Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Passió del Senyor

Amb molta devoció estem celebrant la Passió del Senyor i la seva mort en el Calvari. Ahir Dijous Sant commemoràvem la institució de l’Eucaristia, deixant-nos Jesús el seu Cos i la seva Sang per a alimentar la nostra vida de fills i de filles de Déu. Si ja era manifestació del seu amor fins a […]

Amb molta devoció estem celebrant la Passió del Senyor i la seva mort en el Calvari. Ahir Dijous Sant commemoràvem la institució de l’Eucaristia, deixant-nos Jesús el seu Cos i la seva Sang per a alimentar la nostra vida de fills i de filles de Déu. Si ja era manifestació del seu amor fins a l’extrem, avui Divendres Sant, el Senyor confirma aquest amor que ens té lliurant la seva vida cruentament en la creu.

La Paraula de Déu que hem escoltat en aquesta celebració ens ha presentat clarament el sofriment de Jesús en aquests moments culminants de la nostra redempció. El profeta Isaïes anuncia la passió que acceptaria i sofriria el Messies per a la salvació de la humanitat, morint malferit pels nostres pecats. La carta als cristians hebreus ens ha presentat el servent de Jahvé, el Crist, que lliura la seva vida en l’ara de la creu, com a sacerdot de la nova Aliança. I tot això s’ha realitzat en arribar la plenitud dels temps com ens ha relatat la passió del Senyor segons sant Joan.

La passió i la mort de Jesús en el Calvari ens obre a tots a l’autèntica saviesa de la creu. Davant del misteri del mal, del dolor i de la mort ens cal apropar-nos al Calvari per tal de contemplar la figura de Jesús, Déu i home, en la creu. Ell, en el fet de la seva mort, va passar per la soledat i pel sofriment propis de tot moribund. Per això, Jesús va exclamar en la creu al Pare: “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat?”. D’aquesta manera Jesús és ben aprop de tots nosaltres, de tota persona humana, que seguim pas a pas el camí d’una vida que desemboca indefectiblement en el dolor de la mort. Contemplant Jesús mort en creu, rebem llum per a entendre i acceptar el dolor i la mort. Per això el Senyor en la creu dirigint-se al Pare exclama: “A les vostres mans encomano el meu esperit”. Perquè la mort és anorreament total, solitud màxima, i al mateix temps, es el pas vers el Pare. Això ens dóna plena confiança.

Copsar la saviesa de la creu és un do de Déu que hem de demanar, perquè el nostre instint ens porta a rebutjar el sofriment i la creu. Amb el do de la fe cristiana podem entendre aquelles paraules de l’apòstol sant Pau que predicava a Jesús i un Jesús crucificat, escàndol pels jueus, niciesa pels grecs, però saviesa i salvació pels creients.

Jesús ha mort en creu per a la salvació de tota la humanitat. Ell ens ha cridat i ens ha enviat a comunicar a tothom aquest amor salvador. Per això, al peu de la creu del Senyor ens sentim més missioners i evangelitzadors, tot agraint-li que hagi lliurat la seva vida per nosaltres i per totes les persones de sempre i d’arreu. Avui, acompanyant a Jesús en la seva passió i la seva mort, li hem de dir que lliurarem més i més la nostra vida per a anunciar als germans aquest grandíssim amor amb què els estima, i ho farem amb joia, amb convenciment, sense por ni vergonya. Perquè hi ha molts homes i moltes dones que necessiten i esperen aquest anunci de la Bona Nova de la mort i resurrecció de Jesús, i a nosaltres ens correspon oferir aquest anunci per tal que puguin tenir un encontre personal amb Jesucrist, l’únic que donarà sentit ple a les seves vides. Com sabeu prou bé, aquesta exigència missionera i evangelitzadora que sorgeix del nostre baptisme, constitueix també el gran objectiu que ens proposem en el Pla Pastoral de la nostra Església de Barcelona.

Avui adorarem d’una manera especial la creu de Crist que ens ha redimit. Ho farem amb devoció, amor i agraïment, tot cantant: “Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del mon. Veniu i adorem-lo”. Besant la creu de Crist entendrem millor, amb la mirada de Déu, el significat redemptor de la creu que tots portem.

Jesús ha muerto para todos y en esta celebración de Viernes Santo pediremos por toda la Iglesia, por todas las necesidades del pueblo de Dios que peregrina en el mundo y por toda la humanidad. La cruz y la muerte del Señor ponen de relieve la salvación universal que Él nos ha ofrecido y nos mueve a ser más misioneros y evangelizadores. Nos uniremos todos en la plegaria universal por la Iglesia, por el Papa especialmente en estos momentos que sufre incomprensión en los medios de comunicación, por los catcúmenos, por la unidad de los cristianos, por los judíos, por los que no creen en Cristo, por las autoridades y por las necesidades de todos.

I contemplant la creu pensarem en el Calvari allà a Jerusalem, i, també, en Terra Santa i en la difícil situació de les comunitats cristianes per la manca de pau autèntica en el país que Jesús, el Príncep de la pau, va néixer, va viure, va morir i va ressuscitar; pensarem en aquesta terra estimada per Jesús i per la qual va plorar i demanarem que jueus i palestins trobin una pau autèntica i permanent, i ajudarem amb la nostra aportació econòmica a les grans necessitats materials de les comunitats cristianes que hi ha a Palestina, però que desgraciadament per aquestes dificultats materials van disminuint.

La nostra celebració conclourà amb la comunió, participant el Cos de Crist que s’ha lliurat a la mort i a la resurrecció. La comunió ens unirà més al Senyor per tal d’aprofundir en tota la riquesa de la saviesa de la Creu de Jesús i així acceptar i estimar la nostra pròpia creu.

T'interessarà ...

El més llegit