Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Cardenal en la Solemnitat de Santa Maria i Jornada Mundial de la Pau

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach en la Missa de la Solemnitat de la Mare de Déu i Jornada Mundial de la Pau. Catedral de Barcelona, 1 de gener de 2015. Comencem un any nou amb una joiosa i entranyable solemnitat mariana: avui celebrem la solemnitat de la Mare de […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach en la Missa de la Solemnitat de la Mare de Déu i Jornada Mundial de la Pau. Catedral de Barcelona, 1 de gener de 2015.

Comencem un any nou amb una joiosa i entranyable solemnitat mariana: avui celebrem la solemnitat de la Mare de Déu. Aquesta és una manera molt adient per començar un nou any, pensant i celebrant que Maria és la Mare de Déu i també la nostra Mare. I la nostra Mare del cel, allà a Canà de Galilea, participant en un banquet nupcial va dir als qui servien i ens diu a tots nosaltres: “Feu tot el que Jesús us digui”. Comencem aquest any 2015 amb aquestes paraules de Maria, i Jesús ens ha dit que ens estimem els uns als altres com a germans, que estimem tothom fins i tot els enemics i que ens estimem com ell ens estima. Quin missatge més adient per fer allò que diem: “Any nou, vida nova”, perquè potser l’any 2014 no hem fet tot el que Jesús ens ha dit. Alhora comencem aquest any 2015 amb la Jornada Mundial per a la Pau. L’Església vol que iniciem aquest nou temps de la nostra vida desitjant, pensant, pregant i treballant per la pau, en cadascú de nosaltres mateixos i en el món. El Papa Francesc ens ha dirigit un missatge que té el lema de la Jornada: “No esclaus, sinó germans”.

Celebrem la missió més gran i única en el món que Déu va concedir a aquella noia de Natzaret, Maria, plena de gràcia, d’amor a Déu i d’amor als germans. La missió de ser mare del seu Fill és el que feu d’ella benaurada entre totes les dones i fou el motiu pel qual Déu l’omplís de prerrogatives per tal que realitzés aquella missió adequadament. Tot el que Déu va fer en ella abans o després del naixement de Jesús troba la seva raó de ser en funció de la maternitat divina. Redimida d’una manera més sublim en previsió dels mèrits del seu Fill i unida a ell amb un lligam estret i indissoluble, és ennoblida amb la màxima prerrogativa i amb la dignitat de Mare del Fill de Déu, i, per tant, de filla predilecta del Pare i de temple de l’Esperit Sant.

Jesús, a la Creu, ens dóna Maria com a Mare nostra, Mare de Déu i Mare nostra. Ella continua exercint aquest encàrrec que li donà el seu Fill. Com ens diu el Concili Vaticà II, en el tractament que dedica a Maria precisament en la Constitució dogmàtica sobre l’Església, Maria “un cop assumpta al cel, no ha renunciat a aquesta missió salvadora, sinó que amb el seu amor matern té cura dels germans del seu Fill que encara peregrinen i que es troben enmig de perills i angoixes, fins que arribin a la pàtria feliç” (N. 62)

Maria continua fent el que va fer en aquell banquet de  les noces de Canà, en el qual va ser invitada i digué als qui servien a la taula: “Feu tot el que Jesús us digui”. Maria plena d’amor envers aquells esposos i llurs famílies, va participar en aquell banquet amb una presència amorosa, amb una presència atenta a les necessitats d’aquells esposos –s’acabava el vi del banquet i quedarien molt malament-, amb una presència solidària i també amb una presència de fe. Així, anà a Jesús – Déu i home-, invitat també al banquet, i li demanà que ajudés als esposos i Jesús va avançar el moment de fer el seu primer miracle. Maria, des del cel està present en les nostres vides, en el nostre món i en la nostra Església, demanant constantment al seu Fill per totes les nostres necessitats.

Tots nosaltres, cristians, vivim en el món i com Maria hem d’estar-hi amb una presència amorosa, atenta, solidària i de fe. Aquesta Jornada Mundial per a la Pau, ens parla que encara en el segle XXI hi ha esclaus, hi ha varietat d’esclavituds.

El Papa Francesc en el seu missatge ens diu que “en la història dels orígens de la família humana, el pecat de la separació de Déu, de la figura del pare i del germà, es converteix en una expressió de refús de la comunió, traduint-se en una cultura de l’esclavitud amb les conseqüències que això comporta i que es perpetuen de generació en generació: refús dels altres, maltracte de les persones, violació de la dignitat i dels drets fonamentals, la institucionalització de la desigualtat. D’aquí la necessitat de convertir-se contínuament a l’Aliança”.

En la raíz de la esclavitud se encuentra una concepción de la persona humana que admite el que pueda ser tratada como un objeto. Cuando el pecado corrompe el corazón humano, y lo aleja de su Creador y de sus semejantes, éstos ya no se ven como seres de la misma dignidad, como hermanos y hermanas en la humanidad, sino como objetos. Así, la persona humana creada a imagen y semejanza de Dios, queda privada de la libertad, mercantilizada, reducida a ser propiedad del otro.

Pero el Papa señala otras causas de la esclavitud, como son la pobreza, el subdesarrollo y la exclusión, especialmente cuando se combinan con la falta de acceso a la educación y de posibilidades de obtener trabajo. Y Francisco pone de relieve “el gran trabajo silencioso que muchas congregaciones religiosas, especialmente femeninas, realizan desde hace muchos años en favor de las víctimas”, señalando que para luchar hoy contra las esclavitudes existentes en el mundo se requiere también un triple compromiso a nivel institucional de prevención, de protección de las víctimas y de persecución judicial contra los responsables.

Los cristianos y la Iglesia tenemos una exigencia para procurar que los hombres y las mujeres sean libres. La Iglesia y los cristianos hemos de estar presentes en nuestro mundo como buenos samaritanos. El Papa pide que la Iglesia sea una Iglesia samaritana. La Iglesia tiene la misión de mostrar a todos el camino de la conversión, que lleva a cambiar el modo de ver al prójimo, a reconocer en el otro, sea quien sea, a un hermano y a una hermana en la humanidad. Y pone el ejemplo de santa Josefina Bakhita, proveniente de la región de Darfur, en Sudán, secuestrada cuando tenía nueve años por traficantes de esclavos y vendida a dueños feroces. A través de sucesos dolorosos llegó a ser “hija libre de Dios”, mediante la fe vivida en un a congregación religiosa y en el servicio a los demás, especialmente a los débiles y a los pequeños.

Comencem un any nou treballant per a una globalització de la solidaritat, no caient en la globalització de la indiferència. La nostra presència cristiana enmig del nostre món, ha de ser com Maria, una presència amorosa, atenta, solidària i de fe per lluitar contra tot tipus d’esclavitud. Maria, Mare de Déu i Mare nostra, ens hi ajudarà. Amén.

T'interessarà ...

El més llegit