant les necessitats creixents d’un temps de crisi econòmica, davant els nous reptes d’acolliment que ens planteja una ciutat cada dia més plural i davant els dos compromisos de les properes setmanes que he comentat, li diem amb confiança que ens ajudi a complir el que s’ha considerat com el estament de Maria a totes les generacions: “Feu el que Jesús us digui”.

Que la Mare de Déu de la Mercè faci que siguem una mercè, un do, un motiu de goig i d’esperança per als nostres conciutadans, perquè només així podrem ser cada dia més humans i més cristians. I, amb plena confiança, li dirigim aquella pregària de mossèn Jacint Verdaguer, que cantarem, un any més, al final d’aquesta celebració: “Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat”. Així sia.

Barcelona, 24 de setembre de 2010

T'interessarà ...

El més llegit