Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Diumenge de Rams a la Catedral

Homilia de Mons. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe Metropolità de Barcelona, en la missa del Diumenge de Rams, Catedral de Barcelona, 24 de març de 2013 Amb el diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. Hem acompanyat Jesús en la seva entrada triomfal a Jerusalem. Durant tota la Quaresma el Senyor ens ha convidat reiteradament […]

Homilia de Mons. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe Metropolità de Barcelona, en la missa del Diumenge de Rams, Catedral de Barcelona, 24 de març de 2013

Amb el diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. Hem acompanyat Jesús en la seva entrada triomfal a Jerusalem. Durant tota la Quaresma el Senyor ens ha convidat reiteradament a pujar a Jerusalem amb ell. Avui hi hem arribat i a la ciutat santa de Jerusalem el Senyor Jesús ens manifestà el seu amor grandiós, en deixar-nos l’eucaristia, lliurar-se cruentament en la seva mort en creu i ressuscitant el tercer dia.

Hem escoltat la lectura de la Passió de Jesús. Amb unció i dolor, amb molta sintonia d’amor amb ell, ens hem unit al drama del seu amor no comprès ni correspost: Déu fet home ha estat jutjat injustament per l’home que es vol fer déu, i l’ha condemnat a mort. I tot estava escrit. Tot estava escrit per a la nostra salvació, perquè Déu ens ha volgut salvar amb el sacrifici cruent del seu Fill per manifestar-nos ben palesament el seu amor infinit, etern i gratuït.

Podia el Senyor dir-nos d’una manera més clara i intel·ligible que ens estima d’aquesta manera tan gran i tan manifesta? Penso que no. I si ens ha estimat d’aquesta manera que ens ha recordat la lectura de l’evangeli d’avui, és perquè ell sabia que en la nostra vida hi ha moments que oblidem el seu amor; més encara, que dubtem del seu amor. És quan les coses humanament no surten com volem; és el moment del fracàs, del dolor, de la malaltia, de la mort. És davant del misteri punyent del mal. Com podem dubtar del seu amor després d’escoltar la lectura de la seva Passió? Dubtar del seu amor és una ofensa molt greu a Déu, com ho seria per als pares si els fills dubtessin del seu amor.

Benvolguts, en el drama de la passió del Senyor hi surten molts personatges. Aquests personatges no estan pas massa lluny de nosaltres: tenen diverses actituds que podem potser trobar també en la nostra vida, perquè la passió de Crist continua i es reprodueix en cada moment de la història humana d’ací i d’arreu. La passió de Jesús ens ajuda a descobrir quin personatge d’aquest drama encarnem. És ben clar que ens cal identificar-nos més i més amb el personatge central que és Jesús, puix pel baptisme ens hem unit a la seva mort i a la seva resurrecció.

Potser descobrim que estem lluny d’encarnar el personatge de Jesús en la nostra vida quotidiana. Potser veiem que algunes vegades ens identifiquem més amb Pere, que per covardia va negar el Senyor tres vegades; amb els altres Apòstols que per por, per vergonya, deixaren de confessar Jesús i fugiren; amb Pilat, que es va rentar les mans per no complicar-se la vida i la seva posició social i política. Necessitem l’ajut del Senyor. Necessitem la força de l’Esperit. Després de la resurrecció del Senyor i de la Pentecosta, els Apòstols s’identificaren amb Jesús i lliuraren la seva vida cruentament pel regne de Déu i per donar testimoniatge de Jesús mort i ressuscitat. L’eucaristia que celebrem, esclat del lliurament de l’Esperit, també realitzarà en cadascun de nosaltres una major identificació amb Jesús, personatge central de la Passió.

L’amor que el Senyor ens manifesta demana una correspondència per part nostra. Aquests dies de Setmana Santa acompanyem Jesús amb amor, participant en les celebracions litúrgiques i també en les celebracions religioses. Estiguem on estiguem sempre trobarem una comunitat cristiana que s’aplegarà per celebrar la fe commemorant els misteris de la mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist, que per nosaltres va lliurar la seva vida. Busquem en aquests dies sants moments de silenci i de pregària, d’estar amb Jesús, tot agraint-li el seu amor infinit. Aquests moments haurien de propiciar-nos un encontre personal amb Crist per tal que la nostra vida cristiana sigui una constant relació personal, interpersonal amb el Senyor. Hauríem d’aprofitar aquests dies sants per celebrar el sagrament del perdó, per acostar-nos a un sacerdot i demanar el perdó dels nostres pecats, rebent l’abraçada plena d’amor, de misericòrdia i perdó de Déu Pare. L’Església es demana que confessem els nostres pecats almenys un cop a l’any per Pasqua.

T'interessarà ...

El més llegit